Ruda: diferència entre les revisions
m Corregit: hi han entre > hi ha entre |
m Robot inserta {{Bases de dades taxonòmiques}} |
||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
{{commonscat|Ruta}} |
{{commonscat|Ruta}} |
||
{{Bases de dades taxonòmiques}} |
|||
[[Categoria:Rudes| ]] |
[[Categoria:Rudes| ]] |
||
Revisió del 11:55, 11 jul 2014
Ruta  | |
|---|---|
 ruda vera | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Rutaceae |
| Gènere | Ruta L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Ruta graveolens |
Les rudes (Ruta) són el gènere de plantes que donen nom a la família Rutaceae. Considerades plantes medicinals (hi ha una dita catalana: "Qui té ruda Déu l'ajuda"), segons les dosis, són bàsicament plantes d'una gran toxicitat. També s'han usat tradicionalment com a avortiu.
Característiques
Són espècies d'una olor forta, de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrània, i del sud-est asiàtic.
A les nostres contrades creixen silvestres dues espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de muntanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Ambdues són més aviat llenyoses, d'un mig metre d'alçada, flors grogues i fruits en càpsula. (No creixen mai per sobre dels 1,2 metres d'altitud.
La Ruta graveolens és cultivada per les seves característiques medicinals i aromàtiques. Aquesta planta, que és emprada en infusions i medicina popular, pot produir reaccions al·lèrgiques a algunes persones, entre altres efectes.
Espècies
N'hi ha entre 8 i 40 espècies.[1] Cal destacar:
- Ruta angustifolia - Ruda de fulla estreta[2]
- Ruta chalepensis
- Ruta corsica
- Ruta graveolens - Ruda vera[2]
- Ruta microcarpa
- Ruta montana - Ruda de bosc[2]
Referències
- ↑ Llista completa
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «ruda». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruda |