Francisco Javier García Ruiz: diferència entre les revisions
m Corregit: com '''Salillas > com a '''Salillas |
m Corregit: divisió, al [[2005 > divisió, el [[2005 |
||
Línia 34: | Línia 34: | ||
Malgrat el seu gran rendiment, l'agost de [[2001]] va fitxar pel [[CD Castellón|Castelló]], que jugava a la [[Segona divisió B]]. Després d'unes dures negociacions, els Orelluts van pagar 20 milions de [[pessetes|ptes.]] (poc més de 120.000 [[€]]), en el que suposava el traspàs més car des de feia una dècada. El planter comtava amb altres jugadors amb un pas per la Primera divisió, com ara [[Daniel Bouzas Pan|Dani Bouzas]], [[Julián Palacios San Millán|Palacios]], [[Ángel Luis Camacho Bautista]] o [[Francisco Javier Sanchis Pascual|Javi Sanchis]]. Però a l'hora de la veritat, els resultats foren catastròfics i el descens a [[Tercera divisió]] va estar molt proper durant gran part de la temporada. El rendiment del menut ariet, amb 14 gols, fou pràcticament l'única bona notícia de l'any, pel que es va confiar en ell per a una remodelada davantera. Sota de los ordres de [[José Luis Oltra]], Salillas va perdre la titularitat la temporada següent, però fou un revulsiu fonamental. El [[28 de febrer]] de [[2003]] al [[Camp d'Esports de Lleida]] el primer baló que va tocar significà el gol de l'empat que donava al Castelló el rècord de partits sense perdre a la Segona B, fins llavors en mans de la [[UD Salamanca]] amb 25. A la promoció d'ascens, tot i jugar cinc partits eixint des de la banqueta, va tindre temps de fer quatre gols i ser expulsat dos cops. Presisament la tarjeta roja directa en l'afegit del partit decisiu front al [[Ciudad de Murcia]] va ser la seva darrera acció com a futbolista albinegre, deixant enrere una forta empremta a les graderies. |
Malgrat el seu gran rendiment, l'agost de [[2001]] va fitxar pel [[CD Castellón|Castelló]], que jugava a la [[Segona divisió B]]. Després d'unes dures negociacions, els Orelluts van pagar 20 milions de [[pessetes|ptes.]] (poc més de 120.000 [[€]]), en el que suposava el traspàs més car des de feia una dècada. El planter comtava amb altres jugadors amb un pas per la Primera divisió, com ara [[Daniel Bouzas Pan|Dani Bouzas]], [[Julián Palacios San Millán|Palacios]], [[Ángel Luis Camacho Bautista]] o [[Francisco Javier Sanchis Pascual|Javi Sanchis]]. Però a l'hora de la veritat, els resultats foren catastròfics i el descens a [[Tercera divisió]] va estar molt proper durant gran part de la temporada. El rendiment del menut ariet, amb 14 gols, fou pràcticament l'única bona notícia de l'any, pel que es va confiar en ell per a una remodelada davantera. Sota de los ordres de [[José Luis Oltra]], Salillas va perdre la titularitat la temporada següent, però fou un revulsiu fonamental. El [[28 de febrer]] de [[2003]] al [[Camp d'Esports de Lleida]] el primer baló que va tocar significà el gol de l'empat que donava al Castelló el rècord de partits sense perdre a la Segona B, fins llavors en mans de la [[UD Salamanca]] amb 25. A la promoció d'ascens, tot i jugar cinc partits eixint des de la banqueta, va tindre temps de fer quatre gols i ser expulsat dos cops. Presisament la tarjeta roja directa en l'afegit del partit decisiu front al [[Ciudad de Murcia]] va ser la seva darrera acció com a futbolista albinegre, deixant enrere una forta empremta a les graderies. |
||
A partir d'aquest moment tornaria a equips menors de la seua terra, rebutjant ofertes de Segona B. Primer de nou l'Alagón, de Tercera divisió, |
A partir d'aquest moment tornaria a equips menors de la seua terra, rebutjant ofertes de Segona B. Primer de nou l'Alagón, de Tercera divisió, el [[2005]] al Figueruelas, on va ascendir de Regional Preferent a Tercera, i dos anys després al Remolinos CD, de Primera Regional. |
||
=== Entrenador === |
=== Entrenador === |
Revisió del 11:46, 9 juny 2014
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Francisco Javier García Ruiz 7 de gener de 1966 Alagó, Saragossa, Espanya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Altres noms | El Panzer de l'àrea | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Alçada | 1'66 m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | 1984 – | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Entrenador | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Club actual | EFB Pedrola | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Francisco Javier García Ruiz, més conegut com a Salillas (Alagó, 7 de gener de 1966) és un ex-futbolista i entrenador aragonés, que jugava de davanter. Caracteritzat per la seva petita estatura, fortaleça física, oportunisme i fort caràcter, va presentar bons registres golejadors allà on va tindre continuïtat. Salillas va ser un rodamon del futbol espanyol i aragonés en particular, amb una carrera extraordinàriament prolongada defensant un gran nombre d'equips des de la Primera divisió fins a les categories regionals.
