Antics municipis del pla de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 00:16, 19 juny 2014

El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió a finals del segle XIX i principis del segle XX dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.

Els decrets de Nova Planta del segle XVIII eliminaren els òrgans de govern autòctons del pla de Barcelona, fonamentats en la representació dels diferents braços ciutadans al Consell de Cent, i foren substituïts per òrgans absolutistes de designació reial. Amb la Constitució de Cadis de 1812 es creen els ajuntaments com a òrgans de representació popular i amb ells els municipis.

En aquella època la ciutat de Barcelona era el que actualment es denomina Ciutat Vella. El seu terme també incloïa Montjuïc, el Poble-sec i la majoria del territori del posterior Eixample, però aquests eren terrenys pràcticament sense edificar. El 1839 una permuta amb el municipi de Santa Maria de Sants incorporà a Barcelona els terrenys propers a la Creu Coberta (actuals barris d'Hostafrancs i la Font de la Guatlla) a canvi d'uns terrenys de la Marina de Port.^[1]

Al llarg dels segles XIX i XX, Barcelona va anar annexionant la resta de municipis del pla de Barcelona. Amb substancials diferències, la configuració d'aquests antics municipis va servir per dissenyar els 10 districtes en què actualment està dividida.

Nom del municipi	Any creació	Annexió a	Any annexió	Actual districte de Barcelona	Observacions
Les Corts de Sarrià	1823^[2] 1836^[2]	Barcelona	1897^[2]	Les Corts	Segregació de Sarrià. No incloïa Pedralbes (a l'antic municipi de Sarrià). Límits amb Sants discutits.^[2]
Gràcia		Barcelona	1897^[3]	Gràcia	Incloïa la Vila de Gràcia i Camp d'en Grassot.^[3]
Horta		Barcelona	1904^[4]	Horta-Guinardó	També incloïa el Coll, la Salut i Vallcarca i els Penitents^[4] (ara pertanyen a Gràcia). No incloïa ni el Baix Guinardó, ni el Guinardó, ni la Font d'en Fargues (als antics municipis de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar).
Sant Andreu de Palomar		Barcelona	1897^[5]	Sant Andreu i Nou Barris^[5]	També incloïa part del Guinardó i de la Font d'en Fargues (ara pertanyen a Horta-Guinardó). No incloïa la Sagrera ni Navas (a l'antic municipi de Sant Martí de Provençals). El sector oriental pertanyia a Santa Coloma de Gramenet.
Sant Gervasi de Cassoles		Barcelona	1897^[6]	Sarrià - Sant Gervasi	Incloïa Sant Gervasi - Galvany, Sant Gervasi - la Bonanova, el Putget i Farró i el Tibidabo.^[6]
Sant Martí de Provençals		Barcelona	1897^[7]	Sant Martí	També incloïa el Baix Guinardó i part del Guinardó (ara pertanyen a Horta-Guinardó).^[7] També incloïa la Sagrera i Navas (ara pertanyen a Sant Andreu). També incloïa la major part de la Sagrada Família i el Fort Pienc (ara pertanyen a l'Eixample).
Santa Maria de Sants^[1]		Barcelona	1897^[1]	Sants-Montjuïc	No incloïa ni Montjuïc ni el Poble-sec (al municipi de Barcelona). El 1839, Hostafrancs i la Font de la Guatlla també foren cedits a Barcelona a canvi de parts de la Marina de Port.^[1]
Sarrià		Barcelona	1921^[8]	Sarrià - Sant Gervasi	Incloïa Sarrià i la major part de les Tres Torres. També incloïa Pedralbes (ara pertany a les Corts).^[8] Fins la seva segregació també incloïa el terme de les Corts de Sarrià. El 1892 incorporà l'antic municipi de Vallvidrera.
Vallvidrera		Sarrià	1892^[9]	Sarrià - Sant Gervasi	Incloïa Vallvidrera i les Planes.^[9]

Vegeu també

Història de Barcelona

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 GGCC, Barcelona: Sants
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 GGCC, Barcelona: Les Corts de Sarrià
↑ ^3,0 ^3,1 GGCC, Barcelona: Gràcia
↑ ^4,0 ^4,1 GGCC, Barcelona: Horta
↑ ^5,0 ^5,1 GGCC, Barcelona: Sant Andreu de Palomar
↑ ^6,0 ^6,1 GGCC, Barcelona: Sant Gervasi de Cassoles
↑ ^7,0 ^7,1 GGCC, Barcelona: Sant Martí de Provençals i el Poblenou
↑ ^8,0 ^8,1 GGCC, Barcelona: Sarrià
↑ ^9,0 ^9,1 GGCC, Barcelona: Vallvidrera

[sants-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 GGCC, Barcelona: Sants

