Cop d'estat del 18 de juliol

Cop d'estat del 18 de juliol Guerra civil espanyola Tipus cop d'estat Data 18 de juliol a 20 de juliol de 1936 Lloc S'inicià a Melilla des d'on s'estengué pel Protectorat Espanyol al Marroc, les Illes Canàries i diferents parts de la Península Ibèrica Estat Espanya Resultat Derrota parcial dels sublevats que no aconsegueixen alguns dels seus objectius. Inici de la Guerra Civil Espanyola. Bàndols Exèrcit Popular Exèrcit Nacional

El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 fou una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins 1975. El cop d'estat va iniciar-se el 17 de juliol de 1936 quan la guarnició militar de Melilla es va revoltar contra el Govern de la Segona República Espanyola. Era l'inici d'un cop d'estat preparat minuciosament pel sector intransigent de l'exèrcit en connivència amb els sectors més reaccionaris de l'oligarquia espanyola després de la victòria del Front Popular. El 18 i el 19 de juliol es van revoltar la majoria de guarnicions militars arreu de l'Estat.

Els primers passos del complot militar ja s'havien donat en temps del bienni dretà. No obstant això, el cop va estar mal planejat i, sobretot, no va comptar amb la resistència popular. Els partits d'esquerra i, principalment, els sindicats, amb l'ajut de la Guàrdia d'Assalt i alguns sectors de la Guàrdia Civil i de l'exèrcit que restaren fidels a la Segona República Espanyola, van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l'alçament militar a Madrid i a Barcelona.

Per tant, els insurrectes van fer convergir les forces de l'exèrcit que els eren lleials (una àmplia majoria) des de les zones en què havien triomfat (bàsicament Navarra, nord de Castella, Galícia i nord d'Àfrica) cap a les regions dominades per les forces lleials a la República. Això va fer que el cop d'estat es transformés en guerra civil.

En el bàndol republicà, el motí militar va desfermar una autèntica revolució social. En algunes regions el control pertanyia als anarquistes, que es van aplicar a col·lectivitzar la terra. En altres, van triomfar els socialistes i els comunistes, i al País Basc, el Partit Nacionalista Basc va ser qui controlà la situació i organitzà unilateralment un govern autònom que de fet, i per la situació del front, era independent de Madrid.

A Catalunya es va produir la col·lectivització general de la indústria amb el suport de la Generalitat, que es mantenia encara com a poder legal, tot i que mediatitzada pel Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Sectors de la burgesia catalana que van poder escapar van instal·lar-se a França o bé en el territori controlat pels franquistes. Alguns antics dirigents de la Lliga Regionalista van col·laborar obertament amb el general Franco, amb la renúncia a qualsevol plantejament catalanista. Altres, com ara Francesc Cambó i Batlle, li van donar suport econòmic. Catalunya també es va convertir en una entitat pràcticament sobirana, encara que van ser els anarquistes els que van organitzar la col·lectivització de les empreses i els serveis públics. En realitat, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, a les mans de la CNT-FAI, tenia més poder executiu que el govern de la Generalitat.

Vegeu també

• Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cop d'estat del 18 de juliol