Albió (Llorac): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
}} |
}} |
||
[[File:Albió Conca de Barberà.jpg|thumb|Albió (Llorac), Conca de Barberà]] |
[[File:Albió Conca de Barberà.jpg|thumb|Albió (Llorac), Conca de Barberà]] |
||
'''Albió''' és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de [[Llorac]], a la [[Conca de Barberà]]. La població es formà a redós del [[castell |
'''Albió''' és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de [[Llorac]], a la [[Conca de Barberà]]. La població es formà a redós del [[castell d'Albió]], situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del [[segle XIII]]. |
||
== Història == |
== Història == |
||
Una de les primeres notícies documentals sobre Albió és de l’any 1075, quan Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d'un alou situat al castell d’Albió. Poc a poc, entre els segles XII i XIII, Albió passà a formar part del grup de possessions que la comanda templera de Barberà ([[Barberà de la Conca]]) obtindria a la vall del Corb, les quals administraria des de la sotscomanda de Vallfogona ([[Vallfogona de Riucorb]]). Començà a obtenir-hi drets, l’any 1170, per donació de Berenguer de Montargull, que més tard ingressà al Temple i fou comanador de Barberà. Entre 1191 i 1193 amplià els dominis sobre el lloc, en rebre de Berenguer d'Albió i Carbonell de Vilagrassa la Torre d’Albió. Una altra fita important d’aquest procés, tingué lloc el 1237 pel testament de Berenguera de Llorac, que deixava a la casa de Barberà els seus drets sobre el castell i la vila d'Albió. Finalment, l’any 1250 els templers compraren al monestir de Vallbona de les Monges la part que els faltava per tenir la plena possessió sobre Albió.<ref>Fuguet, 1995, pp. 225-227.</ref> |
Una de les primeres notícies documentals sobre Albió és de l’any 1075, quan Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d'un alou situat al castell d’Albió. Poc a poc, entre els segles XII i XIII, Albió passà a formar part del grup de possessions que la comanda templera de Barberà ([[Barberà de la Conca]]) obtindria a la vall del Corb, les quals administraria des de la sotscomanda de Vallfogona ([[Vallfogona de Riucorb]]). Començà a obtenir-hi drets, l’any 1170, per donació de Berenguer de Montargull, que més tard ingressà al Temple i fou comanador de Barberà. Entre 1191 i 1193 amplià els dominis sobre el lloc, en rebre de Berenguer d'Albió i Carbonell de Vilagrassa la Torre d’Albió. Una altra fita important d’aquest procés, tingué lloc el 1237 pel testament de Berenguera de Llorac, que deixava a la casa de Barberà els seus drets sobre el castell i la vila d'Albió. Finalment, l’any 1250 els templers compraren al monestir de Vallbona de les Monges la part que els faltava per tenir la plena possessió sobre Albió.<ref>Fuguet, 1995, pp. 225-227.</ref> |
||
Revisió del 00:06, 23 maig 2014
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| CCAA | Catalunya | |||
| Província | Província de Tarragona | |||
| Comarca | Conca de Barberà | |||
Albió és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barberà. La població es formà a redós del castell d'Albió, situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del segle XIII.
Història
Una de les primeres notícies documentals sobre Albió és de l’any 1075, quan Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d'un alou situat al castell d’Albió. Poc a poc, entre els segles XII i XIII, Albió passà a formar part del grup de possessions que la comanda templera de Barberà (Barberà de la Conca) obtindria a la vall del Corb, les quals administraria des de la sotscomanda de Vallfogona (Vallfogona de Riucorb). Començà a obtenir-hi drets, l’any 1170, per donació de Berenguer de Montargull, que més tard ingressà al Temple i fou comanador de Barberà. Entre 1191 i 1193 amplià els dominis sobre el lloc, en rebre de Berenguer d'Albió i Carbonell de Vilagrassa la Torre d’Albió. Una altra fita important d’aquest procés, tingué lloc el 1237 pel testament de Berenguera de Llorac, que deixava a la casa de Barberà els seus drets sobre el castell i la vila d'Albió. Finalment, l’any 1250 els templers compraren al monestir de Vallbona de les Monges la part que els faltava per tenir la plena possessió sobre Albió.[1]
L'església de Sant Gil d'Albió és un edifici romànic de transició al gòtic, amb plata de creu llatina i dues capelles adossades.
Referències
- ↑ Fuguet, 1995, pp. 225-227.
Bibliografia
- Joan Fuguet Sans, L'arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1995.
- Idem, Templers i Hospitalers, I. Guia del Camp de Terragona, la Conca de Barberà, la Segarra i el Solsonès, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1997.