Vlad Țepeș: diferència entre les revisions
m BAICAN XXX ha mogut Vlad Ţepeş a Vlad Țepeș: romanian diacritics |
romanian diacritics |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Vlad tepes.jpg|thumbnail|250px|right|Vlad |
[[Fitxer:Vlad tepes.jpg|thumbnail|250px|right|Vlad ȚepeȘ]] |
||
'''Vlad |
'''Vlad Țepeș''' o '''Vlad III''' (en català Vlad l'Empalador) ([[1431]]–[[1476]]) fou un [[voivoda]] ([[príncep]]) de [[Valàquia]], entre els anys 1448, [[1456]]-[[1462]] i [[1476]]. |
||
Era fill de [[Vlad II de Valàquia]], conegut com a ''Vlad Dracul'', (''Vlad el Drac''), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'[[Orde del Drac]]. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'[[Imperi Otomà]], va rebre educació a [[Istanbul]]. |
Era fill de [[Vlad II de Valàquia]], conegut com a ''Vlad Dracul'', (''Vlad el Drac''), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'[[Orde del Drac]]. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'[[Imperi Otomà]], va rebre educació a [[Istanbul]]. |
||
A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques va prendre el control de [[Valàquia]], a la ribera esquerra del [[Danubi]], declarant-se tributari de [[Mehmet II]] el 1460 pel [[Tractat d'Adrianòpolis (1460)|Tractat d'Andrianòpolis]].<ref>{{en}} [[Karl Marx]], Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, ''[http://books.google.cat/books?id=5h9SOoU3bsEC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=treaty+adrianople+1460&source=bl&ots=0ccGB-qgmD&sig=Au-50g4vqbD1hwcma8QUieSvwyo&hl=ca&ei=sPy0S7K9L8-h4Qbc2q3bDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAsQ6AEwAQ#v=onepage&q=treaty%20adrianople%201460&f=false The eastern question]'' p.404</ref> Posteriorment va canviar de bàndol i rebent el suport dels hongaresos va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma fóren cruents i despiadats, i que li valen valdre el mal nom de ''Ţepeş'' que alguns estudiosos volen derivar de '' |
A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques va prendre el control de [[Valàquia]], a la ribera esquerra del [[Danubi]], declarant-se tributari de [[Mehmet II]] el 1460 pel [[Tractat d'Adrianòpolis (1460)|Tractat d'Andrianòpolis]].<ref>{{en}} [[Karl Marx]], Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, ''[http://books.google.cat/books?id=5h9SOoU3bsEC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=treaty+adrianople+1460&source=bl&ots=0ccGB-qgmD&sig=Au-50g4vqbD1hwcma8QUieSvwyo&hl=ca&ei=sPy0S7K9L8-h4Qbc2q3bDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAsQ6AEwAQ#v=onepage&q=treaty%20adrianople%201460&f=false The eastern question]'' p.404</ref> Posteriorment va canviar de bàndol i rebent el suport dels hongaresos va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma fóren cruents i despiadats, i que li valen valdre el mal nom de ''Ţepeş'' que alguns estudiosos volen derivar de ''țeapa'', "estaca". I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'[[empalament]] fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'[[Europa]] central). Com que [[Vlad III]] s'oposava al control que els hongaresos volien exercir a llurs dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a [[Cantó de Buda|Buda]] durant deu anys. Quan fou alliberat l'any [[1476]] va recuperar el tron de [[Valàquia]], però el mateix any fou mort pels [[Imperi Otomà|otomans]], ja que veien en ell un ferm obstacle al seu domini de la zona. |
||
== La llegenda de ''Dràcula'' == |
== La llegenda de ''Dràcula'' == |
||
El mite de '''Vlad l'Empalador''' va servir a [[Bram Stoker]] com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la [[Dràcula]], així com la figura d'[[Elisabet Bathory]], una noble del [[segle XVII]], que bebia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les que extreien la sang. |
El mite de '''Vlad l'Empalador''' va servir a [[Bram Stoker]] com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la [[Dràcula]], així com la figura d'[[Elisabet Bathory]], una noble del [[segle XVII]], que bebia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les que extreien la sang. |
||
Tot i que el llibre l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconexia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de [[Transilvània]]. Vlad |
Tot i que el llibre l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconexia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de [[Transilvània]]. Vlad Țepeș, tot i néixer a la ciutat de [[Sighişoară]], mai no va governar en aquesta regió (ja que la mateixa es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), si no al sud, al Principat de [[Valàquia]] (que està integrat per les regions de [[Oltènia]] i [[Muntènia]]). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad Țepeș va ser un príncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del [[cristianisme ortodox]], implantant un règim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava als justos i castigava als pecadors. Bram Stoker també es va equivocar al posar nom al seu vampir, ja que al parlar de '''Dràcula''', al·ludia a Vlad Dràcul (Vlad el Drac) que tenia aquest apellatiu al pertànyer com a cavaller a l'[[Orde del Drac]], tot referint-se al seu fill Vlad Țepeș. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 15:24, 9 jul 2014
Vlad Țepeș o Vlad III (en català Vlad l'Empalador) (1431–1476) fou un voivoda (príncep) de Valàquia, entre els anys 1448, 1456-1462 i 1476.
Era fill de Vlad II de Valàquia, conegut com a Vlad Dracul, (Vlad el Drac), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'Orde del Drac. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'Imperi Otomà, va rebre educació a Istanbul.
A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques va prendre el control de Valàquia, a la ribera esquerra del Danubi, declarant-se tributari de Mehmet II el 1460 pel Tractat d'Andrianòpolis.[1] Posteriorment va canviar de bàndol i rebent el suport dels hongaresos va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma fóren cruents i despiadats, i que li valen valdre el mal nom de Ţepeş que alguns estudiosos volen derivar de țeapa, "estaca". I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'empalament fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'Europa central). Com que Vlad III s'oposava al control que els hongaresos volien exercir a llurs dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a Buda durant deu anys. Quan fou alliberat l'any 1476 va recuperar el tron de Valàquia, però el mateix any fou mort pels otomans, ja que veien en ell un ferm obstacle al seu domini de la zona.
La llegenda de Dràcula
El mite de Vlad l'Empalador va servir a Bram Stoker com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la Dràcula, així com la figura d'Elisabet Bathory, una noble del segle XVII, que bebia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les que extreien la sang.
Tot i que el llibre l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconexia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de Transilvània. Vlad Țepeș, tot i néixer a la ciutat de Sighişoară, mai no va governar en aquesta regió (ja que la mateixa es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), si no al sud, al Principat de Valàquia (que està integrat per les regions de Oltènia i Muntènia). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad Țepeș va ser un príncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del cristianisme ortodox, implantant un règim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava als justos i castigava als pecadors. Bram Stoker també es va equivocar al posar nom al seu vampir, ja que al parlar de Dràcula, al·ludia a Vlad Dràcul (Vlad el Drac) que tenia aquest apellatiu al pertànyer com a cavaller a l'Orde del Drac, tot referint-se al seu fill Vlad Țepeș.
Referències
- ↑ (anglès) Karl Marx, Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, The eastern question p.404
| Precedit per: Vlad II |
Voivoda de Valàquia 1448 |
Succeït per: Vlad II |
| Precedit per: Vlad II de Valàquia |
Voivoda de Valàquia 1456-1462 |
Succeït per: Radu cel Frumos |
| Precedit per: Basarab Laiotă cel Bătrân |
Voivoda de Valàquia 1476 |
Succeït per: Basarab Laiotă cel Bătrân |
