Claude Elwood Shannon

Claude Shannon

Nom original	(en) Claude Elwood Shannon
Biografia
Naixement	30 abril 1916 Petoskey (Michigan)
Mort	24 febrer 2001 (84 anys) Medford (Massachusetts)
Causa de mort	Causes naturals  (Malaltia d'Alzheimer )
Sepultura	Cementiri del Mount Auburn, Begonia path-10722-Space 2 42° 22′ 06″ N, 71° 08′ 54″ O Cementiri Fairview 45° 02′ 35″ N, 84° 40′ 54″ O
Dades personals
Nacionalitat	Estats Units
Formació	Institut de Tecnologia de Massachusetts - electrotècnia (1936–1940) Universitat de Michigan - electrotècnia, matemàtiques (1932–1936) Gaylord High School (–1932)
Director de tesi	Frank Lauren Hitchcock i Vannevar Bush
Es coneix per	pare fundador de la teoria de la informació
Activitat
Camp de treball	Teoria de la probabilitat, electrotècnia, teoria de la informació, cibernètica i criptografia
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, enginyer, inventor, criptògraf, informàtic, genetista
Ocupador	Institut de Tecnologia de Massachusetts (1957–2020) Bell Labs (1941–1958) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1940–1941)
Membre de	Royal Society (1991–) Societat Filosòfica Americana (1983–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (1975–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1970–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1957–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1956–)
Influències	Vannevar Bush i Ralph Hartley
Esport	ciclisme de competició
Participà en
1956	conferència de Dartmouth
Obra
Obres destacables Communication Theory of Secrecy Systems (en) multigraf de Shannon índex de Shannon entropia de Shannon Nombre de Shannon codificació de Shannon-Fano-Elias Joc de Shannon Model de Shannon-Weaver Fórmula d'interpolació de Whittaker-Shannon Capacitat de Shannon d'un graf Primer teorema de Shannon Teorema d' inversió de Shannon Teorema de mostratge de Nyquist-Shannon Segon teorema de Shannon Teorema de Shannon-Hartley (1940) A Symbolic Analysis of Relay and Switching Circuits (1948) A Mathematical Theory of Communication (1949) Expansió de Shannon
Estudiant doctoral	Ivan Sutherland, William Daniel Hillis, Heinrich Arnold Ernst i William Robert Sutherland
Localització dels arxius	Biblioteques de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts MC-0386
Família
Cònjuge	Norma Barzman (1939–1941) Betty Shannon (1949–)
Premis (2004)  National Inventors Hall of Fame (2000)  Premi Marconi (1991)  Membre estranger de la Royal Society (1985)  Premi Kyoto de ciències bàsiques (1983)  Medalla John Fritz (1978)  Premi Harold Pender (1973)  Edwin Howard Armstrong Achievement Award (en) (1972)  Premi Harvey (1972)  Premi Claude E. Shannon (1966)  Medalla d'Honor del IEEE (1966)  Medalla Nacional de Ciència (1963)  Conferenciant Josiah Willard Gibbs (1955)  Medalla Stuart Ballantine (1949)  Premi commemoratiu IEEE Morris N. Liebmann

Claude Elwood Shannon (30 d'abril de 1916 - 24 de febrer de 2001), va ser un enginyer electrònic i matemàtic estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació.

Biografia

Va estudiar enginyeria elèctrica i matemàtiques a la Universitat de Michigan el 1932. Per usos, inclosa l'Àlgebra de Boole per al seu control el suport de 1938 a Massachusetts Institute of Technology (MIT). En ell s'explica com construir màquines Relé Electromecànic utilitzant l'àlgebra de Boole per a descriure l'estat del relè (1: Tancat, 0: obert).

Shannon treballat vint anys a MIT de 1958 a 1978. Paral·lelament a les seves activitats acadèmiques, també va treballar amb Laboratoris Bell de 1941 a 1972.

Claude Shannon és conegut no només pel seu treball en telecomunicacions, sinó també per l'amplitud i l'originalitat de les seves aficions, com els jocs malabars, la pràctica del monocicle i la invenció de màquines extravagants : el ratolí intel·ligent mecànic que sap trobar el seu camí a través d'un laberint, un robot malabarista, un jugador d'escacs (torre contra rei Rei), etc. Un d'aquests "gadgets", però això, té un gran interès conceptual, com ho demostren Philip Baker i Alain Cohen En El Tresor paradoxa (Edicions Belin 2007): "Claude Shannon seria desenvolupar una " màquina de forma gratuïta, sense fi: es posa en moviment al pressionar, com amb qualsevol dispositiu electromecànic, amb un interruptor d'"encesa", però després les coses prenen un gir sorprenent, ja que aquest ajust activa un mecanisme que condueix a aturar immediatament el gadget a través de l'interruptor de "apagat !" Aquest tipus de comportament estrany passa en situacions on la comunicació ubiqua rau, paradoxalment, en l'absència de comunicació, la utilitat en la manca d'utilitat. Exemples: "La moda és el que passa de moda" (Jean Cocteau), la "Creació de l'Escola (l'escola freudiana) per dissoldre" (Jacques Lacan); "Ens adonem que el son, al despertar-nos" (John Lennon); "El bon funcionament de tot el sistema d'estalvi per a l'habitatge implica, paradoxalment, que alguns propietaris de dret (els "bons germans") renunciïn específicament al seu dret a un préstec després d'un període d'estalvi "(Pierre Chaillol);" Els ideals revolucionaris només poden ser pertorbat quan s'assoleixen: la necessitat que segons ell va ser condemnat a perdre per aconseguir, menys distorsionat i traït pels seus enemics per les mateixes persones que volien fer complir "(Jean Starobinski)," La virginitat es perd per provar-la"(Fernand Crommelynck).Un avatar geoestratègic d'aquest autòmat paradoxal Shannon està en el concepte de dissuasió potències nuclears construint una bomba atòmica per tal de ... prohibir qualsevol intent d'utilitzar aquestes armes, es neutralitza l'un a l'altre i: no s'utilitza !

