Fleet Foxes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: autoeditada al 2006 > autoeditada el 2006
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 52: Línia 52:


{{DEFAULTSORT:Fleet Foxes}}
{{DEFAULTSORT:Fleet Foxes}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Grups de música de Seattle]]
[[Categoria:Grups de música de Seattle]]
[[Categoria:Grups de rock]]
[[Categoria:Grups de rock]]

Revisió del 13:53, 15 jul 2014

Infotaula de personaFleet Foxes

Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógrup de música Modifica el valor a Wikidata
Activitat2006 Modifica el valor a Wikidata –
GènereFolk rock Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSub Pop Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfleetfoxes.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2794977 Facebook: 24709128407 Twitter (X): fleetfoxessing Instagram: fleetfoxes Youtube: UCOz1sUIzEHqm8kylpb0W-Fg Bandcamp: fleetfoxes Souncloud: fleetfoxes Spotify: 4EVpmkEwrLYEg6jIsiPMIb iTunes: 275727569 Last fm: Fleet+Foxes Musicbrainz: fa97dd36-1b82-43d7-a6e4-2adeafd59cef Songkick: 592267 Discogs: 1105843 Allmusic: mn0000990366 Deezer: 74444 Modifica el valor a Wikidata

Fleet Foxes és un grup de música dels EUA d'indie folk formada en 2006 en Seattle sota els segells discogràfics Sub Pop i Bella Union.[1] Van saltar a la fama en 2008 després del llançament de l'EP Sun Giant i l'àlbum Fleet Foxes. Tot dos van rebre elogis per part de la crítica, destacant-hi les harmonies vocals i les lletres. El quintet descriu la seua música com a "baroque harmonic pop jams" (improvisacions de pop barroc harmònic).[2]

Història

Formació i primers anys

Robin Pecknold i Skyler Skjelset anaven junts a l'institut Lake Washington High School de Seattle i prompte es van fer amics íntims.[3][4] La personalitat tímida de tots dos va crear una mútua admiració cap a Bob Dylan i Neil Young, pel qual van començar a compondre música plegats.[5] Sos pares van inspirar el caràcter de la música que feien al començament (la mare de Skjelset era una fan empedreïda de Bob Dylan i Hank Williams, mientre que el pare de Pecknold va ser membre de The Fathoms, un grup de soul dels anys 60).[3] Els dos jóvens eren ambiciosos, i seguint l'estel de Dylan i Brian Wilson, van saber la importància d'una formació musical el més enjorn possible.[5]

Al començament volien anomenar-se Pineapple, però com que un altre grup local ja s'anomenava així el van canviar per Fleet Foxes, un nom suggerent que feia referència a "eixe estrany gust dels anglesos d'anar rere els rabosots".[3] Pecknold es va encarregar de la composició, Skjelset de la guitarra, i la veu la van posar tots dos.[4] L'estil que tenien tots dos recordant a finals dels anys seixanta va cridar l'atenció del productor local Phil Ek qui els va ajudar a gravar la seua primera maqueta autoeditada el 2006, l'EP Fleet Foxes.[6] Ek es va quedar sorprés per la qualitat de la composició i va comentar amb el fet d'haver contractat a Pecknold, que a eixe xic "li eixia el talent fins i tot pel cul".[5] A finals de 2006, la premsa de Seattle va començar a fer-se ressò del nou grup; Tom Scanlon del Seattle Times va afirmar que n'estava impressionat per les lletres i per la maduresa musical del grup.[6]

Gràcies a la popularitat a nivell local i al gran repertori que tenien, el grup va començar a enregistrar el primer àlbum a principis de 2007, alternant el temps a l'estudi amb Ek a l'hora que gravaven material a casa. Això no obstant, el pressupost estava massa ajustat, limitant el temps de disponibilitat de l'estudi, fent que la majoria de les cançons es gravaren a casa dels components del grup, així com a la casa del pares de Pecknold.[5]

Ascens a la fama

Robin Pecknold tocant en directe al SXSW al març de 2008

Fleet Foxes es feien cada vegada més populars, i a finals de 2007, el seu MySpace havia enregistrat un nivell de 250.000 reproduccions en tan sols dos mesos.[7] Encara que el grup encara no havia editat cap de les seues cançons, es van vore beneficiades pel "boca a boca" dels internautes. El 18 de gener de 2008 van signar amb la filial de Warner Music, Sub Pop.[7] Van acabar el seu segon EP Sun Giant a la mateixa vegada que feien els preparatius per a la primera gira[8] pel Nord-est dels Estats Units durant la primavera, junt a Blitzen Trapper.[9] La participació de Fleet Foxes al festival South by Southwest d'Austin va elevar al grup a la consciència col·lectiva i va suscitar l'interés de la premsa europea per primera volta.[3]

