Zòsim: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la hostilitat -> l'hostilitat dels
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 3: Línia 3:
'''Zòsim''' (''Zosimus'', {{polytonic|Ζώσιμος}}) fou un historiador grec que va viure en temps de [[Teodosi II]], a finals del segle V dC.
'''Zòsim''' (''Zosimus'', {{polytonic|Ζώσιμος}}) fou un historiador grec que va viure en temps de [[Teodosi II]], a finals del segle V dC.


Les poques dades biogràfiques que es concerven d'ell són gràcies a el patriarca de Constantinoble [[Foci| Foci I]], que a la seva obra ''Biblioteca'' el descriu com {{polytonic|κόμης καὶ ἀποφισκοσυνήγορος}}, ''comes et exadvocatus-fisci'': és a dir, era còmite i exadvocat del fisc.<ref name=Gual>{{ref-llibre|cognom=Zòsim|títol=Nueva Historia|lloc=Madrid|editorial=Editorial Gredos|any=1992|isbn=84-249-1605-0|editor=Carlos García Gual}}</ref> Probablement era el fill de [[Zòsim (governador)|Zòsim]] prefecte de l'[[Regió de l'Epir|Epir]] . Fou autor d'una història de l'[[imperi Romà]] en sis llibres, que es conserva. L'obra hauria estat escrita després del [[425]], ja que s'esmenta un fet que va passar aquest any. La seva biografia personal és desconeguda, i només se sap que era pagà (ataca als emperadors cristians) cosa que posteriorment li va valer l'hostilitat dels escriptors cristians; Evagri i Nicèfor el critiquen especialment.
Les poques dades biogràfiques que es concerven d'ell són gràcies a el patriarca de Constantinoble [[Foci| Foci I]], que a la seva obra ''Biblioteca'' el descriu com {{polytonic|κόμης καὶ ἀποφισκοσυνήγορος}}, ''comes et exadvocatus-fisci'': és a dir, era còmite i exadvocat del fisc.<ref name=Gual>{{ref-llibre|cognom=Zòsim|títol=Nueva Historia|lloc=Madrid|editorial=Editorial Gredos|any=1992|isbn=84-249-1605-0|editor=Carlos García Gual}}</ref> Probablement era el fill de [[Zòsim (governador)|Zòsim]] prefecte de l'[[Regió de l'Epir|Epir]]. Fou autor d'una història de l'[[imperi Romà]] en sis llibres, que es conserva. L'obra hauria estat escrita després del [[425]], ja que s'esmenta un fet que va passar aquest any. La seva biografia personal és desconeguda, i només se sap que era pagà (ataca als emperadors cristians) cosa que posteriorment li va valer l'hostilitat dels escriptors cristians; Evagri i Nicèfor el critiquen especialment.


Va realitzar la tasca d'explicar els esdeveniments que van portar a la decadència de l'Imperi Romà. El primer llibre explica els primers emperadors fins a [[Dioclecià]] ([[305]]). El segon, tercer i quart tracten el [[segle IV]] explicat amb força més detall; el cinquè i sisè llibres tracten el període del [[395]] al [[410]] fins a la deposició de [[Prisc Àtal]]. Ocasionalment tracta també afers de [[Pèrsia]], [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. Pel relat de Foci i Evagri sembla que Zòsim no va viure per veure acabada l'obra i potser fou acabada per un monjo o un eclesiàstic. Essencialment es tractava de la compilació d'obres de historiadors anteriors: fins al capítol 41 segueix a [[Publi Herenni Dexip]]; fins al capítol 11è del cinquè llibre segueix a [[Eunapi]] (al que no esmenta); després segueix a [[Olimpiòdor de Tebes]] i fins i tot el copia literalment. El seu estil és descrit per Foci com concís, clar, pur i satisfactori; la seva manca principal és l'omissió de la cronologia.
Va realitzar la tasca d'explicar els esdeveniments que van portar a la decadència de l'Imperi Romà. El primer llibre explica els primers emperadors fins a [[Dioclecià]] ([[305]]). El segon, tercer i quart tracten el [[segle IV]] explicat amb força més detall; el cinquè i sisè llibres tracten el període del [[395]] al [[410]] fins a la deposició de [[Prisc Àtal]]. Ocasionalment tracta també afers de [[Pèrsia]], [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. Pel relat de Foci i Evagri sembla que Zòsim no va viure per veure acabada l'obra i potser fou acabada per un monjo o un eclesiàstic. Essencialment es tractava de la compilació d'obres de historiadors anteriors: fins al capítol 41 segueix a [[Publi Herenni Dexip]]; fins al capítol 11è del cinquè llibre segueix a [[Eunapi]] (al que no esmenta); després segueix a [[Olimpiòdor de Tebes]] i fins i tot el copia literalment. El seu estil és descrit per Foci com concís, clar, pur i satisfactori; la seva manca principal és l'omissió de la cronologia.

Revisió del 21:05, 22 juny 2014

Per a altres significats, vegeu «Zòsim (desambiguació)».

Zòsim (Zosimus, Ζώσιμος) fou un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, a finals del segle V dC.

Les poques dades biogràfiques que es concerven d'ell són gràcies a el patriarca de Constantinoble Foci I, que a la seva obra Biblioteca el descriu com κόμης καὶ ἀποφισκοσυνήγορος, comes et exadvocatus-fisci: és a dir, era còmite i exadvocat del fisc.[1] Probablement era el fill de Zòsim prefecte de l'Epir. Fou autor d'una història de l'imperi Romà en sis llibres, que es conserva. L'obra hauria estat escrita després del 425, ja que s'esmenta un fet que va passar aquest any. La seva biografia personal és desconeguda, i només se sap que era pagà (ataca als emperadors cristians) cosa que posteriorment li va valer l'hostilitat dels escriptors cristians; Evagri i Nicèfor el critiquen especialment.

Va realitzar la tasca d'explicar els esdeveniments que van portar a la decadència de l'Imperi Romà. El primer llibre explica els primers emperadors fins a Dioclecià (305). El segon, tercer i quart tracten el segle IV explicat amb força més detall; el cinquè i sisè llibres tracten el període del 395 al 410 fins a la deposició de Prisc Àtal. Ocasionalment tracta també afers de Pèrsia, Grècia i Macedònia. Pel relat de Foci i Evagri sembla que Zòsim no va viure per veure acabada l'obra i potser fou acabada per un monjo o un eclesiàstic. Essencialment es tractava de la compilació d'obres de historiadors anteriors: fins al capítol 41 segueix a Publi Herenni Dexip; fins al capítol 11è del cinquè llibre segueix a Eunapi (al que no esmenta); després segueix a Olimpiòdor de Tebes i fins i tot el copia literalment. El seu estil és descrit per Foci com concís, clar, pur i satisfactori; la seva manca principal és l'omissió de la cronologia.

Referències

  1. Zòsim. Carlos García Gual. Nueva Historia. Madrid: Editorial Gredos, 1992. ISBN 84-249-1605-0.