William Blake: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Robot inserta {{Projectes germans}} que enllaça amb categoria de Commons i amb q:William Blake |
||
| Línia 56: | Línia 56: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Viquidites|William Blake}} |
|||
{{Viquitexts|Autor:William Blake}} |
{{Viquitexts|Autor:William Blake}} |
||
{{ |
{{Projectes germans|Viquidites=William Blake|commonscat=William Blake}} |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
Revisió del 00:35, 13 jul 2014
William Blake (Londres, 28 de novembre de 1757 – Londres, 12 d'agost de 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake compta amb una alta consideració. Per la relació que a la seva obra tenen la poesia i els seus gravats respectius sol posar-se a Blake com a exemple de l'artista total: "William Blake és, de molt, l'artista més gran que Gran Bretanya ha produït".[1]
Considerar els assoliments de Blake en poesia o en les arts visuals per separat seria perjudicial per a entendre la magnitud de la seva obra: Blake veia aquestes dues disciplines com dos mitjans d'un esforç espiritual unificat, i són inseparables per a apreciar correctament el seu treball. Per aquesta raó, les edicions il·lustrades de l'obra de Blake han estat especialment valorades en el passat, fins que els avanços en les tècniques d'impressió han permès una major difusió, al fer aquestes més accessibles.[2]
Obra
Blake es presenta com el reformador artístic de Gran Bretanya al bell mig de les guerres napoleòniques. Ressentit per la manca de reconeixement, es mostra com a pintor d'història centrat en el fracàs d'Anglaterra a l'hora de sumar-se al fervor revolucionari d'Amèrica i de França. Republicà radical, que sovinteja els cercles de Thomas Paine i la feminista Mary Wollstonecraft, reflecteix els ideals del liberalisme polític enfront de la despòtica autoritat de l'església i l'estat (les polítiques repressives del primer ministre William Pitt contra qualsevol expressió organitzada de dissensió social).[3]
A La rosa d'Albió dóna testimoni de les esperances de revolució anglesa que mai no es va arribar a consumar. Seguint els comentaris de Brian Lukacher, aquest gravat a color commemora l'experiència de Blake en els avalots de Gordon de 1780, unes protestes contra les guerres anticatòlica i colonial que iniciaren un període en què es va estendre la violència popular; Blake es trobava entre la multitud que va assaltar i cremar la presó de Newgate, un episodi que Dickens va recollir en la seva novel·la Barnaby Rudge (1841). El jove nu d'Albió, encès damunt d'un turó en pendent, conté els elements essencials del llenguatge plàstic de Blake: la figura humana utilitzada com un signe corpori de les posicions espirituals, intel·lectuals i polítiques.[3]
And did those feet in ancient time és un poema seu del pròleg de l'obra Milton a Poem. Avui dia és molt conegut com a himne Jerusalem amb la música escrita per Sir Hubert Parry en 1916.
Vegeu també
- El mestre de la innocència, novel·la històrica de Tracy Chevalier en la qual Blake és un dels personatges.
Referències
 |
Vegeu texts en català sobre William Blake a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- ↑ Blake's heaven, Guardian Unlimited
- ↑ Introducció de Sir Geoffrey Keynes a Songs of Innocence and Experience, Oxford University Press, 1977.
- ↑ 3,0 3,1 «Història de l'Art». UOC OpenCourseware, Web, 2009 [Consulta: 1r agost 2013].