Sunyer II d'Empúries-Rosselló: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Sorenike ha mogut Sunyer II d'Empúries a Sunyer II d'Empúries-Rosselló sobre una redirecció: Segons criteri de la GEC i el Diccionari d'Història de Catalunya |
(Cap diferència)
| |
Revisió del 20:31, 25 maig 2014
Sunyer II d'Empúries-Rosselló (? v 840 - ? 915),[1][2] comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915). Probable fill de Sunyer I.[2]
Va esdevenir comte d'Empúries-Peralada el 862, amb el seu germà gran Delà, ambdós exerciren un govern conjunt.[2] Es creu que arran de la revolta i destitució del rebel Unifred, Carles el Calb va encomarnar-li la regència d'aquest comtat, i Sunyer associà al govern el seu germà. Tanmateix, es pensa que el monarca volgué investir-lo amb el comtat de Barcelona aquell mateix any, deguda l'aparició d'un comte Sunyer mal identificat en el lliurament de béns fiscals del Montseny. Altres diuen que la investidura emporitana fou més tard, el 878, com a conseqüència de la cancel·lació dels honors de Bernat de Gòtia. No obstant això, Sunyer i Delà són presents en la documentació comtal d'Empúries a partir d'aquesta data (879, 880, 881 i 884).[1] El 878 assistí al concili de Troyes, on fou destituït Bernat de Gòtia, que tenia sota el seu poder des de 865 el comtat de Rosselló, el qual va ser donat a Miró el Vell, comte de Conflent.[2]
El 886 va morir el bisbe Teuter de Girona, ocasionà desavinences a l'hora d'escollir el seu successor. Sunyer i Delà escolliren al clergue Eremir, mentre que l'arquebisbe Teodard de Narbona consagrava a Servusdei. El 888 va aconseguir foragitar a Servusdei, quelcom que va provocar friccions entre Sunyer i Guifré el Pelós. Per consolidar la seva operació, el mateix any viajtà, acompanyat d'Eremir, fins a Orleans per jurar fidelitat al rei Odó I de França, però entre 890 i 891 l'arquebisbe de Narbona acabà aconseguint el suport del rei i es va restaurar definitivament a Servusdei, fent que Sunyer i Delà renunciessin a les seves pretensions, però les friccions es van mantenir fins l'excomunió de Sunyer, aixecada el 909.[1]
Així mateix el 891 preparà una expedició, entre comercial i piràtica, contra els sarraïns enviant una flota de quinze vaixells que van arribar a Petxina,[3] prop d'Almeria, acabant tot amb una treva que durà les primeres dècades del segle X.[4]
El 894, Miró el Vell va morir sense descendència, comte de Rosselló, Vallespir i Conflent. El Rosselló va ser heretat per Sunyer, possiblement degut a un acord entre ell i Guifré el Pelós en virtut del qual el Vallespir s'uniria al comtat de Besalú i el Rosselló al d'Empúries.[1] Cal destacar el fet que amb Sunyer II s'instaura al comtat d'Empúries la transmissió hereditària de la dignitat comtal.[2]
Matrimoni i descendència
Es casà amb Ermengarda, amb la qual va tenir:[1]
- Benció (?-v 916), comte d'Empúries i Rosselló.
- Gausbert I d'Empúries (?-v 931), comte d'Empúries i Rosselló.
- Elmerad (?- v 920), bisbe d'Elna.
- Guadall (?- v 947), bisbe d'Elna.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sunyer II d'Empúries-Rosselló». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1029, entrada: «Sunyer II d'Empúries-Rosselló». ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. 1ª edició. Institut d'Estudis Catalans, 1987. ISBN 84-7283-117-5.
- ↑ «Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2014].
| Precedit per: Unifred de Gòtia |
Comte d'Empúries amb Delà 862–915 |
Succeït per: Benció |
| Precedit per: Miró I |
Comte de Rosselló 896–915 |