Agència EFE: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: que entraben en > que entraven en |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
Els orígens de l'agència estan en el "Centre de Corresponsals" que, l'any [[1865]], es va convertir en la primera agència de notícies espanyola. El seu fundador va ser el periodista [[Nil Maria Fabra i Delàs]]. El [[1870]] es va signar un acord de cooperació amb l'agència [[França|francesa]] ''[[Agència Havas|Havas]]''. Mitjançant aquest acord, el "Centre de Corresponsals" es reservava els drets de distribució a Espanya de les notícies internacionals d'Havas. |
Els orígens de l'agència estan en el "Centre de Corresponsals" que, l'any [[1865]], es va convertir en la primera agència de notícies espanyola. El seu fundador va ser el periodista [[Nil Maria Fabra i Delàs]]. El [[1870]] es va signar un acord de cooperació amb l'agència [[França|francesa]] ''[[Agència Havas|Havas]]''. Mitjançant aquest acord, el "Centre de Corresponsals" es reservava els drets de distribució a Espanya de les notícies internacionals d'Havas. |
||
El 1919 Havas va entrar a formar part de l'accionariat del "Centre de Corresponsals" que va passar a anomenar-se "[[Agència Fabra]]". Havas es va retirar de l'accionariat el [[1926]] al mateix temps que |
El 1919 Havas va entrar a formar part de l'accionariat del "Centre de Corresponsals" que va passar a anomenar-se "[[Agència Fabra]]". Havas es va retirar de l'accionariat el [[1926]] al mateix temps que entraven en la societat el Banc Central, el Santander i l'Hispano-Americano. L'Agència EFE fou creada el [[1939]] al dissoldre's l'[[Agència Fabra]] per ordre de [[Ramón Serrano Súñer]] i [[Manuel Aznar Zubigaray]]. Segons el mateix Ramón Serrano Súñer el nom d'''EFE'' era motivat per la inicial del partit únic franquista ''Falange Española y de las Jons'' |
||
Compta amb més de 60 delegacions i corresponsalies internacionals i manté relacions informatives amb més d'un miler d'abonats i amb mig centenar d'altres agències de notícies d'arreu del món. A Espanya compta amb 17 serveis regionals de notícies en cadascuna de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]], així com en les dues ciutats autònomes, a més de diversos serveis provincials. |
Compta amb més de 60 delegacions i corresponsalies internacionals i manté relacions informatives amb més d'un miler d'abonats i amb mig centenar d'altres agències de notícies d'arreu del món. A Espanya compta amb 17 serveis regionals de notícies en cadascuna de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]], així com en les dues ciutats autònomes, a més de diversos serveis provincials. |
||
Revisió del 11:50, 10 jul 2014
L'Agència EFE és una agència de comunicació i un servei de notícies fundada l'any 1939 a Espanya. L'Agència EFE és una societat anònima de la qual l'estat Espanyol és el principal accionista i és el principal proveïdor de serveis informatius per als mitjans de comunicació, tant en premsa escrita, ràdio, televisió i internet, en els països de parla castellana.
És la primera en llengua castellana i la quarta més important del món. Arriba a tots els Països Catalans i va néixer al final de la Guerra Civil, quan el bàndol franquista va absorbir la seva precursora: l'agència Fabra, nascuda el 1919. Fabra era la successora d'una altra agència de notícies espanyola, el Centre de Corresponsals, amb uns orígens que es remuntaven al 1865. Fins al 1870 aquesta agència havia depès de la francesa Havas. Tant Fabra com el Centre de Corresponsals foren creades pel periodista català Nil Maria Fabra, pioner a l'estat espanyol en el desenvolupament d'aquests organismes periodístics, que fan d'intermediaris entre les notícies i els mitjans de comunicació.
El Govern espanyol és l'accionista majoritari d'Efe. Compta amb 3.000 periodistes que treballen a 120 països per a 2.000 clients. Efe difon tres milions de notícies anuals en castellà, català, portuguès, anglès, àrab i gallec. Des del 1989 emet notícies en català regularment. En el passat, des del 1978 fins al 1984, ja ho havia fet, però la difusió en llengua catalana va quedar interrompuda durant cinc anys.[1]
Història
Els orígens de l'agència estan en el "Centre de Corresponsals" que, l'any 1865, es va convertir en la primera agència de notícies espanyola. El seu fundador va ser el periodista Nil Maria Fabra i Delàs. El 1870 es va signar un acord de cooperació amb l'agència francesa Havas. Mitjançant aquest acord, el "Centre de Corresponsals" es reservava els drets de distribució a Espanya de les notícies internacionals d'Havas.
El 1919 Havas va entrar a formar part de l'accionariat del "Centre de Corresponsals" que va passar a anomenar-se "Agència Fabra". Havas es va retirar de l'accionariat el 1926 al mateix temps que entraven en la societat el Banc Central, el Santander i l'Hispano-Americano. L'Agència EFE fou creada el 1939 al dissoldre's l'Agència Fabra per ordre de Ramón Serrano Súñer i Manuel Aznar Zubigaray. Segons el mateix Ramón Serrano Súñer el nom d'EFE era motivat per la inicial del partit únic franquista Falange Española y de las Jons
Compta amb més de 60 delegacions i corresponsalies internacionals i manté relacions informatives amb més d'un miler d'abonats i amb mig centenar d'altres agències de notícies d'arreu del món. A Espanya compta amb 17 serveis regionals de notícies en cadascuna de les Comunitats Autònomes, així com en les dues ciutats autònomes, a més de diversos serveis provincials.
L'any 2001 va llançar un servei en portuguès i el 2006 ha posat en funcionament el Servei de Notícies en Àrab, amb seu a Egipte i un nou producte informatiu, l'Agenda Digital Mundial, que recull les convocatòries de qualsevol acte que està previst que es produeixi en aquells llocs on EFE compta amb delegacions. És un dels pocs mitjans espanyols que aposta per la informació ambiental. Compta amb una secció específica per a aquestes qüestions informatives.
El 1995 li fou atorgat el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb José Luis López Aranguren.
L'any 2014 va celebrar els seus 75 anys amb una exposició al Palau Robert de Barcelona. En aquesta exposició s'hi van exposar les imatges més emblemàtiques de bona part del segle XX i XXI, fetes pels seus professionals.[2]
El Departament d'Espanyol Urgent
L'any 1980 es creà el Departament d'Espanyol Urgent per a conjuminar criteris i normes, així com evitar la dispersió lingüística i l'ús indiscriminat de neologismes en la llengua castellana. El departament està integrat per lingüistes i filòlegs juntament amb el Consell Assessor d'Estil integrat per membres de la RAU, catedràtics de Filologia i periodistes. La seva eina principal és el Manual d'Espanyol Urgent (MEU), el manual d'estil de l'Agència EFE, el qual constitueix un manual d'ús del castellà de gran popularitat, i que va començar a publicar-se el 1976. Actualment s'ha constituït en la FUNDEU (Fundació d'Espanyol Urgent).
Referències
- ↑ Les agències de Notícies. Generalitat de Catalunya
- ↑ Joan Callarissa. Diari Ara, 2 d'abril del 2014
Enllaços externs
- Pàgina Oficial de l'Agència EFE (castellà)
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 1995 (castellà)
