Unió Excursionista de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 12:10, 4 juny 2014

La Unió Excursionista de Catalunya Agrupació Esportiva (UEC), anteriorment anomenada Unió Excursionista de Catalunya (UEC), és una entitat excursionista formada a Barcelona el 1931 amb el nom d'Unió Excursionista de Barcelona, provinent de la fusió de l'Associació Joventut Excursionista Avant (creada el 1904), el Centre Excursionista Pàtria (1915), la Secció Excursionista de la Penya Irònica (1925), el Grup Excursionista de la Unió Professional (1928) i el Grup Excursionista Isards (1929). L'any 1933, s'afegí el Centre Excursionista Montseny (1915).

Paral·lelament, l'any 1932, com a resultat de la fusió de les entitats Club Excursionista Sants (1928) i Club Excursionista Montgrony (1928), es forma la Unió excursionista de Barcelona-Sants. L'any 1933 s'hi afegí el Club Excursionista Alpinenc (1930).

L'any 1933 les dues entitats associades passaren a denominar-se Unió excursionista de Catalunya-Barcelona i Unió excursionista de Catalunya-Sants respectivament. Aquest canvi de nom permeté que s'hi poguessin associar altres entitats o grups excursionistes de fora de la ciutat de Barcelona.

Així, es van crear diverses delegacions arreu de Catalunya: Olesa de Montserrat (1935), Horta (1935), Mataró (1935),Ripoll (1936), Gràcia (1940), Cornellà de Llobregat (1947), Figueres (1948), l'Hospitalet de Llobregat, Centre i Collblanc, (1949), Llançà (1952), Bagà (1953), Vilajuïga (1953), Sant Joan de les Abadesses (1953), Tortosa (1954), el Prat de Llobregat (1955), Sant Boi de Llobregat (1955), Girona (1955), Campdevànol (1960), Molins de Rei (1961), Igualada (1964), vall del Tenes (1975) i altres, algunes de les quals van ser baixa, quedant actualment deu, que agrupen vora 3.000 socis.

Fins a mitjans dels anys norants, existia la UEC i les anomenades delegacions. Aquest sistema topà amb les exigències d’una Llei de l’Esport, la 8/1988 on, com en el cas de la UEC, les entitats que tenien patrimoni, i que aquest no era comú, havien de tenir personalitat jurídica pròpia. Al tenir personalitat jurídica pròpia, no podien ser delegacions d’una altra entitat i hagueren de desmembrar-se, essent oficialment entitats completament independents. Per tal de mantenir algun vincle d’unió i preservar el nom i el patrimoni, l’any 1997 se signa un "Conveni d’Actuació Conjunta", entre les entitats que en aquell moment formaven la UEC.

L’ any 2000 s’aprova per la Generalitat de Catalunya, el text únic de la Llei de l’Esport i el Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol. En aquest Decret s’obre la possibilitat de les agrupacions esportives, les quals poden ser de persones físiques o persones jurídiques, i persones físiques i jurídiques. L’Estatut de l’any 2005 s’adapta al Decret Legislatiu 1/2000, de 31 de juliol. Amb aquest Estatut la Unió Excursionista de Catalunya passa ser la Unió Excursionista de Catalunya Agrupació Esportiva d'Alpinisme i Esquí. Posteriorment, a l'Assemblea General de Socis del dia 20 de febrer de 2010, a Olesa de Montserrat, s'aproven uns nous Estatuts (actualment vigents), en que, entre altres coses, es fixa el nom oficial de l'Entitat: Unió Excursionista de Catalunya Agrupació Esportiva (UEC).

La UEC té un caràcter col·lectiu i ha desenvolupat una xarxa de refugis de muntanya i publica la revista Excursionisme. Les diferents entitats membres s'organitzen amb seccions pròpies d'especialitats pròpies de la muntanya (excursions, senderisme, alta muntanya, escalada, esquí, espeleologia, bicicleta de muntanya), i d'altres de caràcter cultural (biblioteca, fotografia, arxiu, coral). El 1983 la UEC va rebre la Creu de Sant Jordi.

Les entitats que formen part de la UEC són:

UEC de Bagà
UEC de Barcelona.
UEC de Gràcia.
UEC d'Horta.
UEC de Mataró.
UEC d'Olesa.
UEC del Prat.
UEC de Sants.
UEC de Tortosa.
UEC del Vall de Tenes.

Enllaços externs

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 L'any 1933 les dues entitats associades passaren a denominar-se ''Unió excursionista de Catalunya-Barcelona'' i ''Unió excursionista de Catalunya-Sants'' respectivament. Aquest canvi de nom permeté que s'hi poguessin associar altres entitats o grups excursionistes de fora de la ciutat de Barcelona.
-Així, es van crear diverses delegacions arreu de Catalunya: [[Olesa de Montserrat]] (1935), [[Barri d'Horta|Horta]] (1935), [[Mataró]] (1935),[[Ripoll]] (1936), [[Gràcia]] (1940), [[Cornellà de Llobregat]] (1947), [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] (1948), l'[[Hospitalet de Llobregat]], Centre i [[Collblanc (l'Hospitalet de Llobregat)|Collblanc]], (1949), [[Llançà]] (1952), [[Bagà]] (1953), [[Vilajuïga]] (1953), [[Sant Joan de les Abadesses]] (1953), [[Tortosa]] (1954), el [[Prat de Llobregat]] (1955), [[Sant Boi de Llobregat]] (1955), [[Girona]] (1955), [[Campdevànol]] (1960), [[Molins de Rei]] (1961), [[Igualada]] (1964), [[vall del Tenes]] (1975) i altres, algunes de les quals van causar baixa, quedant actualment deu, que agrupen vora 3.000 socis.
+Així, es van crear diverses delegacions arreu de Catalunya: [[Olesa de Montserrat]] (1935), [[Barri d'Horta|Horta]] (1935), [[Mataró]] (1935),[[Ripoll]] (1936), [[Gràcia]] (1940), [[Cornellà de Llobregat]] (1947), [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] (1948), l'[[Hospitalet de Llobregat]], Centre i [[Collblanc (l'Hospitalet de Llobregat)|Collblanc]], (1949), [[Llançà]] (1952), [[Bagà]] (1953), [[Vilajuïga]] (1953), [[Sant Joan de les Abadesses]] (1953), [[Tortosa]] (1954), el [[Prat de Llobregat]] (1955), [[Sant Boi de Llobregat]] (1955), [[Girona]] (1955), [[Campdevànol]] (1960), [[Molins de Rei]] (1961), [[Igualada]] (1964), [[vall del Tenes]] (1975) i altres, algunes de les quals van ser baixa, quedant actualment deu, que agrupen vora 3.000 socis.
 Fins a mitjans dels anys norants, existia la UEC i les anomenades delegacions. Aquest sistema topà amb les exigències d’una Llei de l’Esport, la 8/1988 on, com en el cas de la UEC, les entitats que tenien patrimoni, i que aquest no era comú, havien de tenir personalitat jurídica pròpia. Al tenir personalitat jurídica pròpia, no podien ser delegacions d’una altra entitat i hagueren de desmembrar-se, essent oficialment entitats completament independents. Per tal de mantenir algun vincle d’unió i preservar el nom i el patrimoni, l’any 1997 se signa un "Conveni d’Actuació Conjunta", entre les entitats que en aquell moment formaven la UEC.