Vés al contingut

Estix: diferència entre les revisions

67 bytes afegits ,  fa 8 anys
Fusiono amb Estígia
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{fusió| +{{fusió|data=abril de 2013|))
(Fusiono amb Estígia)
'''Estígia''' o '''Estix''' (del [[grec antic]] ''Στύξ'' i del verb ''στυγέω'') significa 'odiar'. Segons la [[mitologia grega]], era una [[oceànide]], la filla gran d'[[Oceà]] i [[Tetis (filla de Gea)|Tetis]], filla de Gea, segons explica [[Hesíode]] a la seva [[Teogonia]]; segons [[Gai Juli Higini]] va néixer d'[[Èreb]] i [[Nix]] (les tenebres i la nit). Aquesta paraula ve del grec antic Στύξ i del verb στυγέω, que significa ‘odiar'. Va tenir quatre fills amb Pal·lant: [[Nice (filla d'Estix)|Nice]], [[Cratos]], [[Bia]] i [[Zelos]] (la victòria, el poder, la força i el zel). A aquesta llista Higini afegeix el monstre [[Escil·la (filla de Forcis)|Escil·la]]. D'altres autors, com el [[Pseudo-Apol·lodor]], fins i tot consideren [[Persèfone]] filla d'Estix amb [[Zeus]], en lloc de considerar-la filla de [[Demèter]], i afirmen que sempre va ser la deessa de l'infern.
{{fusió|data=abril de 2013|Estígia}}
 
'''Estix''', a la [[mitologia grega]], era una [[oceànide]], la filla gran d'[[Oceà]] i [[Tetis (filla de Gea)|Tetis]], filla de Gea, segons explica [[Hesíode]] a la seva [[Teogonia]]; segons [[Gai Juli Higini]] va néixer d'[[Èreb]] i [[Nix]] (les tenebres i la nit). Aquesta paraula ve del grec antic Στύξ i del verb στυγέω, que significa ‘odiar'. Va tenir quatre fills amb Pal·lant: [[Nice (filla d'Estix)|Nice]], [[Cratos]], [[Bia]] i [[Zelos]] (la victòria, el poder, la força i el zel). A aquesta llista Higini afegeix el monstre [[Escil·la (filla de Forcis)|Escil·la]]. D'altres autors, com el [[Pseudo-Apol·lodor]], fins i tot consideren [[Persèfone]] filla d'Estix amb [[Zeus]], en lloc de considerar-la filla de [[Demèter]], i afirmen que sempre va ser la deessa de l'infern. [[Pausànies (historiador)|Pausànies]] afirma que també va ser mare d'[[Equidna]] amb Peiras. Durant la [[Titanomàquia]] (o guerra dels olímpics amb els titans) Estix va seguir el consell del seu pare i va ser la primera entre els immortals a oferir el seu ajut a Zeus. Com a recompensa, aquest la va omplir d'honors, va rebre els seus fills en el seu seguici i va fer que el seu nom fos sagrat. Estix era la personificació d'un dels rius de l'[[Hades]], de l'infern grec, però també rebia aquest nom una font que hi havia a la regió grega d'[[Arcàdia]], prop de Nonacris. Aquesta font perdia la seva aigua sota terra i segurament acabava alimentant el riu infernal que també rebia aquest nom. S'atribuïen a l'aigua d'aquesta font propietats màgiques i perjudicials per als éssers vius: enverinava homes i animals, esquerdava el ferro i altres metalls, també la terrissa dels atuells amb què es recollia l'aigua; tanmateix no tenia efectes en les peülles dels cavalls. Pausànies, a més, ens explica que era possible que [[Alexandre el Gran]] fos enverinat amb l'aigua d'aquesta font. També l'aigua del riu infernal tenia propietats màgiques. La deessa [[Tetis (filla de Gea)|Tetis]] va submergir-hi el seu fill [[Aquil·les]] per fer-lo invulnerable i ho va aconseguir menys per la part del taló que era per on la deessa subjectava el seu fill. Els déus invocaven el seu nom per fer els juraments més sol·lemnes. Quan un déu o una deessa juraven pel seu nom, [[Iris]] omplia una copa d'or amb la seva aigua perquè fos testimoni del jurament. Qui cometés perjuri bevia aquesta aigua, perdia la veu i la respiració durant un Gran Any, és a dir, nou anys, i era exclòs durant nou anys més de les reunions i banquets dels déus. Zeus va jurar per l'aigua de l'Estix que li concediria a la seva amant [[Sèmele]] el que ella li demanés sabent que això li costaria la vida a ella i així va ser. El mateix li va passar a [[Hèlios]] amb el seu fill [[Faetont]]. A més del riu Estix, el riu de l'odi, l'Hades era recorregut per altres rius: l'[[Aqueront]], el riu de la tristesa, el [[Còcit]], el riu de les lamentacions el [[Flegetont]], el riu de foc. L'indret on confluïen aquests rius rebia el nom de llacuna Estix. [[Caront (mitologia)|Caront]], el barquer que transportava les ànimes cap a l'interior de l'Hades, la creuava regularment amb la seva càrrega d'ànimes fins a l'altre costat on [[Cèrber]] vigilava que no entressin altra cosa que ànimes i que no en sortís cap.
[[Pausànies (historiador)|Pausànies]] afirma que també va ser mare d'[[Equidna]] amb Peiras. Durant la [[Titanomàquia]] (o guerra dels olímpics amb els titans) Estix va seguir el consell del seu pare i va ser la primera entre els immortals a oferir el seu ajut a Zeus. Com a recompensa, aquest la va omplir d'honors, va rebre els seus fills en el seu seguici i va fer que el seu nom fos sagrat. Estix era la personificació d'un dels rius de l'[[Hades]], de l'infern grec, però també rebia aquest nom una font que hi havia a la regió grega d'[[Arcàdia]], prop de Nonacris. Aquesta font perdia la seva aigua sota terra i segurament acabava alimentant el riu infernal que també rebia aquest nom. S'atribuïen a l'aigua d'aquesta font propietats màgiques i perjudicials per als éssers vius: enverinava homes i animals, esquerdava el ferro i altres metalls, també la terrissa dels atuells amb què es recollia l'aigua; tanmateix no tenia efectes en les peülles dels cavalls. Pausànies, a més, ens explica que era possible que [[Alexandre el Gran]] fos enverinat amb l'aigua d'aquesta font. També l'aigua del riu infernal tenia propietats màgiques.
 
