Proverbis: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Polisèmia|Proverbi}} |
{{Polisèmia|Proverbi}} |
||
[[Fitxer:Incunabulum Blackletter Bible 1497.jpg|thumb|El llibre dels Proverbis en una Bíblia del 1497.]] |
[[Fitxer:Incunabulum Blackletter Bible 1497.jpg|thumb|El llibre dels Proverbis en una Bíblia del 1497.]] |
||
El '''Llibre dels Proverbis''' ([[hebreu]] '''מִשְׁלֵי''', ''Mishlei'') és un llibre [[Bíblia|bíblic]] de l'[[Antic Testament]] i del [[Tanakh]] hebreu. Es classifica entre els [[Llibres Sapiencials]] del [[cristianisme]], i entre els [[Ketuvim]] o "Escrits" del [[judaisme]]. Està compost per extenses col·leccions de màximes o [[Sentència|sentències]] de contingut religiós o moral i s'ubica en la Bíblia entre [[Salms]] i [[Eclesiastés]], i en la Bíblia jueva entre els llibres de [[Llibre de Job|Job]] i [[Llibre de Rut|Rut]].{{sfn|Tábet|2007|p=186}} |
El '''Llibre dels Proverbis''' ([[hebreu]] '''מִשְׁלֵי''', ''Mishlei'') és un llibre [[Bíblia|bíblic]] de l'[[Antic Testament]] i del [[Tanakh]] hebreu. Es classifica entre els [[Llibres Sapiencials]] del [[cristianisme]], i entre els [[Ketuvim]] o "Escrits" del [[judaisme]]. Està compost per extenses col·leccions de màximes o [[Sentència|sentències]] de contingut religiós o moral i s'ubica en la Bíblia entre [[Salms]] i [[Eclesiastés]], i en la Bíblia jueva entre els llibres de [[Llibre de Job|Job]] i [[Llibre de Rut|Rut]].{{sfn|Tábet|2007|p=186}} |
||
==Nom del llibre == |
==Nom del llibre == |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
==Autor i època == |
==Autor i època == |
||
Els Proverbis s'atribueixen tradicionalment al [[rei Salomó]]. Els capítols 10 al 22, 16 i també 25 al 29 són atribuïts a [[rei Salomó|Salomó]] i si més no es pot demostrar, mitjançant l'ús que s'hi fa de gèneres literaris més arcaics, com el [[dístic]], que són dels més antics del llibre. Així mateix es fan mencions de la vida cortesana que no podrien provenir de temps posteriors atès que l'índex d'esplendor i de floriment no serà igualat en els regnats posteriors. La secció de màximes de la segona d'elles eren ja antigues i molt ben conegudes en temps d'[[Ezequies]], ço és, durant les invasions [[Assíria|assíries]] pels volts del [[722 aC]]. Tanmateix, també hi ha alguns [[arameu|aramaismes]] que compliquen la datació o, si més no, donen compte d'uns certs retocs o afegits posteriors. |
Els Proverbis s'atribueixen tradicionalment al [[rei Salomó]]. Els capítols 10 al 22, 16 i també 25 al 29 són atribuïts a [[rei Salomó|Salomó]] i si més no es pot demostrar, mitjançant l'ús que s'hi fa de gèneres literaris més arcaics, com el [[dístic]], que són dels més antics del llibre. Així mateix es fan mencions de la vida cortesana que no podrien provenir de temps posteriors atès que l'índex d'esplendor i de floriment no serà igualat en els regnats posteriors. La secció de màximes de la segona d'elles eren ja antigues i molt ben conegudes en temps d'[[Ezequies]], ço és, durant les invasions [[Assíria|assíries]] pels volts del [[722 aC]]. Tanmateix, també hi ha alguns [[arameu|aramaismes]] que compliquen la datació o, si més no, donen compte d'uns certs retocs o afegits posteriors.{{CN}} |
||
==Canonicitat i ús en la litúrgia == |
|||
Les discussions realitzades en àmbit [[judaisme|jueu]] sobre la seva canonicitat es van tancar després del [[Concili de Jàmnia]]. Per la seva part, en àmbit cristià, [[Teodor de Mopsuèstia]] segons sembla no va negar que el llibre dels Proverbis pertanyi al cànon, però sí va considerar que el seu contingut versava sobre prudència humana. Així mateix, en segles posteriors, alguns autors, com ara Spinoza i Leclerc, han negat també la seva canonicitat. |
|||
