Metro: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Traient enllaços superflus a articles d'anys
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Subterranean rapid transit
Línia 1.431: Línia 1.431:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
{{commons|Metro}}
{{Projectes germans|commons=Metro}}
* [[Llista dels túnels de metro més llargs del món]]
* [[Llista dels túnels de metro més llargs del món]]
* [[Metro de Barcelona]]
* [[Metro de Barcelona]]
Línia 1.454: Línia 1.454:
{{Enllaç AB|de}}
{{Enllaç AB|de}}
{{Enllaç AB|en}}
{{Enllaç AB|en}}
{{Autoritat}}
{{Enllaç AD|sl}}
{{Enllaç AD|sl}}



Revisió del 00:16, 9 jul 2014

Parada del metro a plaça Catalunya (Barcelona)

El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, essent en general subterrani o en viaducte.

Un tren del metro de València circulant arran de terra, a Alboraia.
La primera línia de metro electrificada a Budapest

A diferència del tramvia, és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux) s'han construït sistemes mixtes de metro i tramvia (Stadtbahn, Prémetro), on els combois circulen segregats de forma subterrània al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifèrics en forma de tramvia.

El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).

El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3), únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts, entre Bordeta i Catalunya (actual L1).

El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.

Hi ha diverses característiques que diferencien els metros. La presa elèctrica pot ser ja bé aèria (per catenària o per carril superior) o bé mitjançant un tercer carril situat a terra al costat dels altres dos. La construcció dels túnels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un túnel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar, i els molt profunds, fets com veritables túnels de mines, avui en dia amb tuneladores.

