Església tipus sala: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} |
recupero paraula i referència de la versió original en castellà, que devia perdre's en la traducció automàtica |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
En moltes ocasions, aquestes naus laterals són una mica més baixes que la central, sense que s'arribin a obrir-se obertures d'il·luminació directa a la nau central.<ref Name=pano>{{ref-llibre |cognom = Pano Gràcia|nom = José Luis|títol = El model de planta de saló: origen, difusió i implantació a Amèrica|url = http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/23/18/2.Pano.pdf|consulta = 25 de setembre de 2010|any = 2004|editorial =|isbn = 84-7820-735-X|pàgines =}}</ref> Els exteriors solen ser desornamentats, amb tendència cap a l'horitzontalitat i predomini del massís sobre l'obertura, en què el seu sistema constructiu no necessita de arcbotants. |
En moltes ocasions, aquestes naus laterals són una mica més baixes que la central, sense que s'arribin a obrir-se obertures d'il·luminació directa a la nau central.<ref Name=pano>{{ref-llibre |cognom = Pano Gràcia|nom = José Luis|títol = El model de planta de saló: origen, difusió i implantació a Amèrica|url = http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/23/18/2.Pano.pdf|consulta = 25 de setembre de 2010|any = 2004|editorial =|isbn = 84-7820-735-X|pàgines =}}</ref> Els exteriors solen ser desornamentats, amb tendència cap a l'horitzontalitat i predomini del massís sobre l'obertura, en què el seu sistema constructiu no necessita de arcbotants. |
||
L'església saló no s'ha de confondre amb les anomenades ''esglésies de calaix'', que són temples d'una única nau sense </ref> |
L'església saló no s'ha de confondre amb les anomenades ''esglésies de calaix'', que són temples d'una única nau sense [[creuer (arquitectura)]].<ref>http://biblioteca2.uclm.es/biblioteca/CECLM/ARTREVISTAS/Wad/wad23_mu%C3%B1oziglesias.pdf </ref> |
||
== Variants geogràfiques de les esglésies saló == |
== Variants geogràfiques de les esglésies saló == |
||
Revisió del 10:47, 15 jul 2014
.jpg)
Una església tipus sala o planta de saló, (en alemany hallenkirche) és un tipus de construcció arquitectònica d'esglésies, que es caracteritza pel fet que la seva planta és rectangular i totes les naus que componen l'edificació tenen la mateixa alçària.
Va ser desenvolupada durant el gòtic europeu, sobretot a Alemanya. Aquest tipus d'església tenia una llarga història en aquest país, com la catedral de Paderbon o l'església de Santa Maria de Greifswald a Santa Isabel de Marbourg, però va ser en els segles XIII i XIV quan es va fer més habitual.[1] A Espanya s'hi va introduir a partir del segle XIV, i tingué la seva màxima difusió a les zones mediterrànies del País Valencià, Catalunya i Balears.
L'esquema bàsic de les esglésies de planta de saló es caracteritza per tenir tres o cinc naus amb voltes de creueria, de similar alçària en totes les naus, en què la il·luminació es realitza a través de les naus laterals. Els espais interiors són amplis i diàfans, el que li atorga l'aspecte d'un gran saló, que permetia albergar gran quantitat de persones. La planta és de forma rectangular, en què el transsepte no és més ample que el conjunt de les naus.
En moltes ocasions, aquestes naus laterals són una mica més baixes que la central, sense que s'arribin a obrir-se obertures d'il·luminació directa a la nau central.[2] Els exteriors solen ser desornamentats, amb tendència cap a l'horitzontalitat i predomini del massís sobre l'obertura, en què el seu sistema constructiu no necessita de arcbotants.
L'església saló no s'ha de confondre amb les anomenades esglésies de calaix, que són temples d'una única nau sense creuer (arquitectura).[3]
Variants geogràfiques de les esglésies saló
Una variant de les esglésies saló alemanyes són les Hallekerk flamenques, amb tres naus de la mateixa alçada i amplada que solen estar construïdes en maó i estar cobertes amb fusta, amb teulades a dues aigües i presenten façanes amb rematades en tres pinyons iguals. En els temples saló originals alemanys les naus laterals solen ser més estretes que la principal.[2]
La tipologia d'esglésies saló va arribar també Amèrica a partir de l'últim terç del segle XVI, portada pels espanyols, en els temples allà construïts es va combinar la tradició gòtica amb la presència d'elements renaixentistes, amb plantes rectangulars de tres naus.[2]
Vegeu també
Bibliografia
- Bautista i Garcia, Joan Damià, Esglésies de saló a les comarques valencianes, Fundació Dàvalos-Fletcher, Castelló 2004
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església tipus sala |
- ↑ Bialostock, Jan. L'art del segle XV de Parler a Durer. Istme [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pano Gràcia, José Luis. El model de planta de saló: origen, difusió i implantació a Amèrica, 2004. ISBN 84-7820-735-X [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ http://biblioteca2.uclm.es/biblioteca/CECLM/ARTREVISTAS/Wad/wad23_mu%C3%B1oziglesias.pdf