Gordià III: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de nom complert '''Ma -> de nom complet '''Ma
m Corregit: morir el [[11 > morir l'[[11
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Gordian iii.jpg|thumb|Bust de Gordià III]]
[[Fitxer:Gordian iii.jpg|thumb|Bust de Gordià III]]


'''Gordià III''', de nom complet '''Marc Antoni Gordià''' o Marc Antoni Gordià Pius (''Marcus Antonius Gordianus'') fou emperador des de maig del [238] a febrer del [[244]]. Va néixer el [[20 de gener]] del [[225]] i va morir el [[11 de febrer]] del [[244]] amb 19 anys.
'''Gordià III''', de nom complet '''Marc Antoni Gordià''' o Marc Antoni Gordià Pius (''Marcus Antonius Gordianus'') fou emperador des de maig del [238] a febrer del [[244]]. Va néixer el [[20 de gener]] del [[225]] i va morir l'[[11 de febrer]] del [[244]] amb 19 anys.


Durant molt de temps se'l suposà fillastre de Gordià I (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de [[Gordià I]] i germana petita de [[Gordià II]].
Durant molt de temps se'l suposà fillastre de Gordià I (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de [[Gordià I]] i germana petita de [[Gordià II]].

Revisió del 22:41, 8 juny 2014

Bust de Gordià III

Gordià III, de nom complet Marc Antoni Gordià o Marc Antoni Gordià Pius (Marcus Antonius Gordianus) fou emperador des de maig del [238] a febrer del 244. Va néixer el 20 de gener del 225 i va morir l'11 de febrer del 244 amb 19 anys.

Durant molt de temps se'l suposà fillastre de Gordià I (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de Gordià I i germana petita de Gordià II.

Quan a la mort de Gordià I i Gordià II (abril del 238) el senat va haver de continuar la revolta contra Maximí el Traci, proclamà co-emperadors Balbí i Pupiè però, per raons de legitimitat dinàstica i de pressió popular, aviat afegí un cèsar associat: el jove de 13 anys Gordià III. Tres emperadors governaven doncs les legions que derrotaren Maximí a Aquileia.

Immediatament, però, Balbí i Pupiè foren assassinats a mans de la Guàrdia Pretoriana (maig de l'any 238), i Gordià III fou proclamat únic august amb el suport de les tropes (entre maig i agost del 238 segons les fonts). En aquell moment tenia uns 13 anys.

El 239 va dissoldre la Legio III Augusta i va nomenar prefecte pretorià a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cònsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus (240) es va produir una revolta a Àfrica dirigida per Sabinià, que fou reprimida. Fou cònsol per segona vegada el 241, any en què la confederació dels francs va atacar per la zona de Magúncia mentre, simultàniament, es produïren atacs gots a Mèsia i Tràcia, amb la destrucció de Nicòpolis i el setge (rebutjat) de Marcianòpolis. En aquest mateix any Gordià III es va casar amb Sabínia Tranquil·lina, filla de Misiteu (Misitheus), un notable distingit per la seva saviesa, eloqüència i virtut, que fou nomenat prefecte del pretori i conseller (fou quasi emperador) i que va posar fi a la influència dels eunucs de palau.

El 242 Gordià va anar en persona a la frontera persa, on els sassànides havien atacat Osroene (darrera possessió romana a Mesopotàmia), i va passar per Mèsia on va derrotar algunes tribus bàrbares de la frontera. Va arribar a Síria i va derrotar a Sapor de Pèrsia en una sèrie d'enfrontaments, i de manera especial a la batalla de Resaena,[1] obligant-lo a evacuar Mesopotàmia. Gordià va entrar a Carres i Nisibe; també va ocupar una part d'Armènia. Els sassànides van contraatacar i van avançar cap a l'Eufrates. Els fets que van seguir no són clars: Misiteu va morir, segons alguns historiadors d'una malaltia o segons altres en la lluita, degut a la traïció del seu lloctinent Filip l'àrab.

Filip fou nomenat prefecte del pretori ocupant el lloc de Misiteu i des de llavors tot va començar a anar malament, ja que sembla que Filip boicotejava d'amagat l'emperador Gordià per a desacreditar-lo davant els soldats (243).

Finalment, el febrer del 244 es va produir un motí. Els revoltats prengueren Gordià i el declararen deposat. Hom suposa que poc després el van matar (11 de febrer del 244), encara que les causes de la seva mort són desconegudes. Filip, que suposadament va instigar l'assassinat, fou proclamat nou emperador. Comunicà al senat que Gordià havia mort de manera natural, i va demanar que li fossin decretats honors divins, anunciant també que els soldats l'havien proclamat a ell com a successor (el senat va reconèixer com era habitual l'elecció dels soldats). Segons alguns historiadors, el decret d'honors divins a Gordià no fou fet a petició de Filip, sinó que a causa de l'estima popular als Gordians, el senat va voler evitar aldarulls.

Gordià fou enterrat prop de Castrum Circesium o Cercusium, a Mesopotàmia. Ammià Marcel·lí anomena el lloc amb el nom de Zaithu (l'Olivera).

Referències

  1. Crevier, Jean-Baptiste-Louis. Histoire des empereurs romains, depuis Auguste jusqu'à Constantin (en francès). vol.10. chez Desaint, 1775, p. 203. 

Precedit per:
Maximí el Traci

Emperadors romans

235-238 Coemperadors: Pupiè, Balbí i Gordià III (Tots tres junts l'any 238, Gordià III en solitari de 238 a 244)

Succeït per:
Filip l'Àrab


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gordià III