Epigrafia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[File:Pedestalestatuaromana.JPG|thumb|Pedestal d'estàtua amb una inscripció dedicada a Lucius Cornelius Romanus, qui -entre altres càrrecs- va ser duumvir de la colònia Tàrraco. Es troba al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.]] |
|||
[[Fitxer:Coptic.jpg|thumb|Inscripció copta de voltant del segle III a. C.]] |
|||
L''''epigrafia''' és una [[ciència]] autònoma i alhora auxiliar de la [[història]], a través de la qual s'estudien les inscripcions fetes sobre materials durs ([[pedra|pedres]], [[os]]sos, [[metall]], [[fusta]], [[ceràmica]], etc.), establint metodologies per a interpretar-les. La finalitat de l'epigrafia és el desxiframent, lectura i interpretació de les inscripcions, amb la finalitat d'obtenir la major quantitat possible d'informació de les mateixes. Segons les convencions internacionals, especialment per a la [[Unesco]], l'existència d'epigrafia pròpia és el marcador que indica el pas d'una cultura de prehistòrica a històrica, especialment quan entre les seues inscripcions compta amb [[anals]] i [[cròniques]]. L'Epigrafia es relaciona de forma directa amb ciències com la [[Història Antiga]], l'[[Arqueologia]] i la [[Paleografia]], i complementàriament amb unes altres com la [[Numismàtica]], la [[Història de les Religions]] o el [[Dret Romà]]. |
L''''epigrafia''' és una [[ciència]] autònoma i alhora auxiliar de la [[història]], a través de la qual s'estudien les inscripcions fetes sobre materials durs ([[pedra|pedres]], [[os]]sos, [[metall]], [[fusta]], [[ceràmica]], etc.), establint metodologies per a interpretar-les. La finalitat de l'epigrafia és el desxiframent, lectura i interpretació de les inscripcions, amb la finalitat d'obtenir la major quantitat possible d'informació de les mateixes. Segons les convencions internacionals, especialment per a la [[Unesco]], l'existència d'epigrafia pròpia és el marcador que indica el pas d'una cultura de prehistòrica a històrica, especialment quan entre les seues inscripcions compta amb [[anals]] i [[cròniques]]. L'Epigrafia es relaciona de forma directa amb ciències com la [[Història Antiga]], l'[[Arqueologia]] i la [[Paleografia]], i complementàriament amb unes altres com la [[Numismàtica]], la [[Història de les Religions]] o el [[Dret Romà]]. |
||
Revisió del 17:38, 27 jul 2014
L'epigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història, a través de la qual s'estudien les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), establint metodologies per a interpretar-les. La finalitat de l'epigrafia és el desxiframent, lectura i interpretació de les inscripcions, amb la finalitat d'obtenir la major quantitat possible d'informació de les mateixes. Segons les convencions internacionals, especialment per a la Unesco, l'existència d'epigrafia pròpia és el marcador que indica el pas d'una cultura de prehistòrica a històrica, especialment quan entre les seues inscripcions compta amb anals i cròniques. L'Epigrafia es relaciona de forma directa amb ciències com la Història Antiga, l'Arqueologia i la Paleografia, i complementàriament amb unes altres com la Numismàtica, la Història de les Religions o el Dret Romà.
Materials
Els primers materials escrits que es documenten amb seguretat són en signari cuneïforme, dins de la cultura sumèria, cap a 3.800 a. C. L'Epigrafia s'especialitza segons la seua època històrica i segons la cultura que la produeix, encara que històricament les més desenvolupades són la grega, la romana, la maia i l'egípcia. També pot dividir-se en seccions diferents en virtut del contingut o objecte de les inscripcions.
La civilització romana va produir gran nombre de documents escrits sobre suports durables (pedra, marbre, metall, ceràmica, etc.) que proporcionen molta informació respecte a aspectes diversos de la dinàmica social, política, econòmica i religiosa de l'Antiguitat clàssica. L'epigrafia llatina està constituïda per inscripcions -sacres, honorífiques i, especialment, funeràries- que expliquen la història de persones i famílies. Presenten, sovint, lletres de dimensions molt grans que faciliten la seva lectura. Una altra característica destacable de les inscripcions llatines consisteix en les gairebé infinites abreviacions de les paraules i també dels noms i en l'ús de les sigles i dels nexes entre lletres. Estan generalment escrites en llengua llatina. N'hi ha, però, en altres llengues, en grec, per exemple. Constitueixen el filtre, el trànsit de coneixença i supervivència en el món romà de cultures diverses. L'epigrafia llatina va esdevenir un important vehicle d'aculturació.[1]
Referències
- ↑ «Visitaː Sala Iː L'epigrafia». mnat.cat. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. [Consulta: 27 juliol 2014].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epigrafia |