Sper

Sper o Speri fou un principat armeni del 837 fins al 1071. Les terres de Sper pertanyeren tradicionalment als Bagràtides. Posteriorment va passar a ser una regió de Geòrgia. La seva capital era Ispiri, actualment Ispir.

Els bizantins van envair Armènia el 837 però la van evacuar ràpidament. Però, abans de marxar, van deixar instal·lat com a príncep de Sper (avui Ispir) a un protegit seu, Ashot Bagratuni fill de Shapuh Bagratuni (el germà d'Ashot I Msaker), amb títol de cònsol. La capital es va establir a Ashkharaberd o Asharhaberd

Ashot d'Sper va morir a una data no coneguda però anterior al 850 quan ja s'esmenta com a príncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare féu la guerra als bizantins. Tenia a l'oest a l'emirat de Melitene i la regió de Tefrícia (Tephrike) sota un govern Paulicià (és a dir de la secta Paulicians), que eren aliats i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als bizantins, va considerar possible atacar als grecs de la regió sota el seu control per expropiar-los dels seus béns i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurgen Ardzruni, fill d'Abubeldj que s'havia refugiat allí després de la incursió de Bogha el Vell ostikan d'Armènia al Vaspurakan (abans va passar pel principat dels Mamikonian de Bagrevand però els Mamikonian foren ràpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes, es va enfrontar amb els bizantins, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa de Aramaniak (prop de l'actual Bayburt). Les forces reduïdes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar i per Gurgen. Galabar, amb por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els bizantins als que va tornar Aramaniak.

Sper va restar sota influència bizantina fins al 1071 en què va passar als seljúcides. Fou ocupada pels georgians el 1123 i pels otomans cap al 1530.

Referència

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.