Hombre: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-{{fitxa de pel·lícula +{{infotaula pel·lícula)
Línia 1: Línia 1:
{{fitxa de pel·lícula
{{infotaula pel·lícula
| títol original = Hombre
| títol original = Hombre
| títol =
| títol =

Revisió del 15:57, 24 maig 2014

Infotaula de pel·lículaHombre
Fitxa
DireccióMartin Ritt
Protagonistes
Producció20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJack Martin Smith Modifica el valor a Wikidata
GuióIrving Ravetch
Harriet Frank Jr,
adaptació de la novel·la homònima d'Elmore Leonard
MúsicaDavid Rose
FotografiaJames Wong Howe
MuntatgeFrank Bracht Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Fox (Estats Units)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1967
Durada110 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2,39:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5.860.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació12.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enHombre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern
Lloc de la narracióArizona Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0061770 Filmaffinity: 696108 Allocine: 45570 Rottentomatoes: m/hombre Letterboxd: hombre Allmovie: v22854 TCM: 78238 Metacritic: movie/hombre TMDB.org: 27945 Modifica el valor a Wikidata

Hombre és un western estatunidenc de Martin Ritt, estrenat el 1967.

Argument[1]

Arizona, 1884. John Russel (Hombre ) és un jove blanc criat des de la infantesa pels apatxes com un dels seus, després recollit i adoptat pel propietari de l'hotel d'una petita ciutat. Adult, Hombre escull tanmateix tornar a viure amb els apatxes, en la seva reserva. A la mort del seu pare adoptiu, Hombre hereta l'hotel. Decideix vendre'l per comprar cavalls, la qual cosa l'obliga a acomiadar la gerent, Jessie, una noia de gran cor que l'ha fet funcionar prou bé.. L'endemà Hombre agafa la diligència per tal d'arribar a la ciutat. Viatgen en la seva companyia el seu amic Enrique Mendez, el cotxer; Jessie; el professor Alexander Favor, agent dels Despatx dels assumptes indis, i la seva esposa, Audra[2]; una jove parella anodina (Lee i Doris Blake); i un pinta vulgar i arrogant, Cicero Grimes. Durant el viatge, els viatgers apretats uns contra els altres i sacsejats pels sotracs xerren. La conversa va a petar sobre els indis, i Hombre els defensa: han estat enganyats -diu- pel govern que els ha aparcat en zones àrides sense recursos, fent-los passar gana, sobretot per les malversacions dels directors dels Despatxos dels assumptes indis, desviant sense escrúpols el seu famèlic pecuni, per malversacions comptables, per enriquir-se, anant fins a criticar la rudesa vinculada a la seva indigència.

Els viatgers (amb Mrs. Favor al capdavant) no suporten la presència d'un "enamorat dels indis") al seu costat, l'expulsen de la diligència i l'obliguen a fer el viatge al seient del davant, al costat del cotxer.

El matí del segon dia, quatre bandits al sou de Grimes aturen la diligència, roben els viatgers, prenen com a ostatge la dona del professor i s'allunyen deixant-los pràcticament sense aigua. Hombre , agafant la seva carrabina Marlin amagada a la teulada de la diligència, aconsegueix abatre dos dels bandits que s'havien endarrerit, justament els que portaven el botí. Després arrossega la tropa de viatgers desemparats. Els bandits, ajudats per un bandoler, es llançaran a la seva persecució. D'un costat quatre bandits decidits i sense escrúpols, proveïts d'una ostatge i de l'altre, dues dones, un nen, un vell tan covard com cobdiciós i egoista, un treballador mexicà massa escrupolós, i un "marginat" entre dos mons, tenint com a trumfos la seva experiència de la supervivència als bad-lands - i com a handicap la seva pertinença psicològica i cultural al poble indi que fa d'ell un ésser poc intractable per als blancs.

Repartiment

Referències

  1. «Hombre». The New York Times.
  2. el professor porta amb ell 12.000 dòlars en efectiu, fruit de la prevaricació que ha fet passar gana durant anys els indis de la reserva ...

Enllaços externs