Adrià I: diferència entre les revisions
m Robot afegint {{Commonscat|Hadrianus I}} a partir de vi:Giáo hoàng Ađrianô I |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
| Línia 26: | Línia 26: | ||
{{Commonscat|Hadrianus I}} |
{{Commonscat|Hadrianus I}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Adria I}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Adria I}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
[[Categoria:Papes de Roma del segle VIII]] |
[[Categoria:Papes de Roma del segle VIII]] |
||
Revisió del 09:26, 14 jul 2014
Plantilla:Infotaula Papa Adrià I (Roma ? – Roma 795 ) fou un Papa de l'Església catòlica entre els anys 772 i 795.
El seu pontificat, un dels més llargs de la història, s'inicià havent d'aturar la invasió del rei llombard Desideri d'Ístria, per la qual va demanar, com el seu antecessor Esteve III, ajuda al rei dels francs, el recentment coronat Carlemany. Carlemany, al front de un poderós exèrcit, va entrar a Itàlia el 773 i es va dirigir a Roma on, l'abril de 774, va reconèixer les donacions territorials que el seu pare, Pipí el Breu, havia realitzat al papat. A continuació es va dirigir a Pavia, la capital llombarda, que va caure el juny del 774, cosa que li permet enviar a l'exili a Desideri i autoproclamar-se rei dels llombards.
Durant el seu pontificat, Irene, mare de l'emperador Constantí VI de Bizanci, va convocar el Setè Concili Ecumènic que es va celebrar a Nicea el 787 i que sota la presidència dels legats papals va restablir el culte de les imatges condemnant la iconoclàstia i excomulgant als seus seguidors, amb el qual es va posar fi a la primera crisi iconoclasta iniciada per l'emperador Lleó III de Bizanci el 726.
Va morir després de vint-i-tres anys de papat, el 25 de desembre del 795, sent enterrat a la Basílica de Sant Pere.
| Precedit per: Papa Esteve III|Esteve III |
Papa 772 - 795 |
Succeït per: Papa Lleó III|Lleó III |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adrià I |