Lluís XI de França: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fer-se amb el control > prendre el control
m Corregit: tant ansiava. Carles > tant anhelava. Carles
Línia 51: Línia 51:
Entre [[febrer]] i [[maig]] de [[1437]] visità el [[Llenguadoc]] i va manar reconquerir les places angleses de [[Velay]]. Posteriorment acompanyà al seu pare a l'entrada a [[París]], acabada de reconquerir per les tropes franceses del condestable Richemont.
Entre [[febrer]] i [[maig]] de [[1437]] visità el [[Llenguadoc]] i va manar reconquerir les places angleses de [[Velay]]. Posteriorment acompanyà al seu pare a l'entrada a [[París]], acabada de reconquerir per les tropes franceses del condestable Richemont.


Al [[maig]] de [[1439]], el seu pare el va designar tinent general al Llenguadoc. Per aquest càrrec podia triar els seus propis consellers i capitans. El febrer de [[1440]], després d'una entrevista amb [[Joan II d'Alençon]], provocà l'aixecament conegut amb el nom de la [[Pragueria]], rebel·lió de grans senyors feudals descontents amb el rei així com de Dunois, el mariscal de La Fayette o Georges de Trémoille. Aquesta rebel·lió del [[delfí]] va ser explicada per l'absència de responsabilitat o del manteniment del poder reial. Carles VII havia vist com les prerrogatives otorgades al senyors feudals causaven un efecte desastrós en la unitat del camp francès i atacavent directament la unitat de l'estat centralitzat que tant ansiava. Carles VII sofocà la rebel·lió però pel sotmetiment del príncep hereu li hagué de concedir el títol de delfi.
Al [[maig]] de [[1439]], el seu pare el va designar tinent general al Llenguadoc. Per aquest càrrec podia triar els seus propis consellers i capitans. El febrer de [[1440]], després d'una entrevista amb [[Joan II d'Alençon]], provocà l'aixecament conegut amb el nom de la [[Pragueria]], rebel·lió de grans senyors feudals descontents amb el rei així com de Dunois, el mariscal de La Fayette o Georges de Trémoille. Aquesta rebel·lió del [[delfí]] va ser explicada per l'absència de responsabilitat o del manteniment del poder reial. Carles VII havia vist com les prerrogatives otorgades al senyors feudals causaven un efecte desastrós en la unitat del camp francès i atacavent directament la unitat de l'estat centralitzat que tant anhelava. Carles VII sofocà la rebel·lió però pel sotmetiment del príncep hereu li hagué de concedir el títol de delfi.


El [[1445]] morí la seva primera esposa i l'any següent la seva mare tingué un nou infant, [[Carles de Valois i d'Anjou|Carles d'Anjou]]. Desitjant tenir un hereu es casà en segones núpcies amb [[Carlota de Savoia]], filla del duc Lluís I de Savoia, de tan sols vuit anys. La princesa rebé el sorprenent dot de 200.000 escuts, 12.000 en efectiu. Amb aquest casament se segellà un acord d'amistat entre el duc de Savoia i el propi delfí.
El [[1445]] morí la seva primera esposa i l'any següent la seva mare tingué un nou infant, [[Carles de Valois i d'Anjou|Carles d'Anjou]]. Desitjant tenir un hereu es casà en segones núpcies amb [[Carlota de Savoia]], filla del duc Lluís I de Savoia, de tan sols vuit anys. La princesa rebé el sorprenent dot de 200.000 escuts, 12.000 en efectiu. Amb aquest casament se segellà un acord d'amistat entre el duc de Savoia i el propi delfí.

Revisió del 22:22, 6 juny 2014

Plantilla:Monarca Lluís XI de França el Prudent ( Bourges, Cher 1423 - Plessis-les-Tours, Indre i Loira 1483 ), rei de França (1461-1483).

Orígens familiars

Nasqué el 3 de juliol de 1423 sent el fill primogènit del rei Carles VII de França i la seva esposa Maria d'Anjou. Per línia paterna era nét del rei Carles VI de França i Elisabet de Baviera, i per línia materna del duc Lluís I d'Anjou i Violant d'Aragó.

