Roure pènol

Roure pènol

Quercus robur
Dades
Font de	gla i fusta de roure
Longevitat màxima	930 anys
Planta
Tipus de fruit	nou
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	63532
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fagales
Família	Fagaceae
Gènere	Quercus
Espècie	Quercus robur L., 1753
Distribució

El roure pènol (Quercus robur) és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m. És un arbre corpulent i majestuós que arriba a viure centenars d'anys. És un dels principals roures silvestres d'Europa perquè forma grans boscos de manera natural, als Països Catalans només es troba a l'estatge montà d'algunes comarques del nord. Això és conseqüència del fet que requereix clima humit i sòls rics i profunds, és a dir clima d'influència atlàntica.

Descripció

Un roure pènol

El tronc és clivellat amb l'escorça grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m d'alçada amb les branques verticals i capçada ampla. Quan creix aïllat es ramifica gairebé des de la base i fa la capçada arrodonida. La seva fusta és dura i resistent, és molt apreciada en fusteria i en construcció.

Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. El pecíol és molt curt, gairebé inexistent. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Els branquillons també són glabres (mancats de pèls).

Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines són erectes de 1 a 3 cm. Floreix cap al mes de maig.

Els fruits són glans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de dos a cinc. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar.

Distribució

Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de Galícia als Urals. A Catalunya es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en sòls humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran, on forma rouredes (la roureda de roure pènol és l'associació Isopyro-Quercetum roboris), si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'agricultura, de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. Manca a les Illes i al País Valencià.

Rouredes destacables

L'Arbre de Guernica és un roure

• El Pla de Baix i Batet (Garrotxa)
• L'arbre de Guernica és un roure.

Sinonímia

• cuneifolia Vuk. 1833
• fastigiata Lam.1785
• filicifolia A.DC 1864
• foemina Mill. 1768
• fructipendula Schrank 1789
• germanica Lasch 1857
• haas Kotschy 1858
• hispanica Willk. 1852
• laciniata Lodd. 1836
• lanuginosa Beck 1890 nom. illeg.
• longaeva Salisb. 1792 nom. illeg.
• oxylepis Vuk. 1883
• pedunculata Ehrhart 1789
• pedunculata Hoffm. 1791
• pyramidalis Gmelin 1808
• racemosa Lam. 1785
• robustissima Simonk. 1890
• stenocarpa Vuk. 1879
• suecica Borbas 1890
• tardifolia Stev. 1857

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

• Oaks from Bialowieza Forest (biggest oak cluster with the monumental sizes in Europe {english}