Trajectòria
Després de passar per diversos equips menors d'Aragó, com el CD Alagón de la seua ciutat natal, el Calasanz, l'Illueca, el Teruel o el Binefar, a la 87/88 recala en el Deportivo Aragón, filial del Real Saragossa.
A l'any següent debuta amb el primer equip, quallant una bona temporada amb 2 gols en 22 partits, que va millorar a la 89/90 amb 31 encontres i 4 gols. Però, no va tindre continuïtat i va caure a la suplència. Deixa Saragossa i a la 91/92 fitxa pel Celta de Vigo, on romandria tres campanyes, sense poder fer-se amb la titularitat en cap d'elles. Malgrat això, amb l'equip gallec torna a Primera Divisió i va ser titular a la Copa de 1994, la qual va perdre precisament front al seu anterior equip.
Aquell estiu fitxa per la UE Lleida, que acabava de baixar a Segona Divisió. Amb els catalans, el potencial ofensiu de Salillas es va disparar. A la 94/95 s'apunta 18 dianes, i a la següent, altres 10. A la 96/97 marxa al Vila-real CF. Al club groguet segueix la seua bona ratxa, especialment a la 97/98, amb 18 gols decisius per afrontar el playoff d'ascens a la màxima categoria.
De nou a Primera, aquesta vegada amb els valencians, Salillas va deixar de comptar i tot just va apareixer en quinze minuts repartits entre dos encontres. Eixa mateixa campanya deixa el Vila-real i marxa al Llevant UE, a qui ajuda a pujar a Segona Divisió. A l'any següent, es proclama màxim golejador de la categoria d'argent amb 20 gols, seguits d'altres 17 a la temporada 00/01.
Malgrat el seu gran rendiment, l'agost de 2001 va fitxar pel Castelló, que jugava a la Segona divisió B. Després d'unes dures negociacions, els Orelluts van pagar 20 milions de ptes. (poc més de 120.000 €), en el que suposava el traspàs més car des de feia una dècada. El planter comtava amb altres jugadors amb un pas per la Primera divisió, com ara Dani Bouzas, Palacios, Ángel Luis Camacho Bautista o Javi Sanchis. Però a l'hora de la veritat, els resultats foren catastròfics i el descens a Tercera divisió va estar molt proper durant gran part de la temporada. El rendiment del menut ariet, amb 14 gols, fou pràcticament l'única bona notícia de l'any, pel que es va confiar en ell per a una remodelada davantera. Sota de los ordres de José Luis Oltra, Salillas va perdre la titularitat la temporada següent, però fou un revulsiu fonamental. El 28 de febrer de 2003 al Camp d'Esports de Lleida el primer baló que va tocar significà el gol de l'empat que donava al Castelló el rècord de partits sense perdre a la Segona B, fins llavors en mans de la UD Salamanca amb 25. A la promoció d'ascens, tot i jugar cinc partits eixint des de la banqueta, va tindre temps de fer quatre gols i ser expulsat dos cops. Presisament la tarjeta roja directa en l'afegit del partit decisiu front al Ciudad de Murcia va ser la seva darrera acció com a futbolista albinegre, deixant enrere una forta empremta a les graderies.
A partir d'aquest moment tornaria a equips menors de la seua terra, rebutjant ofertes de Segona B. Primer de nou l'Alagón, de Tercera divisió, el 2005 al Figueruelas, on va ascendir de Regional Preferent a Tercera, i dos anys després al Remolinos CD, de Primera Regional.
Entrenador
Salillas començà la seva carrera com a entrenador en les escoles de futbol base del seu Alagón natal durant els anys que va tornar jugar allà. La seva primera experiència en categoria absoluta va ser durant la temporada 2007/08 amb el Remolinos CD, el seu darrer club, on va fer les funcions d'entrenador-jugador. La temporada següent va agafar el Pedrola al gener, protagonitzant una espectacular remuntada fins a arribar al primer lloc.
Palmarés
- 1 Trofeu Pichichi de Segona divisió: amb el Levante UD.
Altres mèrits
- 1 cop finalista de la Copa del Rei: 1993/94 amb el Celta de Vigo.
- 1 Campionat de Segona divisió: 1991/92 amb el Celta de Vigo.
- 2 ascensos a Primera divisió: 1991/92 amb el Celta de Vigo i 1997/98 amb el Vila-real CF.
- 1 Campionat de Segona divisió B Grup III: 2002/03 amb el CD Castellón.
- 1 Trofeu Basilio (màxim golejador del CD Castellón): temporada 2001/02.
- Persones vives
- Futbolistes de la província de Saragossa
- Futbolistes del CD Teruel
- Futbolistes del CD Binéfar
- Futbolistes del Real Zaragoza B
- Futbolistes del Real Zaragoza
- Futbolistes del Celta de Vigo
- Futbolistes de la UE Lleida
- Futbolistes del Vila-real CF
- Futbolistes del Llevant UE
- Futbolistes del Club Esportiu Castelló