'''Estix''', a la [[mitologia grega]], era una [[oceànide]], la filla gran d'[[Oceà]] i [[Tetis (filla de Gea)|Tetis]], filla de Gea, segons explica [[Hesíode]] a la seva [[Teogonia]]; segons [[Gai Juli Higini]] va néixer d'[[Èreb]] i [[Nix]] (les tenebres i la nit). Aquesta paraula ve del grec antic Στύξ i del verb στυγέω, que significa ‘odiar'. Va tenir quatre fills amb Pal·lant: [[Nice (filla d'Estix)|Nice]], [[Cratos]], [[Bia]] i [[Zelos]] (la victòria, el poder, la força i el zel). A aquesta llista Higini afegeix el monstre [[Escil·la (filla de Forcis)|Escil·la]]. D'altres autors, com el [[Pseudo-Apol·lodor]], fins i tot consideren [[Persèfone]] filla d'Estix amb [[Zeus]], en lloc de considerar-la filla de [[Demèter]], i afirmen que sempre va ser la deessa de l'infern. [[Pausànies (historiador)|Pausànies]] afirma que també va ser mare d'[[Equidna]] amb Peiras. Durant la [[Titanomàquia]] (o guerra dels olímpics amb els titans) Estix va seguir el consell del seu pare i va ser la primera entre els immortals a oferir el seu ajut a Zeus. Com a recompensa, aquest la va omplir d'honors, va rebre els seus fills en el seu seguici i va fer que el seu nom fos sagrat. Estix era la personificació d'un dels rius de l'[[Hades]], de l'infern grec, però també rebia aquest nom una font que hi havia a la regió grega d'[[Arcàdia]], prop de Nonacris. Aquesta font perdia la seva aigua sota terra i segurament acabava alimentant el riu infernal que també rebia aquest nom. S'atribuïen a l'aigua d'aquesta font propietats màgiques i perjudicials per als éssers vius: enverinava homes i animals, esquerdava el ferro i altres metalls, també la terrissa dels atuells amb què es recollia l'aigua; tanmateix no tenia efectes en les peülles dels cavalls. Pausànies, a més, ens explica que era possible que [[Alexandre el Gran]] fos enverinat amb l'aigua d'aquesta font. També l'aigua del riu infernal tenia propietats màgiques. La deessa [[Tetis (filla de Gea)|Tetis]] va submergir-hi el seu fill [[Aquil·les]] per fer-lo invulnerable i ho va aconseguir menys per la part del taló que era per on la deessa subjectava el seu fill. Els déus invocaven el seu nom per fer els juraments més sol·lemnes. Quan un déu o una deessa juraven pel seu nom, [[Iris]] omplia una copa d'or amb la seva aigua perquè fos testimoni del jurament. Qui cometés perjuri bevia aquesta aigua, perdia la veu i la respiració durant un Gran Any, és a dir, nou anys, i era exclòs durant nou anys més de les reunions i banquets dels déus. Zeus va jurar per l'aigua de l'Estix que li concediria a la seva amant [[Sèmele]] el que ella li demanés sabent que això li costaria la vida a ella i així va ser. El mateix li va passar a [[Hèlios]] amb el seu fill [[Faetont]]. A més del riu Estix, el riu de l'odi, l'Hades era recorregut per altres rius: l'[[Aqueront]], el riu de la tristesa, el [[Còcit]], el riu de les lamentacions el [[Flegetont]], el riu de foc. L'indret on confluïen aquests rius rebia el nom de llacuna Estix. [[Caront (mitologia)|Caront]], el barquer que transportava les ànimes cap a l'interior de l'Hades, la creuava regularment amb la seva càrrega d'ànimes fins a l'altre costat on [[Cèrber]] vigilava que no entressin altra cosa que ànimes i que no en sortís cap.
 
== Articles relacionats==
140.134

modificacions