El soldat fanfarró: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: península Itàlica
Línia 1: Línia 1:
'''El soldat fanfarró''' (en [[llatí]] '''''Miles gloriosus''''') és una obra escrita pel comediògraf romà [[Plaute]] basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, intitulada ''Alazon''. És una [[fabula palliata]], on els actors van disfressats de grecs amb la palla o mantell curt i els personatges tenen noms grecs però, curiosament, parlen llatí. L'acció té lloc a Èfes, una ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor. Fou estrenada en uns moments especialment delicats de la República, el 205 a.C., 11 anys després de la desfeta de Cannas, durant la Segona Púnica quan Anníbal terroritzava encara tota la Península Itàlica i tres anys abans de la batalla de Zama. Probablement les lectures antimilitaristes que se n'han fet són errònies, a la vista de les circumstàncies històriques.
'''El soldat fanfarró''' (en [[llatí]] '''''Miles gloriosus''''') és una obra escrita pel comediògraf romà [[Plaute]] basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, intitulada ''Alazon''. És una [[fabula palliata]], on els actors van disfressats de grecs amb la palla o mantell curt i els personatges tenen noms grecs però, curiosament, parlen llatí. L'acció té lloc a Èfes, una ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor. Fou estrenada en uns moments especialment delicats de la República, el 205 a.C., 11 anys després de la desfeta de Cannas, durant la Segona Púnica quan Anníbal terroritzava encara tota la península Itàlica i tres anys abans de la batalla de Zama. Probablement les lectures antimilitaristes que se n'han fet són errònies, a la vista de les circumstàncies històriques.


El personatge principal (el soldat fanfarró) ha esdevingut un [[arquetip]] literari.
El personatge principal (el soldat fanfarró) ha esdevingut un [[arquetip]] literari.

Revisió del 08:32, 13 juny 2014

El soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, intitulada Alazon. És una fabula palliata, on els actors van disfressats de grecs amb la palla o mantell curt i els personatges tenen noms grecs però, curiosament, parlen llatí. L'acció té lloc a Èfes, una ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor. Fou estrenada en uns moments especialment delicats de la República, el 205 a.C., 11 anys després de la desfeta de Cannas, durant la Segona Púnica quan Anníbal terroritzava encara tota la península Itàlica i tres anys abans de la batalla de Zama. Probablement les lectures antimilitaristes que se n'han fet són errònies, a la vista de les circumstàncies històriques.

El personatge principal (el soldat fanfarró) ha esdevingut un arquetip literari.

Personatges

miles còmic
  • Pirgopolínices (l'arrasador de moltes torres), soldat
  • Palestrió, (lit: el lluitador), esclau.
  • Artotrogos, (lit:l'endrapador de pa), paràsit.
  • Periplectomen (el que teixeix embolics) vell que viu al costat de l'esclau
  • Escèler, esclau de Pirgopolínices.
  • Filocomàsia, estimada de Plèusicles, raptada per Pirgopolínices
  • Plèusicles (més o menys el navegant), jove atenès.
  • Acrotelèutia, cortesana.
  • Lucrió, criat de Pirgopolínices.
  • Milfidipa, criada d'Acrotelèutia.

Argument

Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell. Casualment, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusicles, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusicles viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusicles).

Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusicles i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusicles i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.

Enllaços externs