Gelada: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: glaçades a qualsevol > glaçades en qualsevol |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
En [[meteorologia]] una '''gelada''' o '''glaçada''' (que estrictament és el fet de glaçar-se l'aigua dels reguerons, basses, etc., per la fredor de l'ambient) és l'estat en què quan la [[temperatura]] ambiental, mesurada dins la cambra meteorològica estàndard, arriba o queda per sota dels zero [[Grau Celsius|graus Celsius]]. La gelada és el sol hidrometeor de sublimació pura que es forma en condicions de cel ras i poc de vent, mentre que en la [[gebrada]], el cel és emboirat i, a més de la sublimació, hi ha congelació a partir de les gotetes en sobrefusió d'una [[roïna]] o, més correntment, d'una boira anomenada gebradora. En l'aire sense vent és molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorològica a 1'5 metres d'alçada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus més baixa. |
En [[meteorologia]] una '''gelada''' o '''glaçada''' (que estrictament és el fet de glaçar-se l'aigua dels reguerons, basses, etc., per la fredor de l'ambient) és l'estat en què quan la [[temperatura]] ambiental, mesurada dins la cambra meteorològica estàndard, arriba o queda per sota dels zero [[Grau Celsius|graus Celsius]]. La gelada és el sol hidrometeor de sublimació pura que es forma en condicions de cel ras i poc de vent, mentre que en la [[gebrada]], el cel és emboirat i, a més de la sublimació, hi ha congelació a partir de les gotetes en sobrefusió d'una [[roïna]] o, més correntment, d'una boira anomenada gebradora. En l'aire sense vent és molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorològica a 1'5 metres d'alçada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus més baixa. |
||
En climes càlids com els tropicals i alguns dels subtropicals més càlids mai es produeix el fenomen de la glaçada, al contrari del que passa en els climes més freds com la [[tundra]] o d'alta muntanya on hi pot haver glaçades |
En climes càlids com els tropicals i alguns dels subtropicals més càlids mai es produeix el fenomen de la glaçada, al contrari del que passa en els climes més freds com la [[tundra]] o d'alta muntanya on hi pot haver glaçades en qualsevol època de l'any. |
||
Per a una estació meteorològica determinada es determinen els dies de gelades durant un any i també el de la primera i darrera glaçada que és una dada de gran interès agroclimatològic ja que és un factor limitant per a establir determinats conreus. |
Per a una estació meteorològica determinada es determinen els dies de gelades durant un any i també el de la primera i darrera glaçada que és una dada de gran interès agroclimatològic ja que és un factor limitant per a establir determinats conreus. |
||
Revisió del 09:11, 8 jul 2014
En meteorologia una gelada o glaçada (que estrictament és el fet de glaçar-se l'aigua dels reguerons, basses, etc., per la fredor de l'ambient) és l'estat en què quan la temperatura ambiental, mesurada dins la cambra meteorològica estàndard, arriba o queda per sota dels zero graus Celsius. La gelada és el sol hidrometeor de sublimació pura que es forma en condicions de cel ras i poc de vent, mentre que en la gebrada, el cel és emboirat i, a més de la sublimació, hi ha congelació a partir de les gotetes en sobrefusió d'una roïna o, més correntment, d'una boira anomenada gebradora. En l'aire sense vent és molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorològica a 1'5 metres d'alçada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus més baixa.
En climes càlids com els tropicals i alguns dels subtropicals més càlids mai es produeix el fenomen de la glaçada, al contrari del que passa en els climes més freds com la tundra o d'alta muntanya on hi pot haver glaçades en qualsevol època de l'any.
Per a una estació meteorològica determinada es determinen els dies de gelades durant un any i també el de la primera i darrera glaçada que és una dada de gran interès agroclimatològic ja que és un factor limitant per a establir determinats conreus.
Enllaç extern
http://oratge.org/gel.html Diferència entre Gelada i Glaçada, i altres termes sovint confosos
Tipus de glaçades
- Irradiació: Glaçada produïda en nits serenes, sense vent la irradiació fa que l'aire fred davalli i s'acumuli poden ser de lleugeres a moderades. Són molt habituals de finals de tardor a principi de primavera.