Sun Giant es va traure al mercat internacional el 8 d'abril de 2008, i la mescla de folk, pop i rock, junt amb les seues harmonies vocals, va ser ben rebuda pels crítics.[10] Malgrat la calorosa recepció el grup sentia que este EP no assolia les seues expectatives perquè només es venia en format CD de manera ambulant per on passava la gira.[11] Per maig van ampliar la gira a la resta dels Estats Units i Europa per a promocionar el seu futur primer àlbum. Per altra banda, el grup va créixer en components amb la incorporació de J. Tillman a la bateria i als cors.[12] El primer àlbum arribaria poc després, el 3 de juny de 2008[13] i va aconseguir les mateixes bones impressions que l'anterior EP. Fleet Foxes va rebre 4 estrelles sobre 5 de Rolling Stone(que els va comparar amb els Beach Boys, Animal Collective o Crosby, Stills & Nash)[14] i un 9.0 sobre 10 de Pitchfork.[15] The Guardian el va elogiar especialment atorgant-li cinc estrelles i catagolant-lo com a "una fita en la història de la música americana, un clàssic". El 24 de juny, va arribar al múmero u a la llista CMJ Radio 200 Chart. Per altra banda, l'àlbum va aconseguir una puntuació del 87% entre trenta opinions al web Metacritic, col·locant-se en la Categoria d'"aclamació universal".[16]

Als Estats Units, l'èxit de l'àlbum va ser menor que en Europa. El disco hi havia venut 200.000 còpies cinc mesos després de ser tret al mercat.[17]

Discografia

Àlbums

  • Fleet Foxes (2008) núm. 67 EUA, núm. 11 Regne Unit, núm. 51 Alemanya, núm. 51 Itàlia, núm. 14 Noruega
  • Helplessness Blues (2011)

EP

  • Fleet Foxes (2006)
  • Sun Giant (2008) núm. 38 Budget Albums Chart del Regne Unit

Singles

  • "White Winter Hymnal" (7", digital) (21 de juliol de 2008) Regne Unit núm. 134
  • "He Doesn't Know Why" (digital) (30 d'octubre de 2008)
  • "Mykonos" (digital) (5 de gener de 2009) Regne Unit núm. 121

Referències

  1. ↑ Maher, Dave. «Fleet Foxes Sign to Sub Pop, Prep EP and Album, Tour». Pitchfork Media, 14-02-2008. Arxivat de l'original el 2007-07-24. [Consulta: 27 novembre 2008].
  2. ↑ Price, Simon. «Fleet Foxes, Waterfront, Norwich». 'The Independent', 02-11-2008. [Consulta: 27 novembre 2008].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 James, McNair. «On the hunt for meaning with Seattle band Fleet Foxes». 'The Independent', 13-06-2008. [Consulta: 1r desembre 2008].
  4. ↑ 4,0 4,1 O'Leary, Shannon. «Seattle's Most Influential People». 'Seattle Magazine'. [Consulta: 2 desembre 2008].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Scaggs, Austin. «Fleet Foxes' Perfect Harmony». 'Rolling Stone', 13-11-2008. [Consulta: 1r desembre 2008].
  6. ↑ 6,0 6,1 Scanlon, Tom. «Fleet Foxes sing it their way». 'Seattle Times', 22-09-2006. [Consulta: 3 desembre 2008].
  7. ↑ 7,0 7,1 Lester, Paul. «No 272: Fleet Foxes». 'The Guardian', 11-02-2008. [Consulta: 3 desembre 2008].
  8. ↑ Pecknold, Aja. «It's Official: Fleet Foxes Sign with Sub Pop». 'Seattle Weekly', 18-01-2008. [Consulta: 3 desembre 2008].
  9. ↑ Seling, Megan. «Billboard.com on Fleet Foxes». 'Billboard'. [Consulta: 2 març 2008].
  10. ↑ Phares, Heather. «Sun Giant EP Review». Allmusic. [Consulta: 3 desembre 2008].
  11. ↑ Gill, Andy. «Album: Fleet Foxes, Sun Giant (Bella Union)». 'The Independent', 25-04-2008. [Consulta: 3 desembre 2008].
  12. ↑ Mason-Campbell, Nilina. «Fleet Foxes Add New Member, More Tour Dates». Pitchfork Media, 02-05-2008. Arxivat de l'original el 2008-05-05. [Consulta: 3 desembre 2008].
  13. ↑ Phares, Heather. «Fleet Foxes Review». Allmusic. [Consulta: 3 desembre 2008].
  14. ↑ Hermes, Will. «Fleet Foxes». 'Rolling Stone', 12-06-2008. [Consulta: 27 novembre 2008].
  15. ↑ Deusner, Stephen M. «Fleet Foxes LP Review». Pitchfork Media. Arxivat de l'original el 2008-06-08. [Consulta: 6 juny 2008].
  16. ↑ Simpson, Dave. «Fleet Foxes, Fleet Foxes». 'The Guardian', 30-05-2008. [Consulta: 3 desembre 2008].
  17. ↑ Swash, Rosie. «Fleet Foxes' coup signals folk revival». 'The Guardian', 17-11-2008. [Consulta: 3 desembre 2008].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fleet_Foxes&oldid=13832745»