Diferència entre revisions de la pàgina «Qarakhànida»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: un altra net de > un altre nét de
m (Corregit: any en que > any en què)
m (Corregit: un altra net de > un altre nét de)
El [[1017]] els [[kitan]] ([[Liao]]) van enviar un exèrcit contra els qarakhànides de [[Kashgar]]; el khan Tughan Khan els va rebutjar. Els kitan van enviar una ambaixada a Mahmud de Gazni <ref> Minorsky, comunicació a l'Acadèmia de les inscripcions, [[1937]] </ref> però el gaznèvida estava enfeinat a l'Índia (conquesta de [[Thaneswar]] el [[1014]], saqueig de [[Mathura]] el [[1019]], setge de [[Gwalior]] el [[1020]]-[[1021]], saqueig de [[Somnath]] el [[1025]]). Després del 1025, ja amb els seus dominis fins al [[Ganges]] i [[Malwa]], va decidir arreglar els afers amb el qarakhànida que governava Samarcanda i Bukharà, Ali Tegin. Aquest basava el seu poder en el suport de les bandes oghuz dirigides per Arslan Israil, Toghril o Chaghri (els seljúcides), però fou derrotat i Mahmud va entrar a [[Samarcanda]]; al mateix temps va entrar a Transoxiana el qarakhànida Kadir Khan Yusuf de Kashgar i es va trobar amb Mahmud amb el que es va entrevistar a Samarcanda per acordar un repartiment del país ([[1025]]). Quan Mahmud va tornar al Khurasan, Ali Tegin va recuperar Bukharà i Samarcanda ([[1026]]).
 
El gaznèvida [[Masud I ben Mahmud]] ([[1030]]-[[1040]]) fill i successor de Mahmud, va enviar una nova expedició contra Ali Tegin; l'exèrcit gaznèvida va ocupar [[Bukharà]] però no s'hi va poder mantenir ([[1032]]). Ali Tegin va morir poc després ([[1034]]) i els seus fills (que representaven la branca "alida" sorgida d'Abu l-Hassan Ali Arslan Khan Kara Khan - o Ali Kara Khan- net de Satuk Bughra Kara Khan) no van poder conservar el domini enfront de l'altra branca (la hasanita, descendent de Hasan o Harun Bughra Khan I, un altraaltre netnét de Satuk Bughra Kara Khan) més que uns anys i vers 1041 (tot i que van lluitar uns anys més) va acabar en mans de dos germans de la branca hasanita, Ayn al-Dawla Arslan Kara Khan Muayyad Muhammad I i Abu Ishak Ibrahim I Buri Tegin conegut per Tamghatsh Khan <ref> el títol vol dir "rei de la Xina del nord" (Tabghatsh) </ref> que van regnar a Bukharà i Samarcanda del [[1041]] o [[1042]] al [[1052]] i [[1068]] respectivament (el primer com a gran khan i el segon subordinat, i a partir del 1052 com a gran khan). Buri Tegin fou considerat pels historiadors musulmans un exemple de príncep just i pietós; aquest khan sembla que va renunciar a les províncies de Khuttal i Caghaniyan que havia adquirit dels gaznèvides davant la impossibilitat de conservar-les enfront dels seljúcides.
 
Els khans de la branca occidental inicial eren ara grans khans i dominaven tot el khanat oriental, i en endavant es pot considerar com a branca occidental la de Transoxiana i l'antiga occidental esdevenia oriental. En unificat khanat oriental estava format per la regió del Semirechie, Fergana oriental, i Kashgaria, amb capitals a Balasagun (Kara Ordu) i Kashgar (capital religiosa i cultural). El khanat occidental o de Transoxiana el formaven la Fergana occidental incloent Uzkend la primera capital (que després va passar al khanat oriental amb la Fergana occidental), després traslladada a Samarcanda. La zona entre ambdós al [[Sir Darya]] fou sovint objecte de litigi entre les dues branques.
1.133.141

modificacions

Menú de navegació