Hans Lassen Martens: diferència entre les revisions
Es desfà la revisió 13529352 de BotReversor (Discussió) En obres. |
m Corregit: a intel · lectuals que > a intel·lectuals que |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Martensen va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot a Copenhaguen de l'església danesa. Des de 1834 fins a 1836, durant els seus viatges a Berlín, París, Viena, Munic, va conèixer a intel |
Martensen va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot a Copenhaguen de l'església danesa. Des de 1834 fins a 1836, durant els seus viatges a Berlín, París, Viena, Munic, va conèixer a intel·lectuals que van influir en el seu pensament: David Strauss, Franz Xaver von Baader. Aquest entusiasme pel hegelianisme era molt important a Dinamarca, després dels seus viatges a Berlín. També va llegir la ''Divina Comèdia'' de Dante. |
||
Revisió del 23:56, 12 jul 2014
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
Hans Lassen Martensen (o Martensen Larsen), va néiver el 9 agost 1808 a Flensburg en Schlesvig i va morir 4 febrer 1884 a Copenhaguen. Va ser un predicador i teòleg danès luterà. El seu pare era un escriptor, mestre d'escola i mariner. Ell va educar al seu fill amb un bon llenguatge alemany. Preferia parlar propi de Dinamarca (en aquest moment, el Ducat de Schlesvig estava entre Prússia i Dinamarca).
Martensen va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot a Copenhaguen de l'església danesa. Des de 1834 fins a 1836, durant els seus viatges a Berlín, París, Viena, Munic, va conèixer a intel·lectuals que van influir en el seu pensament: David Strauss, Franz Xaver von Baader. Aquest entusiasme pel hegelianisme era molt important a Dinamarca, després dels seus viatges a Berlín. També va llegir la Divina Comèdia de Dante.
Honoré de Balzac, que va assistir a les sectes marténistes, estava molt impressionat per aquesta forma de misticisme de les obres de la seva comèdia humana, inclosos els estudis filosòfics sovint es refereixen marca d'aigua.
A l'any 1838 es va convertir en professor de teologia a Copenhaguen i a l'any 1840 pastor a la cort. L'església sueca li ofereix fins i tot el títol de bisbe però es nega a acceptar i finalment és el bisbe de Zelanda a 1854. Era d'esperit independent i de tendència mística i teosòfica, va escriure molts tractats sobre ètica, el dogma i la la moral cristiana. Un dels seus sermons li va valer la ira del filòsof Kierkegaard com el teòleg Magnus Eriksson a qui va atacar violentament, tractant els seus pensaments especulació.
- Grundriss des Systems der Moralphilosophie (1841 a Alemanya 1845)
- Die christliche Taufe und die baptistische Frage (1847 a Alemanya 1860)
- Den Christelige Dogmatik ( 1866 a Alemanya 1897)
- Christliche Ethik (1871, a Anglaterra 1873)
- Hirtenspiegel (1870-1872)
- Katholizismus und Protestantismus (1874)
- () Jacob Boehme; Studies in his Life and Teaching (1882 reimprès al 1949)
- Son autobiographie, Aus meinem Leben, publicat al 1883