Sobrevent i sotavent

Sobrevent i sotavent en un veler.

Sotavent i sobrevent són dos termes oposats que es refereixen a la direcció des d'on bufa el vent. Quan el vent bufa des de l'est se l'anomena "sobrevent". És per això que simplement es defineix un sobrevent com "vent fort que ve de l'est". A banda de la navegació s'utilitza en diverses àrees com la caça, la climatologia, geomorfologia i, en general, en geografia física.

Usos generals

• En una cacera tant els animals predadors com els humans eviten que el vent bufi des d'ells cap a la seva presa, per evitar que l'olor delati el caçador a l'aguait. Es procura que el vent vingui des de la presa cap al caçador, aquesta posició s'anomena vent de cara o sotavent de la presa.
• En una embarcació a vela, sobrevent és per on incideix el vent sobre l'embarcació. La part de sotavent és el costat oposat, tenint com a referència el centre de l'embarcació.
• En un aerogenerador es diu que la aspes estan en configuració de sobrevent quan s'enfronten al vent i sotavent quan es mouen amb el vent que surt des de la góndola. La gran majoria dels grans aerogeneradors són d'eix horitzontal i sotavent, mentre que els aerogeneradors de mida petita i mitjana (algunes desenes de kilowatts) són de tipus sobrevent i orientació per penell.

Importància meteorològica

La gent de mar utilitza els termes, no només en relació amb els seus vaixells, sinó també en referència amb les illes i amb les diferents cares d'una mateixa illa. En aquest cas, el costat de sobrevent és el costat de l'illa que rep primer els vents dominants, i és per tant, el costat més humit ja que l'aire humit en ascendir és afectat per l'efecte Föhn que provoca unes majors precipitacions. El costat de sotavent és el costat protegit del vent per l'elevació de l'illa, i és generalment el costat més sec de l'illa. Així, l'emplaçament a sobrevent o a sotavent és un important factor climàtic a les illes oceàniques.

Importància nàutica i naval

Les adreces de sobrevent i sotavent són factors importants que s'han de tenir en compte quan es navega un veler - vegeu els punts de la vela. També s'utilitzen àmpliament altres termes que tenen el mateix significat general, com ara "vent ascendent" i "vent descendent", i moltes variacions que utilitzen la metàfora d'alçada ("ascendir", "deixar caure", "estem apuntant més alt que ells "," dirigiu-vos a sota d'aquesta marca ", i així successivament).

El vaixell de sobrevent és normalment el més maniobrable. Per aquesta raó, l'article 12 del Reglament internacional per prevenir els abordatges (COLREG per les seves sigles en anglès) estipula que el vaixell de sotavent té dret sobre el vaixell de sobrevent. Per la mateixa raó, un vaixell de guerra que forma part d'una esquadra sovint tracta d'entrar a la batalla des de la direcció de sobrevent, perquè així obté un important avantatge tàctica sobre el seu oponent vaixell de guerra - ja que el vaixell de guerra a sobrevent poden triar quan participar i quan retirar-se. El vaixell de guerra contrari a sotavent sovint no pot fer més que combatre sense exposar indegudament. Aquest principi va començar a prendre importància quan es va introduir l'artilleria en el combat naval.

A la Batalla Naval del Llac de Maracaibo, a Veneçuela, realitzada el 24 de juliol de 1823, la flota patriota va saber aprofitar aquesta diferència per ubicar del costat més favorable (a l'est de la desembocadura del llac al Golf de Veneçuela ) i amb la seva victòria, va posar fi a la dominació espanyola a les costes occidentals. Només Port Cabello va seguir sent espanyol fins a un any després, quan veritablement va acabar la Guerra de la Independència a Veneçuela.

En maniobrar, els vaixells de sotavent estan en perill en exposar la part baixa dels seus cascs a l'artilleria enemiga, i el risc de negat amb l'aigua i enfonsar-se és molt més gran que si el tret colpeja en el seu costat oposat.

Vegeu també

• Armada Invencible.