Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua minoritzada»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: No cal oblidar > Cal no oblidar
m (Corregit: No cal oblidar > Cal no oblidar)
La minorització continuada de les minories lingüístiques europees va portar a les llengües víctimes d’aquells processos a una greu crisi, que amenaçava la diversitat lingüística del continent. És amb l’objectiu de dotar a aquelles llengües i els seus parlants de progressius drets lingüístics que es va adoptar, el 5 de novembre de 1992, la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], que ja ha estat signada i ratificada per la majoria dels membres del [[Consell d’Europa]]. Cal remarcar que la denominació emprada no és la sancionada per la comunitat científica (llengua minoritzada), i que és una carta redactada pels mateixos poders polítics que han provocat la minorització a escala continental.
 
{{cita|En referència a la Carta Europea de Llengües Minoritàries, les resolucions del Consell de la Unió Europea i altres textos d'aquest gènere. NoCal calno oblidar que molt sovint es tracta de documents i disposicions redactades «des d'a dalt», i no precisament per els qui sofreixen la minorització com a problema. Són concessions institucionals que en cap cas preveuen la cessió de poder real a les comunitats afectades. Aquestes lleis i projectes no estableixen obligacions reals, no augmenten la capacitat de legislar, ordenar i sancionar en relació a l'ús lingüístic. Es mouen entre el món de les bones intencions (amb mala consciència) i el de la retòrica oportunista legitimadora de l{{'}}''statu quo''. Aquest discurs de la bona voluntat neix d'una acceptació de les asimetries i de les relacions de dominació, i no del desig d'impugnar-les i superar-les.|<ref>[http://www.uv.es/calaforr/CursColonia.pdf Guillem Calaforra. Lengua y poder en las situaciones de minorización lingüística. Setembre 2003. Pág 7.]</ref>}}
 
Pel que fa a l’àmbit catalanoparlant, a Espanya la carta va entrar en vigor l’any 2001, mentre que França i Itàlia no l’han ratificada mai. La signatura i ratificació obliga als estats a assumir uns objectius per a les seves llengües minoritzades, els quals són seguits mitjançant informes triennals fets per experts del mateix Consell d’Europa. De tota manera, aquells informes no comporten cap obligació posterior, ni a la Carta hi ha previstes sancions per als estats no complidors.
1.143.162

modificacions

Menú de navegació