Gal·liformes: diferència entre les revisions
→Espècies presents als Països Catalans: ampliació i referències |
→Espècies presents als Països Catalans: Fitxer:Tetrao urogallus 6 1.JPG|thumbnail|Gall fer a Aigüestortes |
||
Línia 52: | Línia 52: | ||
== Espècies presents als [[Països Catalans]] == |
== Espècies presents als [[Països Catalans]] == |
||
[[Fitxer:Tetrao urogallus 6 1.JPG|thumbnail|Gall fer a [[Aigüestortes]]]] |
|||
Les que es troben als Països Catalans són sis espècies que pertanyen a dues famílies: els [[tetraònid]]s (la [[perdiu blanca]] i el [[gall fer]]) i els [[fasiànid]]s (el [[faisà]], la [[perdiu xerra]], la [[perdiu roja]] i la [[Coturnix coturnix|guatlla]]).<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgines 39-40. ISBN 84-315-0434-X.</ref><ref name=OCPVB>{{Cita OCPVB|pàgs. 40-43}}</ref> |
Les que es troben als Països Catalans són sis espècies que pertanyen a dues famílies: els [[tetraònid]]s (la [[perdiu blanca]] i el [[gall fer]]) i els [[fasiànid]]s (el [[faisà]], la [[perdiu xerra]], la [[perdiu roja]] i la [[Coturnix coturnix|guatlla]]).<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgines 39-40. ISBN 84-315-0434-X.</ref><ref name=OCPVB>{{Cita OCPVB|pàgs. 40-43}}</ref> |
||
Revisió del 23:45, 26 jul 2014
Galliformes | |
---|---|
gall dindi ocel·lat | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Subregne | Eumetazoa |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Galliformes Temminck, 1820 |
L'ordre dels gal·liformes comprèn tota una sèrie d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges). N'hi ha 289 espècies.
Morfologia
Són ocells mitjans o grans, de cos massís i coll curt.[1]
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.[1] Les potes són robustes,[1] amb els dits preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El bec és fort[1] i curt.
Les ales són curtes i amples.[1] Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.
Alimentació
Així com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bàsicament, vegetal.[1]
Taxonomia
L'ordre es classifica en 5 famílies.
- Família dels megapòdids (Megapodiidae), que inclou els talègols i altres espècies australianes i orientals.
- Familia dels cràcids (Cracidae), que inclou els txatxalaques.
- Família dels numídids (Numididae), considerada una subfamília (Numidinae) dels fasiànids en algunes classificacions.
- Família dels odontofòrids (Odontophoridae), que inclou les guatlles del Nou Món.
- Família dels fasiànids (Phasianidae), amb un nombre variable de subfamílies segons cada autor.
- Subfamília dels meleagridinins (Meleagridinae), que inclou els galls dindis. Va ser considerada en el passat una família independent (Meleagrididae).
- Subfamília dels tetraonins (Tetraoninae), que inclou una sèrie d'espècies principalment holàrtiques, com ara el gall fer o la perdiu blanca. Considerada de vegades una família independent (Tetraonidae).
- Subfamília dels perdicins (Perdicinae), que inclou perdius i francolins. De vegades inclosa dins dels fasianins.
- Subfamília dels fasianins (Phasianinae), que inclou els faisans, galls domèstics, paons i altres espècies. Algunes classificacions la separen en dues o tres subfamílies més.
Antigament s'havia inclòs els opistocòmids en aquest ordre, formant el seu propi subordre Ophisthocomi, però actualment se'ls classifica amb els cuculiformes.[1]
Espècies presents als Països Catalans
Les que es troben als Països Catalans són sis espècies que pertanyen a dues famílies: els tetraònids (la perdiu blanca i el gall fer) i els fasiànids (el faisà, la perdiu xerra, la perdiu roja i la guatlla).[2][3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 80-81.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 39-40. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 40-43. ISBN 978-84-96553-54-5.
Enllaços externs
- L'ordre dels gal·liformes a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre d'ocells (francès) i (anglès)