Translatio imperii: diferència entre les revisions
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Corregit: clergues intel•lectuals del > clergues intel·lectuals del |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El concepte de '''translatio imperii''' fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions. Segons aquesta teoria, elaborada per clergues |
El concepte de '''translatio imperii''' fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions. Segons aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder va d’est cap a oest: de l’imperi bizantí a l’imperi germànic.<ref>{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions preliminars|publicació=Introducció a la literatura europea|data=2011|pàgines=9}}</ref> Aquest poder heretat dóna legitimitat a la dinastia o nou poder. Es pot veure reforçat per relats mítics que accentuen el llinatge reial. |
||
La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<sup>1</sup> |
La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<sup>1</sup> |
||
Revisió del 00:30, 13 jul 2014
El concepte de translatio imperii fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions. Segons aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder va d’est cap a oest: de l’imperi bizantí a l’imperi germànic.[1] Aquest poder heretat dóna legitimitat a la dinastia o nou poder. Es pot veure reforçat per relats mítics que accentuen el llinatge reial.
La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’eurocentrisme, concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.1 Segons Otó de Freising (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.1
Jacques Le Goff[2] va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del Sacre Imperi Romanogermànic i a la tradició del dret diví dels reis (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi germànic).
Ja Virgili va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.
L'equivalent cultural del translatio imperii és el translatio studii, encunyat per Chrétien de Troyes.