Jin posteriors: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:23, 23 juny 2014

Aquest article tracta sobre la dinastia dels Jin posteriors del segle IX. Si cerqueu la dels Jin o Qin posteriors del segle IX, vegeu «Dinastia dels Jin posteriors».

La dinastia dels Jin posteriors (transcripció antiga Tsin posteriors o Heou Tsin) fou una efímera dinastia del nord de la Xina.

El darrer emperador de la dinastia dels Tang posteriors, Li Congke, fou enderrocat el 936 pel general shato^[1] Che King-t'ang (moderna transcripció Shi Jingtang), amb l'ajut dels kitan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Tsin posteriors). Aquest general era el gendre de l'emperador Tang posterior, Li Ts'un-hiu. El procés d'adaptació als costums xinesos dels turcs shato es va completar durant aquest període que va durar deu anys (936-946). La dinastia va perdre el Sichuan que havia estat dominat fins llavors i on es va establir la dinastia dels Shu posteriors, i la regió anomenada Setze prefectures (que incloïa la moderna Pequín i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) que fou cedida als kitan, que li havien donat suport; aquestos formaven l'Imperi Liao i van esdevenir el gran poder al nord de Xina.

A la mort de Shi Jingtang el 942 el va succeir el seu nebot Shi Chonggui (Che Tchong-kuei), que es va separar de l'aliança dels kitan. El 946 l'Imperi Liao va envair els dominis del Jin posteriors i va eliminar la dinastia el 947.

Referències

↑ un horda turca de la que la havia sorgit la dinastia dels Tang posteriors

[1] un horda turca de la que la havia sorgit la dinastia dels Tang posteriors

[1]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 La dinastia dels '''Jin posteriors''' (transcripció antiga Tsin posteriors o Heou Tsin) fou una efímera dinastia del nord de la [[Xina]].
-El darrer emperador de la dinastia dels [[Tang posteriors]], Li Congke, fou enderrocat el [[936]] pel general [[shato]] <ref>un horda turca de la que la havia sorgit la dinastia dels Tang posteriors</ref> Che King-t'ang (moderna transcripció Shi Jingtang), amb l'ajut dels [[kitan]], i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Tsin posteriors). Aquest general era el gendre de l'emperador Tang posterior, Li Ts'un-hiu. El procés d'adaptació als costums xinesos dels turcs shato es va completar durant aquest període que va durar deu anys (936-946). La dinastia va perdre el [[Sichuan]] que havia estat dominat fins llavors i on es va establir la dinastia dels [[Shu posteriors]], i la regió anomenada [[Setze prefectures]] (que incloïa la moderna [[Pequín]] i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) que fou cedida als kitan, que li havien donat suport; aquestos formaven l'[[Imperi Liao]] i van esdevenir el gran poder al nord de Xina.
+El darrer emperador de la dinastia dels [[Tang posteriors]], Li Congke, fou enderrocat el [[936]] pel general [[shato]]<ref>un horda turca de la que la havia sorgit la dinastia dels Tang posteriors</ref> Che King-t'ang (moderna transcripció Shi Jingtang), amb l'ajut dels [[kitan]], i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Tsin posteriors). Aquest general era el gendre de l'emperador Tang posterior, Li Ts'un-hiu. El procés d'adaptació als costums xinesos dels turcs shato es va completar durant aquest període que va durar deu anys (936-946). La dinastia va perdre el [[Sichuan]] que havia estat dominat fins llavors i on es va establir la dinastia dels [[Shu posteriors]], i la regió anomenada [[Setze prefectures]] (que incloïa la moderna [[Pequín]] i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) que fou cedida als kitan, que li havien donat suport; aquestos formaven l'[[Imperi Liao]] i van esdevenir el gran poder al nord de Xina.
 A la mort de Shi Jingtang el [[942]] el va succeir el seu nebot Shi Chonggui (Che Tchong-kuei), que es va separar de l'aliança dels kitan. El [[946]] l'Imperi Liao va envair els dominis del Jin posteriors i va eliminar la dinastia el [[947]].