14 de juliol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 7: | Línia 7: | ||
* [[1979]] - [[Terrassa]] ([[Vallès Occidental]]): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de [[tradició]] en l'art d'aixecar [[casteller|castells humans]], la colla castellera [[Minyons de Terrassa]]. De seguida aquesta nova [[Colla castellera|colla]] destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller. |
* [[1979]] - [[Terrassa]] ([[Vallès Occidental]]): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de [[tradició]] en l'art d'aixecar [[casteller|castells humans]], la colla castellera [[Minyons de Terrassa]]. De seguida aquesta nova [[Colla castellera|colla]] destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller. |
||
* [[1983]] - [[Barcelona]]: el [[Parlament de Catalunya]] promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de '''Mossos d'Esquadra''' com a [[Mossos d'Esquadra|Policia de la Generalitat de Catalunya]]. |
* [[1983]] - [[Barcelona]]: el [[Parlament de Catalunya]] promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de '''Mossos d'Esquadra''' com a [[Mossos d'Esquadra|Policia de la Generalitat de Catalunya]]. |
||
;Món: |
|||
;Resta del món: |
|||
* [[1789]] - [[París]] ([[França]]): els [[Revolució Francesa|revolucionaris]] assalten [[la Bastilla]] i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la [[Revolució Francesa]]. |
* [[1789]] - [[París]] ([[França]]): els [[Revolució Francesa|revolucionaris]] assalten [[la Bastilla]] i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la [[Revolució Francesa]]. |
||
* [[1958]] - [[Bagdad]] ([[Iraq]]): [[cop d'estat]] de l'[[exèrcit]] iraquià, conegut com a [[Revolució]] del 14 de juliol. El [[general]] [[Abdul Karim Qassim]] destrona el [[Faisal II|rei Faisal]] i estableix una [[dictadura militar]]. |
* [[1958]] - [[Bagdad]] ([[Iraq]]): [[cop d'estat]] de l'[[exèrcit]] iraquià, conegut com a [[Revolució]] del 14 de juliol. El [[general]] [[Abdul Karim Qassim]] destrona el [[Faisal II|rei Faisal]] i estableix una [[dictadura militar]]. |
||
Línia 33: | Línia 34: | ||
* [[1968]], [[Barcelona]]: '''[[Adolf Florensa i Ferrer]]''', arquitecte restaurador d'edificis monumentals. |
* [[1968]], [[Barcelona]]: '''[[Adolf Florensa i Ferrer]]''', arquitecte restaurador d'edificis monumentals. |
||
* [[2003]], [[Barcelona]]: '''[[Roberto Bolaño]]''', [[novel·lista]] i [[poeta]] [[Xile|xilè]] (n. [[1953]]). |
* [[2003]], [[Barcelona]]: '''[[Roberto Bolaño]]''', [[novel·lista]] i [[poeta]] [[Xile|xilè]] (n. [[1953]]). |
||
;Món: |
|||
;Resta del món: |
|||
* [[1435]], [[Foligno]] ([[Itàlia]]): beata '''[[Angelina de Marsciano]]''', cofundadora del [[Tercer Orde Regular de Sant Francesc]] |
|||
* [[ |
* [[1435]], [[Foligno]] ([[Itàlia]]): beata '''[[Angelina de Marsciano]]''', cofundadora del [[Tercer Orde Regular de Sant Francesc]]. |
||
* [[1935]], [[Grenoble]] ([[França]]): '''[[Francisco Cepeda]]''', [[ciclisme|ciclista]].[[Euskadi|basc]], primera víctima mortal del [[Tour de França]] (n. [[1906]]). |
|||
* [[1939]], [[Ivancice]] ([[Moràvia]]): '''[[Alfons Mucha]]''', [[pintor]] i artista gràfic [[txec]]. |
* [[1939]], [[Ivancice]] ([[Moràvia]]): '''[[Alfons Mucha]]''', [[pintor]] i artista gràfic [[txec]]. |
||
* [[2008]], [[Ukkel]] ([[Bèlgica]]): '''[[Gaston Compère]]''', [[escriptor]], [[filòleg]], [[poeta]], [[dramaturg]] i músic [[Valònia|való]] (n. [[1924]]). |
* [[2008]], [[Ukkel]] ([[Bèlgica]]): '''[[Gaston Compère]]''', [[escriptor]], [[filòleg]], [[poeta]], [[dramaturg]] i músic [[Valònia|való]] (n. [[1924]]). |
Revisió del 08:38, 3 jul 2014
<< | Juliol 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 | ||||
Tots els dies |
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1932 - Barcelona: s'hi publica a el primer número del setmanari "L'Intransigent".