[les_corts-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 GGCC, Barcelona: Les Corts de Sarrià

[gracia-3] 3,0 ^3,1 GGCC, Barcelona: Gràcia

[horta-4] 4,0 ^4,1 GGCC, Barcelona: Horta

[sant_andreu-5] 5,0 ^5,1 GGCC, Barcelona: Sant Andreu de Palomar

[sant_gervasi-6] 6,0 ^6,1 GGCC, Barcelona: Sant Gervasi de Cassoles

[sant_marti-7] 7,0 ^7,1 GGCC, Barcelona: Sant Martí de Provençals i el Poblenou

[sarria-8] 8,0 ^8,1 GGCC, Barcelona: Sarrià

[vallvidrera-9] 9,0 ^9,1 GGCC, Barcelona: Vallvidrera

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Els [[decrets de Nova Planta]] del [[segle XVIII]] eliminaren els òrgans de govern autòctons del [[pla de Barcelona]], fonamentats en la representació dels diferents braços ciutadans al [[Consell de Cent]], i foren substituïts per òrgans absolutistes de designació reial. Amb la [[Constitució de Cadis]] de [[1812]] es creen els [[ajuntament]]s com a òrgans de representació popular i amb ells els municipis.
-En aquella època la ciutat de Barcelona era el que actualment es denomina [[Ciutat Vella (Barcelona)|Ciutat Vella]]. El seu terme també incloïa [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], el [[Poble-sec (Barcelona)|Poble-sec]] i la majoria del territori del posterior [[Eixample (Barcelona)|Eixample]], però aquests eren terrenys pràcticament sense construir.
+En aquella època la ciutat de Barcelona era el que actualment es denomina [[Ciutat Vella (Barcelona)|Ciutat Vella]]. El seu terme també incloïa [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], el [[Poble-sec (Barcelona)|Poble-sec]] i la majoria del territori del posterior [[Eixample (Barcelona)|Eixample]], però aquests eren terrenys pràcticament sense edificar. El [[1839]] una permuta amb el municipi de [[Santa Maria de Sants]] incorporà a Barcelona els terrenys propers a la [[Creu Coberta (Barcelona)|Creu Coberta]] (actuals barris d'[[Hostafrancs]] i [[la Font de la Guatlla]]) a canvi d'uns terrenys de [[la Marina de Port]].<ref name="sants"/>
+Al llarg dels segles XIX i XX, Barcelona va anar annexionant la resta de municipis del [[pla de Barcelona]]. Amb substancials diferències, la configuració d'aquests antics municipis va servir per dissenyar els 10 [[districtes de Barcelona|districtes]] en què actualment està dividida.
-Actualment la ciutat de [[Barcelona]] està formada per 10 [[districtes de Barcelona|districtes]] que són el fruit de les segregacions i annexions que s'han anat produint al llarg de la història del [[pla de Barcelona]].
 {| class="wikitable"
@@ Línia 39: / Línia 39: @@
 | [[Horta-Guinardó]]
 |
-* També incloïa [[el Coll]]<ref name="horta" /> [[la Salut]] i [[Vallcarca i els Penitents]]<ref name="horta" /> (ara pertanyen a [[districte de Gràcia|Gràcia]]).
+* També incloïa [[el Coll]], [[la Salut]] i [[Vallcarca i els Penitents]]<ref name="horta" /> (ara pertanyen a [[districte de Gràcia|Gràcia]]).
 * No incloïa ni [[el Baix Guinardó]], ni [[el Guinardó]], ni la [[Font d'en Fargues]] (als antics municipis de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar).
 |-
@@ Línia 58: / Línia 58: @@
 | [[Sarrià - Sant Gervasi]]
 |
-* També incloïa el [[Tibidabo]].<ref name="sant gervasi" />
+* Incloïa [[Sant Gervasi - Galvany]], [[Sant Gervasi - la Bonanova]], [[el Putget i Farró]] i el [[Tibidabo]].<ref name="sant gervasi" />
 |-
 | [[Sant Martí de Provençals (antic municipi)|Sant Martí de Provençals]]
@@ Línia 85: / Línia 85: @@
 | [[Sarrià - Sant Gervasi]]
 |
-* Incloïa [[Sarrià]] i la major part de [[les Tres Torres]].
+* Incloïa [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]] i la major part de [[les Tres Torres]].
 * També incloïa [[Pedralbes]] (ara pertany a [[les Corts]]).<ref name="sarria" />
-* També incloïa tot el terme de [[les Corts de Sarrià]] fins la seva segregació.
+* Fins la seva segregació també incloïa el terme de [[les Corts de Sarrià]].
 * El [[1892]] incorporà l'antic municipi de [[Vallvidrera (antic municipi)|Vallvidrera]].
 |-