Diferència entre revisions de la pàgina «Imad-ad-Din Zengi I»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: a al cort > a la cort
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
m (Corregit: a al cort > a la cort)
A Alep en canvi el mameluc Khutlugh va agafar el poder pel seu propi compte; aviat es va fer odiós als seus governats que es van revoltar i es va haver de refugiar a la ciutadella que fou assetjada per la població. El govern era reclamat per dos prínceps, un ortúquida, Sulayman, i un seljúcida, [[Ibrahim ibn Ridwan]]; el príncep [[Bohemond II d'Antioquia]] va intentar aprofitar aquest conflicte per apoderar-se de la vila. Fort de la legitimat que li donava haver estat investit pel sultà, Zengi va enviar a Alep als seus lloctinents Sunkur Diraz i Hasan Karakush que van aconseguir la submissió dels diferents pretendents i Zengi va entrar a Alep el [[18 de juny]] de [[1128]], aclamat pels habitants.
 
Per completar la seva legitimat, es va casar amb la vídua d'un anterior atabeg, [[Balak ibn Bahram]] ibn Ortuk, filla de [[Ridwan]] d'Alep, i va transferir les restes del seu pare a la vila. després va tornar a alla cort del sultà [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]], a qui havia donat suport contra el califa [[Al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mústarxid]]. El 1129 [[Sandjar]], el sulta suprem dels seljúcides que era a [[Rayy]], va ordenar a Mahmud II de desposseir a Zengi de Mossul i donar-la a [[Dubays ibn Sadaka]], l'emir [[mazyàdida]]; el califa s'hi va oposar i finalment Mahmud II va confirmar a Zengi en les seves possessions com a ''malik al-Gharb'' (rei de l'oest) li va concedir el 1129 un diploma que li conferia autoritat sobre tota la Síria del nord i l'Iraq. Zengi volia unificar la Síria musulmana sota la seva autoritat per coordinar tots els esforços contra els francs. Els emirs sirians es van agrupar a l'entorn de l'emir de Damasc [[Tadj el-Muluk Buri]], excepte Kirkhan d'Homs, que va fer submissió a Zengi. Després de la mort el 1128 de [[Zahir al-Din Tughtegin]], [[atabeg de Damasc]], el buit de poder va amenaçar [[Síria]] amb una nova agressió dels [[croat (guerrer)|croats]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Gabrieli |nom=Francesco |títol=The Arabic Historiography of the Crusades |llengua=anglès |editorial=Kegan Paul International |data=1969 |pàgines=p.41 |isbn=0710028741 }}</ref> i el 1130 Zengi es va aliar amb Tadj al-Muluk Buri de Damasc contra els cristians per un atac a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], però només un ardit per estendre el seu poder. Buri que va enviar un exèrcit amb el seu fils Sewindj, virrei d'[[Hama]]. Zengi va fer arrestar a Sewindj i no el va alliberar més que contra la rendició d'Hama. Després va fer arrestar a Kirkhan i va intentar ocupar Homs sense èxit. El fill de Buri i els altres presoners de Damasc van ser rescatats a canvi de 50.000 [[dinar]]s. El 1130 Zengi capturava [[al-Atharib]] als francs.
 
El 1131 al-Mústarxid i Dubays es van enfrontar i el segon va fugir a Damasc. Zengi va acordar retornar els 50.000 dinars si Buri li lliurava Dubays ibn Sadaka, l'emir mazyàdida d'[[al-Hilla]] allí refugiat. Quan un ambaixador del califa va arribar a Damasc per emportar-se a Dubays, Zengi el va atacar, matant a part del seu seguici, i l'ambaixador va tornar a Bagdad sense Dubays.
1.124.907

modificacions

Menú de navegació