Vés al contingut

Khilakku: diferència entre les revisions

m
Corregit: després del enfonsament de > després de l'enfonsament de
m (Corregit: era quasi bé inabastable > era gairebé inabastable)
m (Corregit: després del enfonsament de > després de l'enfonsament de)
'''Khilakku, Khilikki''', '''Khilikka''' o '''Hilakku''' fou un regne [[neohittita]] de les [[muntanyes del Taure]]. Del seu nom deriva el clàssic [[Cilícia]].
 
El regne es va fundar després delde l'enfonsament de l'[[imperi Hittita]] el [[1185]] però la seva història és desconeguda fins que s'esmenta al segle IX aC vers el [[859]] aC quan Assíria va atacar [[Bit Adini]] on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de [[Gurgum]] (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al [[regne de Samal]] (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de [[Patin]], d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de [[Khati]] o [[Karkemish]]; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les [[muntanyes Amanus]]; després el assiris van creuar l'[[Orontes]] i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el [[regne de Que]], el nom del rei no està indicat), és a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de [[Khilikka]] (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de [[Yasbuk]] (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per [[Salmanassar III]] i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del [[golf d'Issos]] (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a meitat del segle següent eren independents.
 
Segurament va esdevenir altre cop tributari d'Assíria poc després del 740 aC però no s'esmenta. Vers el 718 aC el país fou conquerit pels assiris però segurament per dificultats d'administració Sargon II (722-705 aC) el va cedir poc després al rei de [[Tabal]], Amris o Ambari junt amb la mà de la seva pròpia filla, i a la inscripció s'afegeix que Khilikki sempre havia estat independent de Tabal. Però vers el 715 aC el rei de Tabal va fer aliança amb Urzaha ([[Rusa I]], anomenat Urza pels assris) d'[[Urartu]], i amb Mita ([[Mides III]]) rei dels [[muskhi]] ([[Regne de Frígia|Frígia]]). Urartu fou derrotada el 713 aC i el 712 aC Tabal fou sotmesa militarment a [[Assíria]]; Amris o Ambari fou fet presoner i portat a Assíria amb els seus parents i pertinences i els magnats del país, i uns 100 carros. Es van establir uns assiris (pro-assiris?) devots al govern i un tinent governador amb autoritat sobre aquestes, i es va fixar el tribut.
1.166.425

modificacions