Dugesia subtentaculata: diferència entre les revisions
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
||
Línia 18: | Línia 18: | ||
*''Dugesia iberica'' Gourbault & Benazzi, 1979: 330 |
*''Dugesia iberica'' Gourbault & Benazzi, 1979: 330 |
||
}} |
}} |
||
'''''Dugesia subtentaculata''''' és una [[espècie]] de [[triclàdide]] [[dugèsid]] que habita el sud de [[França]], tota la [[ |
'''''Dugesia subtentaculata''''' és una [[espècie]] de [[triclàdide]] [[dugèsid]] que habita el sud de [[França]], tota la [[península Ibèrica]], [[Marroc]]<ref name="devries86"></ref> i [[Algèria]].<ref name="devries88">Vries, E D. J. (1988). A synopsis of the nominal species of the subgenus Dugesia (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) from Africa and Madagascar. Zoological Journal of the Linnean Society. 92, 345-382.</ref> |
||
==Descripció== |
==Descripció== |
Revisió del 23:05, 12 juny 2014
Espècimen asexual de Dugesia subtentaculata | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Platyhelminthes |
Ordre | Tricladida |
Família | Planariidae |
Gènere | Dugesia |
Espècie | Dugesia subtentaculata Drap., 1801 |
Dugesia subtentaculata és una espècie de triclàdide dugèsid que habita el sud de França, tota la península Ibèrica, Marroc[1] i Algèria.[2]
Descripció
D. subtentaculata té un bulb penià poc muscular i una papil·la peniana curta i esmussada. El conducte ejaculador és central i un diafragma el separa de la vesícula seminal. Nombroses glàndules penianes rodejen la vesícula seminal, el diafragma i el conducte ejaculador. En individus madurs es dóna un anell parenquimàtic anular a la base de la papil·la peniana. L'atri no està dividit.[1]
Reproducció
Existeixen poblacions d'aquesta espècie de reproducció sexual i altres de reproducció asexual. Els espècimens asexuals en captivitat poden esdevenir sexualment madurs en un període de 3 a 6 mesos, a aquests individus se'ls coneix com a exfissípars. Es creu que en condicions naturals es pot donar el mateix procés. La maduració sexual d'un individu exfissípar comença amb la formació d'ovaris hiperplàstics i segueix amb el desenvolupament de l'òrgan copulador.[1]
Filogènia
Posició de D. subtentaculata en relació a altres espècies de Dugesia segons el treball de Lázaro et al., 2009:[3]
Dugesia |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 De Vries, E. J. (1986) On the taxonomic status of Dugesia gonocephala and Dugesia subtentaculata (Turbellaria, Tricladida, Paludicola). J. Zool. 209, pp. 43-59.
- ↑ Vries, E D. J. (1988). A synopsis of the nominal species of the subgenus Dugesia (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) from Africa and Madagascar. Zoological Journal of the Linnean Society. 92, 345-382.
- ↑ Lazaro, E. M., Sluys, R., Pala, M., Stocchino, G. A., Baguna, J., & Riutort, M. (2009). Molecular barcoding and phylogeography of sexual and asexual freshwater planarians of the genus Dugesia in the Western Mediterranean (Platyhelminthes, Tricladida, Dugesiidae). Molecular Phylogenetics and Evolution, 52(3), 835-845.