- Advecció: Transport d'aire fred a través del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples febrer de 1956, gener de 1985 o desembre de 2001
Règim de les glaçades
En agricultura i altres àmbits és útil saber els períodes de glaçades i els lliures de glaçades. El mètode d'Emberger estima la data probable d'inici de les glaçades i la final. En total, amb les dades climàtiques, es determina, per a cada lloc, els períodes de glaçades segures (temperatures mínimes mitjanes mensuals <0 °C), de molt probables mínimes mitjanes mensuals entre 0 i 3 °C), de probables (mínimes mitjanes mensuals entre 3 i 7 °C) i el període lliure de glaçades (quan les temperatures mínimes mitjanes són superiors a 7 °C)[1]
Les glaçades als Països Catalans
- En general als Països Catalans a les zones costaneres les glaçades és un fenomen esporàdic (estadísticament d'un a tres dies de glaçada a l'any) i el risc al llarg de la costa augmenta amb la latitud de sud a nord. A Blanes lleugeres glaçades són habituals per estar situat al final del riu Tordera que és un corredor d'aire fred des del Montseny.
- Al País Valencià aquest increment del risc de glaçades queda reflectit en el conreu dels cítrics els més sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermèdia, tarongers, al centre i els més resistent mandariners al nord. A l'interior del País Valencià climàticament ja compta amb un determinat nombre de glaçades, cosa que fa que desapareguin els cítrics. El nombre màxim de glaçades, la intensitat i el període afectat dins les zones agrícoles és a la Plana d'Utiel i Requena comarques vinícoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany físicament a l'altiplà de la Meseta
- Les illes balears tenen un risc de glaçades similar al del País Valencià i és relativament màxim a la Serra de Tramuntana
- A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la inversió tèrmica. A l'observatori del Turó de l'home al Montseny hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.
- La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.
- Als Països catalans, tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els cítrics, l'ametller en floració (resisteixen ambdós fins uns -3 °C) o l'olivera que pot morir o quedar afectada la part aèria quan se superen els 10 graus sota zero.
Però hi ha algunes varietats (les de Lleida i Jaén) que poden aguantar fins als -15 °C o fins i tot els -17 °C com va ser al cas de la Plana de Vic l'hivern del 2000-2001, però quedant sense cap fulla, i rebrotant la primavera següent.
Efectes de les glaçades
- Unes glaçades hivernals moderades permeten que els cereals arrelin bé i són necessàries en diversos conreus de clima temperat
- Les gelades afecten la vegetació depenent de la resistència intrínseca al fred que tingui cada planta motivada en general pel grau de concentració dels líquids interns, i de diversos factors ambientals com són la durada del fenomen, el vent i la humitat ambiental.
- La gelada negra és aquell tipus de gelada amb la humitat ambiental molt baixa que provoca un necrosament dels teixits de les plantes afectades i agreuja la intensitat dels danys que serien menors amb una humitat més elevada.
- L'època de l'any en la qual hi ha la glaçada revesteix gran importància: en general són més perilloses les gelades tardanes (de primavera) que les primerenques (de tardor) ja que les primeres acostumen a afectar brots tendres i en floració i les segones amb la collita ja efectuada.
En el clima mediterrani és més habitual que es perllongui el període de les darreres glaçades (fins a principis de maig rarament a la Plana de Vic) que no pas que s'avancin les primeres glaçades.
Mesures contra les glaçades
- La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaçades és regant les plantes per aspersió i fent sobre elles una capa de gel protectora (eficaç amb glaçades de fins a -7 °C) que a més en glaçar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
- La instal·lació de torres elevades amb grans ventiladors també és habitual en zones fruiteres i barregen les capes d'aire per tal de trencar el procés d'irradiació. No serveixen en glaçades d'advecció. El mateix efecte de remoure el vent es pot aconseguir amb helicòpters tripulats o quadrocòpters no tripulats i teledirigits (aquests darrers encara en fase experimental)
- Altres mètodes utilitzats són l'ús de proteccions plàstiques (túnels, hivernacles, mulching, mantes tèrmiques) o calefactors de combustible fòssil.
Hi ha assegurances dels cultius que cobreixen el seu valor econòmic en cas de ser malmesos per les glaçades. A més a més, en anys de fortes glaçades, les administracions públiques compensen les pèrdues als productors amb cultius afectats per les glaçades.
Vegeu també
Referències
- ↑ Javier Almorox ETSIA Heladas
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gelada |