Núpcies i descendents

Es casà el 24 de juny de 1436 a Tours amb la princesa Margarida d'Escòcia, filla del rei Jaume I d'Escòcia i la comtessa Joana de Beaufort. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

Es casà, en segones núpcies, el 14 de febrer de 1451 a Chambery amb Carlota de Savoia, filla del duc Lluís I de Savoia i la princesa de Xipre Anna de Lusignan. D'aquest matrimoni nasqueren:

Delfí de França

Lluís XI de França

Entre febrer i maig de 1437 visità el Llenguadoc i va manar reconquerir les places angleses de Velay. Posteriorment acompanyà al seu pare a l'entrada a París, acabada de reconquerir per les tropes franceses del condestable Richemont.

Al maig de 1439, el seu pare el va designar tinent general al Llenguadoc. Per aquest càrrec podia triar els seus propis consellers i capitans. El febrer de 1440, després d'una entrevista amb Joan II d'Alençon, provocà l'aixecament conegut amb el nom de la Pragueria, rebel·lió de grans senyors feudals descontents amb el rei així com de Dunois, el mariscal de La Fayette o Georges de Trémoille. Aquesta rebel·lió del delfí va ser explicada per l'absència de responsabilitat o del manteniment del poder reial. Carles VII havia vist com les prerrogatives otorgades al senyors feudals causaven un efecte desastrós en la unitat del camp francès i atacavent directament la unitat de l'estat centralitzat que tant anhelava. Carles VII sofocà la rebel·lió però pel sotmetiment del príncep hereu li hagué de concedir el títol de delfi.

El 1445 morí la seva primera esposa i l'any següent la seva mare tingué un nou infant, Carles d'Anjou. Desitjant tenir un hereu es casà en segones núpcies amb Carlota de Savoia, filla del duc Lluís I de Savoia, de tan sols vuit anys. La princesa rebé el sorprenent dot de 200.000 escuts, 12.000 en efectiu. Amb aquest casament se segellà un acord d'amistat entre el duc de Savoia i el propi delfí.

Davant aquest pacte, el rei francès Carles VII envià un exèrcit contra el delfinat i la pròpia Savoia. El delfí Lluís demanà una treva però el seu pare no li concedí i hagué de fugir al Franc Comtat el 1456. A partir d'aquell moment restà a la cort de Felip III de Borgonya, el qual li realitzà el jurament de vassallatge, fins a la seva coronació com a rei de França.

Rei de França

Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel (Lluís XI presidint la capella de Sant Miquel), pintura de Jean Fouquet de 1470

El 1461 morí el rei Carles VII davant la indiferència del seu propi fill. Lluís XI es féu coronar a la catedral de Reims tres setmanes després de la seva mort i entrà a París el 30 d'agost del mateix any.

La primera acció del monarca fou beneficiar-se de la crisi de successió a la Corona d'Aragó. Aprofitant la Guerra contra Joan II, que enfrontà el comte-rei aragonès amb el seu fill Carles de Viana primer, i després de la mort d'aquest amb les ciutats catalanes, intentà prendre el control del poder a Catalunya. La Diputació del General, però, no l'escollí com a comte de Barcelona i davant aquesta negativa s'alià amb Joan II d'Aragó, el qual li pagà certes rendes sobre el comtat de la Cerdanya a canvi d'ajuda.

Lluís XI de França aconseguí estendre les fronteres del regne fins a gairebé les actuals avui dia, exceptuant la Bretanya, Lorena i el Rosselló.

Amb l'emperador Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic va firmar un tractat bilateral, mitjançant el qual França s'annexava part del ducat de Borgonya a canvi del comtat de Flandes, que anava a parar a mans imperials. Així mateix lluità contra Renat I de Nàpols, el qual cedí els seus drets sobre Artois, Anjou i la Provença al rei francès.

Lluís XI de França morí el 30 d'agost de 1483 a Plessis-lez-Tours, departament de Indre i Loira.


Precedit per:
Carles VII el Victoriós
Rei de França
14611483
Succeït per:
Carles VIII l'Afable
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte