Escala (element constructiu): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: marge tant ample > marge tan ample
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 32: Línia 32:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Stairs}}
{{commonscat|Stairs}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Elements constructius]]
[[Categoria:Elements constructius]]

Revisió del 11:02, 13 jul 2014

Escalinata del Palais Garnier.
Escala helicoïdal al museu del Vaticà

Una escala o escalinata és un element constructiu que permet de salvar una distància vertical mitjançant un seguit d'esglaons o graons.

Les mides dels graons reben noms específics:

  • Estesa: És la distància horitzontal entre entre les vores de dos graons successius. Com que els graons solen tenir volada, l'estesa sol ser més gran que la fondària de la cara superior del graó.
  • Alçada: És la distància vertical entre entre les vores de dos graons successius.
  • Llargada del graó: l'amplària de l'escala.

Al replà entre dos trams d'escala se l'anomena saplà. Del replà que va des del graó superior fins a la porta se'n diu naia.

Disseny

Perquè una escala sigui còmoda cal que la mida del graó sigui la mateixa que la d'una passa normal. Es pot comprovar que per la majoria de persones una passa normal sobre una superfície horitzontal fa aproximadament entre 60 i 65 cm i en una rampa es va reduint a mesura que augmenta el pendent. Es considera que una escala serà còmoda si els seus graons segueixen les proporcions de la següent regla pràctica:

En molts casos no es fa servir un marge tan ample, emprant 61 a 64 cm, o directament 62,5 cm com a mida de la passa, en comptes de 60 a 65 cm. Aquesta regla funciona per adequar-se, com s'ha dit, a la mida d'una passa natural, i també perquè la gran majoria d'escales que existeixen la segueixen, de manera que hem après a pujar escales amb escales d'aquestes proporcions i ja hi estem acostumats. Podem comprovar que els graons d'altres mides no són còmodes provant de pujar per una escala mecànica aturada, ja que els graons de les escales mecàniques, que no estan pensats per pujar-hi còmodament a peu sinó còmodament aturat, són més grans del que correspondria (d'acord amb la fórmula) a una escala del mateix pendent, i per això per pujar-los a peu cal fer un esforç més gran que en una escala normal.

Si l'escala és corba, l'estesa de cada graó varia segons on la mesurem (més petita com més cap a l'interior de la corba). Aleshores, les proporcions òptimes del graó s'han d'assolir coincidint amb la trajectòria normal dels usuaris, que s'anomena línia d'esteses, perquè és la línia sobre la que es mesuren les esteses per aplicar la fórmula indicada. Aquesta línia se sol prendre paral·lela a la vora de l'escala al costat interior de la corba i a 45 cm d'aquesta vora (que normalment coincidirà amb la barana).

Normativa

Diferents normatives urbanístiques i de seguretat prescriuen una l'altura màxima i una estesa mínima dels graons, amb el que, implícitament, es prescriu també un pendent màxim. Aquests requisits solen variar poc entre les diferents legislacions, però varien més amb l'ús a que es destina cada escala. Així, a Catalunya, entre els requisits mínims d'habitabilitat que s'exigeixen per habitatges nous hi ha el que si l'accés a l'habitatge disposa d'escales els graons han de tenir una altura màxima de 18,5 cm i una estesa mínima de 28 cm.[1] El codi d'accessibilitat, també a Catalunya, exigeix per als graons de les escales adaptades una altura màxima de 16 cm i una profunditat mínima de 30 cm.[2]

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escala