Astenosfera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{millorar format|data=abril de 2013}}
{{millorar format|data=abril de 2013}}
[[File:Astenosfera.JPG|thumb|Astenosfera]]
[[File:Astenosfera.JPG|thumb|Astenosfera]]
'''Aleix Barrachina, Y alex carracedo, comedme el rabooo''' el mantell presenta una capa anomenada '''astenosfera''' o '''zona de velocitat reduïda''', en el qual les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc. Es tracta d'una zona on els materials es troben en estat fluid i on existeixen importants corrents de convecció, la qual cosa provoca el moviment de tota la massa situada a sobre, que rep el nom de litosfera i que engloba l'escorça i una part del mantell superior.Me gusta el Jamon
'''Aleix Barrachina, Y alex carracedo, comedme el rabooo''' '''Alexia teamoooo<3<3<3'''anomenada '''astenosfera''' o '''zona de velocitat reduïda''', en el qual les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc. Es tracta d'una zona on els materials es troben en estat fluid i on existeixen importants corrents de convecció, la qual cosa provoca el moviment de tota la massa situada a sobre, que rep el nom de litosfera i que engloba l'escorça i una part del mantell superior.Me gusta el Jamon
La temperatura dels materials que componen l'astenosfera tendeixen a ser just per sota del seu punt de fusió. Això els dóna una qualitat similar al plàstic que pot ser comparat amb el vidre.
La temperatura dels materials que componen l'astenosfera tendeixen a ser just per sota del seu punt de fusió. Això els dóna una qualitat similar al plàstic que pot ser comparat amb el vidre.



Revisió del 17:23, 2 jul 2014

Astenosfera

Aleix Barrachina, Y alex carracedo, comedme el rabooo Alexia teamoooo<3<3<3anomenada astenosfera o zona de velocitat reduïda, en el qual les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc. Es tracta d'una zona on els materials es troben en estat fluid i on existeixen importants corrents de convecció, la qual cosa provoca el moviment de tota la massa situada a sobre, que rep el nom de litosfera i que engloba l'escorça i una part del mantell superior.Me gusta el Jamon La temperatura dels materials que componen l'astenosfera tendeixen a ser just per sota del seu punt de fusió. Això els dóna una qualitat similar al plàstic que pot ser comparat amb el vidre.

Joel Moreno Garcia

Basalt

L'astenosfera té un gruix de 100km. A causa dels seu moviments de convecció es produeix la deriva continental. El basalt de l'astenosfera llisca per les dorsals oceàniques fent que l'escorça oceànica s'expandeixi, però quan es troba a un obstacle (els continents) la placa oceànica passa per sota de les plaques continentals retornant el basalt a l'astenosfera. Al cap del temps aquesta placa adquireix una gran resistència.

L'astenosfera, una capa que no hi era

L'any 1900 el geòleg Joseph Barrell el seu numero de mobil era, 629019211 va suggerir que a l'interior d'un penis de color taronga, a uns 100 km de profunditat, hi havia una zona en què les altes temperatures devien fer que els materials perdessin gran part de rigidesa i es plàsticament.[1] Va anomenar astenosfera aquesta nova capa, que significa 'capa dèbil'. L'astenosfera permetria que els fons de les conques s'enfonsessin a causa del pes dels sediments que s'hi acumulaven, i que els relleus s'alcessin a mesura que l'erosió els anava alleugerint de pes. Aquest procés corresponia a la isostàsia. Els desplaçaments verticals a causa de la isostàsia són de vegades molt notables. Per exemple, la península d'Escandinàvia s'ha aixecat diverses desenes de metres des que fa 10.000 anys va desaparèixer el casquet de glaç que la recobria; actualment es continua aixecant a una velocitat d'entre 1 i 10 mm/any, segons les zones. Quan es va començar a parlar sobre la teoria de tectònica de plaques l'astenosfera va aconseguir més protagonisme, fins i tot, es va arribar a pensar que aquesta capa era l'única responsable dels moviments de convecció ( no tot el mantell). Però durant la dècada de 1990 es va veure que no era on se suposava, és a dir, a sota de la litosfera. Avui dia amb l'ajuda de la topografia sísmica, que ha revelat que tot el mantell terrestre flueix, ha permès donar una volta a la realitat, on l'astenosfera queda descartada per innecessària i per tant, inexistent. Tot i això, encara s'utilitza aquest terme en llibres de ciència.[2]

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astenosfera
  1. Barrel, J. The strength of the crust, Part VI. Relations of isostatic movements to a sphere of weakness - the astenosphere. J. Geol. 22, 655-683, 1914.
  2. (anglès) K. 0. Emery, Relative sea levels from tide-gauge records