Teodor de Cirene: diferència entre les revisions
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Segons [[Procle]] fou una mica més jove que [[Anaxàgores]] i va ser eminent com a [[matemàtic]]. [[Luci Appuleu|Apuleu]] i [[Diògenes Laerci]] diuen que [[Plató]] va anar a [[Cirene]] per estudiar [[geometria]] amb Teodor,<ref>[[Diògenes Laerci]] 3.6</ref> que seria aquest personatge. [[Iàmblic]] l'esmenta entre els pitagòrics eminents (''De Vita Pythagorica''). |
Segons [[Procle]] fou una mica més jove que [[Anaxàgores]] i va ser eminent com a [[matemàtic]]. [[Luci Appuleu|Apuleu]] i [[Diògenes Laerci]] diuen que [[Plató]] va anar a [[Cirene]] per estudiar [[geometria]] amb Teodor,<ref>[[Diògenes Laerci]] 3.6</ref> que seria aquest personatge. [[Iàmblic]] l'esmenta entre els pitagòrics eminents (''De Vita Pythagorica''). |
||
Teodor va ser alumne de [[Protàgores]] |
Teodor va ser alumne de [[Protàgores]]<ref> Plató, ''Teetet'', 189a</ref> i va viure la major part de la seva vida a [[Atenes]], on va conèixer [[Sòcrates]] i Plató. El personatge que dóna títol al diàleg de Plató ''[[Teetet]]'' hauria estat deixeble de Teodor. |
||
Teodor va estar interessat en l'estudi de la filosofia tant com l'[[astronomia]], l'[[aritmètica]], la [[música]] i l'[[educació]]. |
Teodor va estar interessat en l'estudi de la filosofia tant com l'[[astronomia]], l'[[aritmètica]], la [[música]] i l'[[educació]]. |
||
Revisió del 15:00, 24 juny 2014
Teodor de Cirene (Theodorus, Θεόδωρος ) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles (segle V aC), nadiu de Cirene.[1]
Segons Procle fou una mica més jove que Anaxàgores i va ser eminent com a matemàtic. Apuleu i Diògenes Laerci diuen que Plató va anar a Cirene per estudiar geometria amb Teodor,[2] que seria aquest personatge. Iàmblic l'esmenta entre els pitagòrics eminents (De Vita Pythagorica). Teodor va ser alumne de Protàgores[3] i va viure la major part de la seva vida a Atenes, on va conèixer Sòcrates i Plató. El personatge que dóna títol al diàleg de Plató Teetet hauria estat deixeble de Teodor.
Teodor va estar interessat en l'estudi de la filosofia tant com l'astronomia, l'aritmètica, la música i l'educació.
Com molts Pitagòrics creia que l'alegria i el bon judici eren les bases per arribar a la felicitat. Però sobretot va ser famós pel seu treball matemàtic, demostrant la irracionalitat de les arrels dels nombres enters no quadrats (2, 3, 5... 17) fent servir el mètode tradicional pitagòric de la reducció a l'absurd i arribar a una inconsistència relacionada amb nombres parells i imparells.[4] També va crear l'espiral que porta el seu nom a partir del Teorema de Pitàgores i afegint perpendicularment a un segment una unitat, de manera que es formen triangles les hipotenuses dels quals són les successives arrels expressades gràficament.[5]
Referències
- ↑ Debra, pàg. 281-282
- ↑ Diògenes Laerci 3.6
- ↑ Plató, Teetet, 189a
- ↑ James R. Choike, pàg. 57
- ↑ James Gow, pàg. 57
Bibliografia
- Debra Nails: The People of Plato: A Prosopography of Plato and Other Socratics. Indianapolis: Hackett Publishing, 2002.
- James R. Choike: Theodorus' Irrationality Proofs, ed.The Two-Year College Mathematics Journal, 1980
- James Gow: A Short History of Greek Mathematics, ed.University press, 1884, [url = http://books.google.com/books?id=9d8DAAAAMAAJ&pg=PA85&dq=Theodorus%27+Irrationality+Proofs&as_brr=1&ei=kf-_RrelC4qUogKvufmGBw]
- espiral de Teodor de Cirene.
- DK=Herman Alexander Diels,Walther Kranz: Die Fragmente der Vorsokratiker.