El Poble-sec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Corregit: a a parcel·lar > a parcel·lar
Línia 8: Línia 8:
Aquest barri va ser, de fet, el primer [[eixample de Barcelona]], anterior al projectat per l'[[Ildefons Cerdà]]. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el [[1854]] i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte d'en Cerdà. Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques.
Aquest barri va ser, de fet, el primer [[eixample de Barcelona]], anterior al projectat per l'[[Ildefons Cerdà]]. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el [[1854]] i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte d'en Cerdà. Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques.


Els propietaris van començar a a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de [[1858]], i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la [[França Xica (Poble-sec)|França Xica]], [[Santa Madrona (Poble-sec)|Santa Madrona]] i les [[Hortes de Sant Bertran]], després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.
Els propietaris van començar a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de [[1858]], i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la [[França Xica (Poble-sec)|França Xica]], [[Santa Madrona (Poble-sec)|Santa Madrona]] i les [[Hortes de Sant Bertran]], després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.


Segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen de la denominació de "Poble Sec" es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques que s'instal·laren a mitjans del XIX, van assecar els pous d'aigua de les [[Hortes de San Bertran]].<ref>http://elpais.com/diario/2005/07/08/catalunya/1120784845_850215.html</ref><ref>http://www.bcn.cat/biblioteques/itineraris/iti7/poble_sec.pdf</ref>
Segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen de la denominació de "Poble Sec" es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques que s'instal·laren a mitjans del XIX, van assecar els pous d'aigua de les [[Hortes de San Bertran]].<ref>http://elpais.com/diario/2005/07/08/catalunya/1120784845_850215.html</ref><ref>http://www.bcn.cat/biblioteques/itineraris/iti7/poble_sec.pdf</ref>

Revisió del 22:46, 19 juny 2014

Per a altres significats, vegeu «El Poble-sec».
El Poble-sec des d'un terrat. A la dreta de la fotografia hi destaquen les tres xemeneies de l'antiga central elèctrica, ara oficines de Fecsa-Endesa i el campanar i la cúpula de l'església de Santa Madrona.

El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona. Té al voltant de 70 hectàrees d'extensió i està situat a l'estreta llenca urbana entre Montjuïc i l'avinguda del Paral·lel.

La costa del poble sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, i disposava d'una via d'accés a la ciutat.[1] El port fou usat habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV.[2] A principis del segle XIII ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montjuïc, en uns terrenys que Jaume el Conqueridor va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.[3] Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1275 i el 1285, es va iniciar la construcció de les Drassanes Reials de Barcelona, que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.[4]

Aquest barri va ser, de fet, el primer eixample de Barcelona, anterior al projectat per l'Ildefons Cerdà. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte d'en Cerdà. Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques.

Els propietaris van començar a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.

Segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen de la denominació de "Poble Sec" es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques que s'instal·laren a mitjans del XIX, van assecar els pous d'aigua de les Hortes de San Bertran.[5][6]


Personatges il·lustres del Poble-sec

Entitats

Referències

  1. «Drassanes Reials». A: Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 151. 
  2. Terradas Muntañola, Robert. Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009, p. 22. ISBN 978-84-937011-9-2. 
  3. Terradas Muntañola, 2009, p. 24-25.
  4. Cubeles, Albert; Moreno, Iñaki; Nadal, Esteve «Noves descobertes arqueològiques a la Drassana reial de Barcelona». Revista de Catalunya, 278, 278, 2012, pàg. 117-139 [Consulta: 16 març 2013].
  5. http://elpais.com/diario/2005/07/08/catalunya/1120784845_850215.html
  6. http://www.bcn.cat/biblioteques/itineraris/iti7/poble_sec.pdf

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Poble-sec