Democràcia parlamentària: diferència entre les revisions
m Corregit: resposta en front a una crisis > resposta enfront d'una crisis |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
* [[Filibusterisme]] |
* [[Filibusterisme]] |
||
* [[Partitocràcia]] |
* [[Partitocràcia]] |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Democracia Parlamentaria}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Democracia Parlamentaria}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
Revisió del 05:39, 16 jul 2014
Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització polític en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança. Per tant, no hi existeix una clara separació de poders entre les branques legislativa i executiva ni el sistema de verificació i balança comú del presidencialisme. No obstant això, el sistema parlamentari té més flexibilitat i capacitat de resposta que no pas el presidencialisme. Com a sistema democràtic, en la democràcia parlamentaria la sobirania popular està representada per diputats i/o senadors, elegits en eleccions lliures i periòdiques, que exerceixen la seva funció legislativa en el marc d'un parlament.
La branca executiva dels sistemes parlamentaris és conformada per un gabinet, encapçalat pel primer ministre, considerat cap de govern. El primer ministre i els ministres del gabinet típicament provenen del parlament i sovint en són membres i alhora ministres. El líder del partit majoritari, o d'un grup de partits en coalició, és elegit o designat com a primer ministre. A Espanya, però, aquest càrrec, a diferència de la majoria dels països que són governats sota un sistema parlamentari, rep el nom de "president del govern". (A les comunitats autònomes aquest càrrec pot tenir diversos noms, encara que el més comú n'és "president"). A molts països amb sistemes parlamentaris, el gabinet, un dels membres, o el primer ministre, poden ser remoguts per mitjà d'una moció de censura. Per altra banda, el president, com a cap del poder executiu, pot dissoldre el parlament i realitzar noves eleccions.
Les branques legislatives dels sistemes parlamentaris poden ser producte d'un sistema de vot uninominal majoritari o d'un sistema de representació proporcional. El primer cas és utilitzat principalment als països de la Comunitat Britànica de Nacions, i en poques ocasions és necessari formar un govern de coalició. Per contra, els sistemes de representació proporcional, utilitzats sobretot als països de l'Europa continental, tendeixen a produir coalicions multi-partidistes.
En la majoria dels sistemes parlamentaris els càrrecs de cap d'estat i cap de govern són ostentats per dues persones distintes; el cap d'estat té una posició de representació o una funció merament cerimonial (sovint és un monarca o president), amb poders limitats que pot utilitzar en temps de crisi, els quals (per convenció o per ordre constitucional) només poden utilitzar-se sota el consell i l'aprovació del cap de govern. A altres sistemes parlamentaris especials (anomenats sistemes semipresidencialistes), el president (com a cap d'estat) té més poders i funcions governamentals.
Un sistema parlamentari en que el cap de govern és un monarca s'anomena monarquia constitucional o monarquia parlamentària.
Avantatges i inconvenients del parlamentarisme
El model parlamentari conviu, però s'oposa al model presidencialista. I és en aquest sentit quan es tracten els avantatges i inconvenients de cadascun de dits sistemes de govern.
- Es reconeixen com a avantatges del sistema parlamentarista:
- Major representació del conjunt social en la mesura que las decisions s'han de consensuar en moltes ocasiones entre diverses faccions polítiques representades en el Parlament.
- Millor capacitat de resposta enfront d'una crisis de govern en la mesura que pot canviar el poder executiu adoptant la moció de censura.
- Major consens de les decisions es considera més la participació i el treball en equip.
- Es presenten com a inconvenients del Presidencialisme:
- Separació de poders entre el executiu i el legislatiu.
- Excesiva vinculació del poder executiu amb el partit polític majoritari en el Parlament, pudent derivar en partitocràcia.
- La seva forma més estable acaba essent el bipartidisme.