Jurament de Radulf Oriol: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Suprimida Categoria:Català; Afegida Categoria:Història del català usant HotCat |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
{{ORDENA:Jurament De Radulf Oriol}} |
{{ORDENA:Jurament De Radulf Oriol}} |
||
[[Categoria:Primers testimonis de les llengües romàniques]] |
[[Categoria:Primers testimonis de les llengües romàniques]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Història del català]] |
||
Revisió del 06:26, 4 jul 2014
El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a La Terreta,[1] concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça). És considerat el primer document escrit en català.[2][3][4]
Es tracta d'un pergamí que conté un text breu, escrit majoritàriament en un català molt arcaic i en alguns aspectes molt llatinitzat.[5] La mateixa persona que va localitzar les Homilies d'Organyà entre el 1904 i el 1908, Joaquim Miret i Sans, va trobar "documents tan importants o més però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió", segons Joan Antoni Rabella de l'IEC.[2]
El text
Es troben algunes petites variacions en la transcripció segons les fonts.
| « | Iuro ego, Radolf Oriol, filium Mirabile, a(d) te, Ragimundo, chomite, filium Ermetructe, et a te Ermesende, chomitissa, filiam Gilga, de ipssos chastellos de Aringo et de Oriti; go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré, ni devetaré no llos vos faré. Et si de Giriperto, meum seniore menus (e)venerit per morte, go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de demandaré. Quamu (o: Quomu?) ací est est scriptu et omo ligere hic pote, sí vos ate(n)ré (escrit: 'atere') et sí vos atenderé per directa fidem sine vestro (vostro?) enchanno. Per Deum et sanctis suis. | Juro jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte [de Pallars Jussà], fill d'Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d'Areny [de Noguera] i d'Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Girbert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré [segons les obligacions feudals] sense llogre, que no us en demanaré. Com ací és escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe [fidelitat] sense enganyar-vos, per Déu i pels seus sants. | » |
| — Arxiu de la Corona d'Aragó (Liber Feudorum Maior, Reial Cancelleria, pergamí Ramon Borrell, 119)[6] | |||
Referències
- ↑ «Una exposició mostra a l'Ajuntament de Tremp els primers textos escrits en català». Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, 183, Gener 2014 [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Mas, 2014.
- ↑ Rabella i Ribas, 2011.
- ↑ «Una exposició divulga els primers textos escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial». El Punt Avui, 29-01-2014 [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ Rabella i Ribas, 2011, p. 723.
- ↑ Moran, 2001, p. 46.
Lligams externs
- http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Miniaturas/miniaturas/llibre02/000.htm Liber Feudorum Maior
Bibliografia
- Mas, Agustí «Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català» (digital). Núvol, 04-03-2014 [Consulta: 6 març 2014].
- Moran, Josep. Joan Anton Rabella. Primers textos de la llengua catalana. Volum 1 de Clàssics catalans. Proa, 2001. ISBN 9788484371564.
- Rabella i Ribas, Joan Anton; Institut d'Estudis Catalans «El nacimiento del catalán escrito en el Pirineo» (Revista) (en castellà). Euskaltzaindiaren XVI [Biltzarra], 2011, pàg. 717-728 [Consulta: 6 març 2014].