Va patir la malaltia de malaltia d'Alzheimer en els últims anys de la seva vida, Claude Shannon va morir als 84 anys el 24, febrer, 2001 a Medford, Massachusetts.

La seva obra

Durant la Segona Guerra Mundial, Shannon va treballar per als serveis secrets militars, en criptografia, a càrrec de localitzar automàticament en el Codi de les parts que significa enemic ocult enmig de la interferència. La seva obra s'exhibeix en un informe secret (desclassificat tan sols en la dècada de 1980), que dóna a llum després de la guerra a un element, Teoria Matemàtica de la Comunicació (1948), que va ser incorporada a 1949 com llibre amb una addició de Warren Weaver, el seu superior en la intel·ligència. Aquest llibre se centra en el problema de la transmissió de senyals.

L'esquema de Shannon

Per a descriure la comunicació entre les màquines, l'article 1948 i 1949, tant llibre comença amb un "patró", que va arribar quan els fills sorprenent en Informàtica i Comunicació, de manera que Shannon va ser sorprès i que es dissocia. Els models de sistema de la comunicació entre màquines de

Aquest patró és la traducció de "civil" d'un sistema utilitzat prèviament en el context militar:

• Font? codificador? del senyal? descodificador? abordar en el context de la interferència.

Adequada per a descriure la comunicació entre màquines, aquesta comunicació imperfecta models de patró humà{{}}referència obligada. No obstant això, el seu èxit és aclaparadora, i va estar molt involucrat en la creació d'un camp disciplinari, el Ciències de la Informació i la Comunicació. Una explicació d'aquest èxit és que combina a la perfecció amb un enfocament comportament mitjans de comunicació. D'altra banda, aquest sistema dóna una canònica diu que la coherència i l'aparença de respectabilitat científica.

Unitat de mesura

A l'article, com en el llibre, es va popularitzar l'ús de la paraula bit com una mesura bàsica de la informació digital. John W. Tukey va ser, però el primer a utilitzar el terme. Més precisament, el bit és el nombre de bits necessaris per codificar una gran quantitat d'informació. Per tant, es necessita com a mínim un bit per codificar els dos estats (per exemple, Bateria Pressupost cara o, més generalment 0 i 1), dos bits utilitzat per a codificar quatre estats (00, 01, 10, 11). Les 26 lletres de l'alfabet, requereixen com a mínim 5 bits, ja que: $(2^{4}=16)<26\leq (2^{5}=32)$

Més en general, si p és el nombre d'estats possibles, n el nombre de bits necessaris per codificar tots els controls:

$2^{(n-1)}<\ p2^{n}$

En un cas ideal en que s'utilitzi tota la informació disponible, $p=2^{n}$.

Telecomunicacions

En les telecomunicacions, la relació de Shannon es pot calcular la valència (o nombre màxim d'estats) de Disturbed:

Suposem que el senyal S, N, el soroll:

$n={\sqrt {1}}+{{\frac {S}{}}{}n}$

Va ser llavors quan el flux màxim:

$log_{2}H(1+{\frac {S}{}}{}N)$

Aquest resultat és independent de la freqüència de mostreig i el nombre de nivells d'una mostra (la valència).

L'Entropia de Shannon

Article principal: Entropia de Shannon

Una contribució clau de l'obra de Shannon en el concepte d'entropia. Si tenim en compte els esdeveniments N de probabilitat p ₁ , p ₂ ... p _N , independents els uns dels altres, llavors la seva entropia de Shannon es defineix com:

$Entropia=-\sum _{i}=1{}_{i}^{p}Nlog_{2}(p_{i})$

També:

• Establiment d'una relació entre l'entropia creixent i l'augment de la informació;
• Demostrar l'equivalència d'aquest concepte amb l'entropia de Ludwig Boltzmann de termodinàmica.

El descobriment del concepte d'obert el camí per mètodes anomenats de màxima entropia (veure probabilitat), llavors el Scanner, salut, reconeixement automàtic de caràcters i l'aprenentatge automàtic.

Teoremes

El seu nom està associat amb diversos teoremes, la Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon en el mostreig, primer teorema de Shannon en el límit teòric de la compressió el segon teorema de Shannon en la capacitat d'un canal de transmissió.

Anècdotes

• El 1981, Claude Shannon va començar a escriure un article titulat Aspectes científics de malabarisme en l'art de la malabars. Aquest article va ser programat per a la seva publicació en Scientific American , però no era en última instància el cas. No obstant això, aquest projecte va ser la base per a la formalització dels moviments de malabarisme siteswap .

Vegeu també

• Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon.
• Cibernètica.
• Norbert Wiener.
• Nombre de Shannon.

Enllaços externs

• Claude E. De Shannon, Una anàlisi Simbòlic de Circuits Commutadors i Relés , Tesi (MS), Massachusetts Institute of Technology, Dept. d'Enginyeria Elèctrica, 1940
• E. Shannon, La Teoria Matemàtica de la Comunicació de, Bell System Technical Journal , vol. 27{{}}p. 379-423 i 623-656, juliol i octubre de 1948 PDFISBN 0252725484
• Claude E. De Shannon, Teoria de la Comunicació dels Sistemes Secrets Bell System Technical Journal, Vol 28,{{}}p. 656-715, octubre de 1949. ([llegir http://www.prism.net/user/dcowley/docs.html])
• J. Segal, Darkness i â , Syllepse, París, 2003

Portal: Informàtica