Metros per països

País Ciutat Nombre de línies Nombre d'estacions Longitud (en quilòmetres) Any d'obertura
Alemanya Berlín 9 254 146 1902
Bielefeld 1991
Bochum 1979
Colònia 15 186 191 1968
Dortmund 1983
Dresden 3 38 103 1973
Düsseldorf 1981
Duisburg 1992
Essen / Mülheim 1977
Frankfurt 7 58,7 1968
Hamburg 3 89 101 1912
Hannover 1975
Leipzig/Halle 1969
Magdeburg 1974
Mannheim /Ludwigshafen /Heidelberg 2003
Munic 8 229 85.6 1971
Nuremberg 2 30 40 1972
Rostock 3 24 58 1970
Ruhr/Rhineland 1967
Stuttgart 1985
Wuppertal 1 13 1901
Algèria Alger Operatura al 2008
Argentina Buenos Aires 6 71 (+2 en 01/2008) 45 1913
Córdoba En projecte
Rosario En projecte
Armènia Erevan 1 12 12 1981
Austràlia Sidney 1 7 3,6 1988
Melbourne 1854
Àustria Viena 5 61,0 1898
Azerbaidjan Bakú 2 23 34,6 1967
Bèlgica Anvers 1975
Brussel·les 5 68 50 1969
Charleroi 1983
Bielorússia Minsk 2 23 27 1984
Bolívia Santa Cruz de la Sierra En projecte
Brasil Belo Horizonte 1 20 28,1 1986
Brasilia 2 11 41 2001
Fortaleza 2 34 43
Porto Alegre 1 17 34,5 1985
Recife 20 25,2 1985
Rio de Janeiro 2 38 42 1979
Salvador 1 8 11,9 2006
São Paulo 4 55 60,2 1974
Bulgària Sofia 1 8 10 1998
Canadà Calgary 2 34 36 1981
Edmonton 1 12 13,1 1978
Mont-real 4 65 60,85 1966
O-Train 2001
Toronto 4 70,0 1954
Vancouver 4 49,5 1985
Colòmbia Medellín 3 28 31 1995
Corea del Nord Pyongyang 2 17 22 1973
Corea del Sud Busan 3 86 88,4 1985
Daegu 2 56 54,6 1997
Incheon 1 22 24,6 1999
Seül 8 263 287 1974
Dinamarca Copenhague 2 17 16.8 2002
Egipte El Caire 2 52 62,5 1987
Emirats Àrabs Units Dubai (Projectat pel 2009)
Espanya Alacant 1 14 16 2003
Barcelona 11 156 116,5 1924
Bilbao 2 32 34 1995
Cadis En projecte
Gijón En construcció
Granada 3 24 15,5 Projectat per 2009
Madrid 13 236 227 1919
Màlaga "En construcció"
Palma 2 15 12 2007
Santander ¿4? En projecte
Sevilla En construcció
Tenerife 1 21 12,5 2007
València 5 43 134 1988
Saragossa 2 En projecte
Estats Units d'Amèrica Atlanta 2 79,2 1979
Baltimore 1983
Boston 4 101 1901
Cleveland 1955
Chicago 7 173,0 1892
Detroit 1987
Filadèlfia 4 62 1907
Jacksonville 1 1997
Las Vegas 1 7 6.2 2004
Los Angeles 4 62 118 1990
Miami 1984
Newark 1984
Nova York 26 475 1056 1869
San Francisco: BART, MUNI 6 167 1914
Saint Louis 1 60,0 1993
Washington 5 86 171,1 1976
Filipines Manila 3 42 45.6 1984
Finlàndia Hèlsinki 1 16 22,1 1982
França Lilla 2 45,2 1984
Lió 4 1978
Marsella 2 30 19 1977
París 16 369 212.5 1900
Rennes 1 15 9,4 2002
Rouen 2 31 15,1 1994
Tolosa de Llenguadoc 2 41 12,3 1993
Geòrgia Tbilisi 2 22 26,4 1966
Grècia Atenes 3 51 52,0 2000
Tessalònica 1 13 1999
Hongria Budapest 3 (4. En construcció) 40 31,7 1896
Índia Bangalore En construcció
Bombai En construcció
Calcuta 17 1984
Delhi 3 50 56 2002
Hyderabad En projecte
Madràs 1997
Iran Isfahan En construcció
Karaj
Mashhad
Shiraz
Tabriz
Teheran 5 51 1999
Irlanda Dublín En projecte
Israel Haifa 1 6 1956
Jerusalem En construcció
Tel Aviv En construcció
Itàlia Bolonya 1 24 11.8 En construcció
Brescia 1 19 10.5 En construcció
Catània 1 6 3.8 1999
Gènova 1 7 5.5 1990
Milà 4 (+2 línies en construcció) 97 84,5 1964
Nàpols 3 27 29.8 1993
Roma 2 49 39 1955
Torí 1 15 9.6 2006
Japó Fukuoka 1981
Hiroshima 1994
Kioto 2 30 1981
Kobe 1968
Nagoya 1957
Osaka 1933
Sapporo 1971
Sendai 1987
Tòquio 13 274 292.3 1927
Yokohama 1972
Kazakhstan Almati En construcció
Malàisia Kuala Lumpur 1996
Mèxic Acapulco En projecte
Aguascalientes En projecte
Ciudad Juárez En projecte
Ciutat de Mèxic 11 175 201.7 1969
Guadalajara 2 29 24 1989
Guanajuato En projecte
León En projecte
Monterrey 2 25 23 1991
Tijuana En projecte
Toluca En projecte
Veracruz En projecte
Noruega Oslo 1966
Països Baixos Amsterdam 51,4 1977
La Haia 2004
Rotterdam 48,0 1968
Perú Lima 1 7 9,8 2001
Polònia Varsòvia 1 17 18,2 1995
Portugal Coimbra En projecte
Lisboa 4 48 37 1959
Porto 4 58,2 2003
Margem sul En construcció
Puerto Rico San Juan 1 16 17.2 2004
Regne Unit Glasgow 1 15 10 1896
Londres 11 309 408 1863
Tyne and Wear 2 1980
República Txeca Praga 3 51 49,6 1974
República Dominicana Santo Domingo 1 15 14,5 Proyectat pel 2008
Romania Bucarest 4 45 62,4 1979
Rússia Chelyabinsk En construcció
Kazán 1 5 7,7 2005
Krasnoyarsk En construcció
Moscou 11 165 270 1935
Nizhiniy Novgorod (Gorki) 2 13 17 1985
Novosibirsk 2 12 14,3 1986
Omsk En construcció
Samara 1 8 9,1 1987
Sant Petersburg 4 60 105,5 1955
Ufa En construcció
Iekaterinburg (Sverdlovsk) 1 7 9,5 1991
Sèrbia Belgrad 4 1995
Singapur Singapur 1987
Suècia Estocolm 3 100 143.4 1950
Suïssa Lausana 2 28 14 1991
Tailàndia Bangkok 1999
Taiwan Taipei 5 79,9 1996
Kaohsiung (En Construcció)
Tunísia Tunísia 4 30 1985
Turquia Ankara 1996
Bursa 2002
Esmirna 2000
Istanbul 2000
Ucraïna Dnipropetrovsk 1 9 7,1 1995
Jarkov 3 28 35.4 1975
Kíev 3 45 58,8 1960
Kryvy Rih 2 11 17,7 1986
Uzbekistan Taixkent 3 29 39,1 1977
Veneçuela Caracas 4 52 51 1983
Valencia 1 7 6,2 2006
Maracaibo 1 6 6,3 2006
Los Teques 1 2 9,5 2006
Guarenas / Guatire 1 10 41 "En construcció"
Puerto La Cruz 1 En projecte
Maracay 1 En projecte
Xile Concepción 2 17 - 2005
Santiago 5 108 104.5 1975
Valparaíso 1 20 43 2005
Xina Chengdu En projecte
Chongqing 1 18 19.15 2005
Dalià 2001
Guangzhou 4 41 1999
Harbin En projecte
Hangzhou En projecte
Hong Kong 7 53 91 1979
Nanjing 2 33 2005
Pequín 4 114 1969
Qingdao En projecte
Shanghai 5 107.8 1995
Shenyang En projecte
Shenzhen 2 19 21,866 2004
Tianjin 1 21 53,2 1980
Wuhan 1 10 10.2 2004
Xi'an En projecte

Quantitats de passatgers

La següent llista mostra els 18 principals sistemes de metro en termes d'ús de passatgers a nivell anual:

  1. Metro de Tòquio: 2.8 mil milions de passatgers
  2. Metro de Moscou: 2.6 mil milions de passatgers (2005)
  3. Metro de Ciutat de Mèxic: 2.2 mil milions de passatgers (2006)
  4. Metro de Seül: 2 mil milions de passatgers
  5. Metro de Nova York: 1.4 mil milions de passatgers (2006)
  6. Métro de Paris: 1.2 mil milions de passatgers(2004)
  7. London Underground: 976 milions de passatgers (2006)
  8. Metro d'Osaka: 880 milions de passatgers (2006)
  9. Metro de Hong Kong: 866 milions de passatgers (2005)
  10. Metro de Sant Petersburg: 821 milions de passatgers (2004)
  11. Metro d'El Caire: 750 milions de passatgers (2001)
  12. Metro de Pequín: 680 milions de passatgers (2001)
  13. Metro de Shanghai 649 milions de passatgers (2006)
  14. Metro de Madrid: 616 milions de passatgers (2004)
  15. Metro de Praga: 515 milions de passatgers (2005)
  16. Metrô de São Paulo: 512 milions de passatgers (2005)
  17. Subte de Buenos Aires: 476 milions de passatgers (2005)
  18. Metro de Caracas: 382 milions de passatgers (2006)

Vegeu també

Enllaços

Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB

Plantilla:Enllaç AD