Pardal roquer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit 'un tant' --> 'una mica'
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica
Línia 25: Línia 25:
[[File:Petronia petronia MHNT.ZOO.2007.11.210.jpg|thumb|'' Petronia petronia '' - [[MHNT]]]]
[[File:Petronia petronia MHNT.ZOO.2007.11.210.jpg|thumb|'' Petronia petronia '' - [[MHNT]]]]


El '''pardal roquer''', '''gorrió berberisc''' o '''pardal torrogà'''<ref>{{citamedinatsolso}} pàg 453</ref> (''Petronia petronia''), anomenat també '''gorrió roquer''' a les [[Balears]] i '''teuladí''' al [[País Valencià]], és un [[ocell]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[passèrid]]s, l'únic del [[gènere (biologia)|gènere]] '''Petronia'''. Es localitza al sud de [[França]], a tota la [[Península Ibèrica]], a la [[Itàlia]] peninsular, al sud dels [[Balcans]], a les illes [[Mediterrània|mediterrànies]] i a l'[[Àfrica del Nord]]. Als [[Països Catalans]] es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del [[Principat de Catalunya]]. A [[Menorca]] és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a [[Anellament d'ocells|anellament]] des de [[1983]] fins al [[2004]]).
El '''pardal roquer''', '''gorrió berberisc''' o '''pardal torrogà'''<ref>{{citamedinatsolso}} pàg 453</ref> (''Petronia petronia''), anomenat també '''gorrió roquer''' a les [[Balears]] i '''teuladí''' al [[País Valencià]], és un [[ocell]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[passèrid]]s, l'únic del [[gènere (biologia)|gènere]] '''Petronia'''. Es localitza al sud de [[França]], a tota la [[península Ibèrica]], a la [[Itàlia]] peninsular, al sud dels [[Balcans]], a les illes [[Mediterrània|mediterrànies]] i a l'[[Àfrica del Nord]]. Als [[Països Catalans]] es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del [[Principat de Catalunya]]. A [[Menorca]] és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a [[Anellament d'ocells|anellament]] des de [[1983]] fins al [[2004]]).


==Morfologia==
==Morfologia==

Revisió del 23:57, 12 juny 2014

Infotaula d'ésser viuPardal roquer
Petronia petronia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries5,3 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou12 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22718307 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasseridae
GènerePetronia
EspèciePetronia petronia Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Petronia petronia - MHNT

El pardal roquer, gorrió berberisc o pardal torrogà[1] (Petronia petronia), anomenat també gorrió roquer a les Balears i teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia. Es localitza al sud de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al sud dels Balcans, a les illes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Als Països Catalans es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del Principat de Catalunya. A Menorca és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a anellament des de 1983 fins al 2004).

Morfologia

Fa 14 cm. de llargària total. Sembla una femella de teuladí (Passer domesticus) però més rabassut i ratllat. Té la cua més curta i cap més voluminós que el pardal comú. És de color gris bru, ratllat de bru fosc amb les parts inferiors més pàl·lides. Té una pàl·lida taca groga difosa a la gola dels adults. A la punta de les plomes de la cua té unes taques blanques molt visibles en el moment d'aterrar. La cella és de color clar. Els sexes són similars i els joves són bastant semblant als adults.

Hàbitat i ecologia

Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'alta muntanya ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels humans amb tant delit com el pardal comú. Menja llavors, baies i insectes.[2] És sedentari, el seu vol és ràpid i una mica agressiu (les seues picades poden ésser doloroses). Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un niu amb herba seca i l'entapissa amb plomes i llana. Al maig-juny pon 4 o 5 ous i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix niu. A les Balears cria localitzat a Mallorca i, de manera abundant, a les Pitiüses.

Referències

  1. Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138.  pàg 453
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 843150434X.

Enllaços externs