- 1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de tradició en l'art d'aixecar castells humans, la colla castellera Minyons de Terrassa. De seguida aquesta nova colla destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
- 1983 - Barcelona: el Parlament de Catalunya promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de Mossos d'Esquadra com a Policia de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la Revolució Francesa.
- 1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com a Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
- 1968, Almonacid de Zorita, Província de Guadalajara, Espanya: La Central nuclear José Cabrera es connecta a la xarxa elèctrica.[1]
- 1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.
Naixements
- Països Catalans
- 1574, Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.
- 1925, Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica.
- Resta del món
- 1862, Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).
- Lekeitio, 1873: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
- 1889, Bradina, Bòsnia: Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
- 1896, Lleó, Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
- 1904, Leoncin, Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).
- 1910, Melrose (Nou Mèxic), Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera.
- 1918, Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
- 1944, Bilbao, Euskadi: Txabi Etxebarrieta, primer militant d'ETA responsable de la mort d'un ciutadà i la primer membre d'aquesta organització en ser mort per les forces de l'ordre.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1803, València: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià (n. 1731).
- 1968, Barcelona: Adolf Florensa i Ferrer, arquitecte restaurador d'edificis monumentals.
- 2003, Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè (n. 1953).
- Resta del món
- 1435, Foligno (Itàlia): beata Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
- 1935, Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista.basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
- 1939, Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
- 2008, Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).
Festes i commemoracions
Santoral[2]
Església Catòlica[3]
- Sants al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Athos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
- Beats: Vicenç Madelgari de Waldetrudis (ca. 677); Hroznata de Teplá, premonstratenc màrtir (1217); Toscana de Verona, monja (1344); Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc (1435); Gaspar de Bono, mínim valencià (1604); Richard Langhorne, màrtirs (1679); Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa (als Estats Units; a la resta del món, el 17 d'abril) (1680); Ghebre Miquel, monjo màrtir a Etiòpia (1855).
- Sants: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
- Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
- Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).
Església Copta
- 7 Abib: Xenuda, arquimandrita de Xandavil; Ignasi de Roma, bisbe màrtir (107).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 27 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants de l'1 de juliol del calendari julià.
- Sants: Potit de Nàpols, màrtir (s. II); Cosme i Damià, màrtirs (282); 2000 màrtirs; Nerses, arquebisbe; Gal de Clarmont, bisbe (551); Pere Patrici, monjo de Constantinoble (854); Pere el Just i Lleó el Just; traslació de les relíquies de Joan de Rila (946); Leonci de Rădăuţi (s. XV); Angelina de Sèrbia, princesa (s. XVI); Nicodem de l'Athos, monjo (1809); Arkadij, prevere màrtir (1918); Alexei, diaca màrtir (1942)
- Església Ortodoxa Grega
- 25 Màrtirs de Nicomèdia; Maurici, màrtir; Basili de Strom (s. X); Constantí el Taumaturg, màrtir a Xipre; Lleó l'Eremita.
Església Evangèlica d'Alemanya
- Karoline Utriainen, laica (1929).
Esglésies anglicanes
- John Keble, prevere i poeta (1866)
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de juliol |
- ↑ «La central nuclear José Cabrera». A: Economic integration of nuclear power stations in electric power systems (en castellà). Agència Internacional de l'Energia Atòmica, 1971, p.281.
- ↑ «Kalender - 14. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de juliol. |