Lliga de Cambrai: diferència entre les revisions
m Corregit: península itàlica > península Itàlica |
m Corregit: es va es va > es va |
||
| Línia 35: | Línia 35: | ||
El [[15 d'abril]] de [[1509]], un exèrcit francès al comandament de [[Lluís XII de França]] va sortir de [[Milà]] i va envair el territori de la [[República de Venècia]]. Per aturar l'avanç enemic, els venecians van reunir un exèrcit [[mercenari]], prop de [[Bèrgam]]. Encara que la Lliga va tenir èxit inicialment, la fricció entre [[Juli II]] i Lluís XII va fer que es col·lapsés. Juli llavors es va aliar amb Venècia contra França, conduint a la seva dissolució ([[1510]]). |
El [[15 d'abril]] de [[1509]], un exèrcit francès al comandament de [[Lluís XII de França]] va sortir de [[Milà]] i va envair el territori de la [[República de Venècia]]. Per aturar l'avanç enemic, els venecians van reunir un exèrcit [[mercenari]], prop de [[Bèrgam]]. Encara que la Lliga va tenir èxit inicialment, la fricció entre [[Juli II]] i Lluís XII va fer que es col·lapsés. Juli llavors es va aliar amb Venècia contra França, conduint a la seva dissolució ([[1510]]). |
||
L'aliança Papal amb Venècia contra França finalment |
L'aliança Papal amb Venècia contra França finalment es va convertir en una Sagrada Lliga, que va eliminar el [[República de Florència|govern republicà]] reimposant els [[Mèdici]] a [[Florència]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Brucker |nom=Gene A. |títol=Florence, the Golden Age, 1138-1737 |url=http://books.google.es/books?id=GkJVrIJ7TWQC&pg=PA257&dq=Siege+of+Florence+1529&hl=ca&sa=X&ei=dvgOT4vDC8eA-wbk8-z3Ag&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=Siege%20of%20Florence%201529&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1998 |pàgines=p.257 |isbn=0520215222 }}</ref> El 1512, Venècia abandonà l'aliança a favor d'una amb França. Sota la direcció de [[Francesc I de França]], que havia succeït Lluís en el tron, francesos i venecians pogueren, a través de la seva victòria a la [[batalla de Marignano]] el 1515, recuperar el territori que havien perdut; els tractats de [[Noyon]] i [[Brussel·les]], tornarien essencialment el mapa d'Itàlia a l{{'}}''statu quo'' de [[1508]]. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 10:53, 19 juny 2014
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Antecedents
El papa Juli II volia intentar minvar per la força la influència de Venècia al nord d'Itàlia i per a això va idear una aliança entre les principals potències europees, que es va constituir entre Lluís XII de França, el papa Juli II, l'emperador Maximilià I d'Àustria i Ferran el Catòlic.
Venècia es veuria desposseïda de tots els seus territoris a terra ferma. L'acord preveia el complet desmembrament dels territoris venecians a la península Itàlica i el seu repartiment entre els aliats:
- Maximilià afegiria a la conquerida Istria, els territoris de Verona, Vicenza, Padua i Friuli,
- França uniria Brescia, Crema, Bèrgam i Cremona a les seves possessions milaneses,
- Ferran es quedaria amb Òtranto i
- Els Estats Pontificis es quedarien amb Rimini i Ravenna.
Etapes del conflicte
La Guerra de la Lliga de Cambrai,[1] que se’n va derivar del tractat, comprèn els anys 1508-16 de les Guerres d'Itàlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la Sagrada Lliga (1510-14), i la Primera Guerra italiana (1515-16). Al seu torn, La Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga pròpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14).[2]
Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren el Regne de França, els estats pontificis, i la República de Venècia; a més, en diversos períodes, també hi va intervenir les Espanyes, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Ducat de Milà, Florència, el Ducat de Ferrara, i la Confederació Suïssa.
La guerra
El 15 d'abril de 1509, un exèrcit francès al comandament de Lluís XII de França va sortir de Milà i va envair el territori de la República de Venècia. Per aturar l'avanç enemic, els venecians van reunir un exèrcit mercenari, prop de Bèrgam. Encara que la Lliga va tenir èxit inicialment, la fricció entre Juli II i Lluís XII va fer que es col·lapsés. Juli llavors es va aliar amb Venècia contra França, conduint a la seva dissolució (1510).
L'aliança Papal amb Venècia contra França finalment es va convertir en una Sagrada Lliga, que va eliminar el govern republicà reimposant els Mèdici a Florència.[3] El 1512, Venècia abandonà l'aliança a favor d'una amb França. Sota la direcció de Francesc I de França, que havia succeït Lluís en el tron, francesos i venecians pogueren, a través de la seva victòria a la batalla de Marignano el 1515, recuperar el territori que havien perdut; els tractats de Noyon i Brussel·les, tornarien essencialment el mapa d'Itàlia a l'statu quo de 1508.
Referències
- ↑ Norwich, John Julius. A History of Venice (en anglès). Vintage Books, 1989. ISBN 0-679-72197-5.
- ↑ Axelrod, Alan; Phillips, Charles. The Macmillan dictionary of military biography (en anglès). Macmillan, 1998. ISBN 0028619943.
- ↑ Brucker, Gene A. Florence, the Golden Age, 1138-1737 (en anglès). University of California Press, 1998, p.257. ISBN 0520215222.