== Continguts == |
== Continguts == |
||
=== Estructura === |
=== Estructura === |
||
En el llibre hi ha idees similars que es repeteixen i temes que es reiteren sense un ordre aparent ni la sistemàtica d'un tractat acadèmic. Probablement la causa d'aquest aparent desordre és un fenòmen de confluència de fonts i tradicions que pertanyen a diversos períodes històrics i culturals. A partir dels títols que apareixen al llibre i la menció dels autors, el contingut i la forma literària, es pot estructurar l'obra en nou seccions. Aquestes seccions estan precedies per un pròleg on s'indica que el camí segur per assolir la saviesa és el ''temor de Déu'' i una actitud filial i reverencial cap a Déu.{{sfn|Tábet|2007|p=188}} El quadre sinòptic inspirat en l'esquema d'H. Lusseau.{{sfn|Tábet|2007|p=189}} |
|||
És molt difícil classificar el contingut del llibre, perquè no s'ha pogut trobar cap ordre lògic en la seqüència de proverbis que conté. L'ordre de les seccions és indiferent als continguts, i dins de cada una d'elles no s'adverteix cap mètode. |
|||
El llibre té un pròleg, una sèrie de col·leccions i un epíleg. El pròleg (Prov. 1-9) consisteix en un llarg discurs que s'interrompen dues vegades per a inserir arengues que provenen de la [[Saviesa]], mentre que les dues grans col·leccions (Prov. 10-22 i Prov. 25-29) mostren la forma antiquíssima del ''mashal'' tradicional. La redacció actual, tanmateix, és amb molt posterior. |
|||
{| class="wikitable" |
|||
Segons els estudis de Whybray, que han sigut generalment acceptats pels altres [[exègesi|exegetes]] es pot dividir el llibre dels Proverbis en huit seccions: |
|||
|- |
|||
# 1, 8 – 9, 18 Elogi de la saviesa |
|||
! Secció !! Tema !! Forma literària !! Autor |
|||
# 10,1 – 22, 16 Regles de comportament |
|||
|- |
|||
# 22, 17 – 24, 34 Temperança i peresa |
|||
| I:1,8-9,18 || Invitació a adquirir la saviesa. Fruits || Estrofes de deu versos || Anònim |
|||
# 25 – 29 Diverses màximes |
|||
|- |
|||
# 30, 1-14 Saviesa de Déu |
|||
| II:10,1-22,16 || Regles de conducta || Dístics amb hemistiquis amb paral·lelismes antitètics i sinonímics || Salomó |
|||
# 30, 15-33 Proverbis numèrics |
|||
|- |
|||
# 31, 1-9 Consells als reis |
|||
| III i IV:22,17-24,22.23-34 || Deures envers els altres. Temperança i peresa || Estrofes de 4 versos amb un paral·lelisme sinonímic || Els savis |
|||
# 31, 10-31 Lloances a la dona forta |
|||
|- |
|||
| V:25-29 || Màximes diverses || Dístics, comparacions, antítesis || Salomó |
|||
|- |
|||
| VI:30,1-14 || Saviesa divina i petitesa humana || Estrofes de 4 versos amb paral·lelisme sinonímic || Agur |
|||
|- |
|||
| VII:30,15-33 || Meshalim numèrics || Paral·lelismes sinonímics i antitètics || Anònim |
|||
|- |
|||
| VIII:31,1-9 || Consells als reis || Estrofes de quatre versos amb paral·lelisme sinonimic || Lemuel |
|||
|- |
|||
| IX:31,10-31 || Elogi de la dona ideal || Poema alfabètic amb versos en paral·lelisme sintètic || Anònim |
|||
|} |
|||
=== La saviesa a Israel === |
=== La saviesa a Israel === |
||
Revisió del 12:06, 14 ago 2014
El Llibre dels Proverbis (hebreu מִשְׁלֵי, Mishlei) és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu. Es classifica entre els Llibres Sapiencials del cristianisme, i entre els Ketuvim o "Escrits" del judaisme. Està compost per extenses col·leccions de màximes o sentències de contingut religiós o moral i s'ubica en la Bíblia entre Salms i Eclesiastés, i en la Bíblia jueva entre els llibres de Job i Rut.[1]
Nom del llibre
A la Bíblia Hebrea aquest llibre porta el nom de [מִשְׁלֵי [שְׁלֹמֹה o miš'lēj [Šǝlo'mo] (mashal), un mot hebreu que s'aplica a les sentències breus que amb imatges o comparacions configuren una observació útil per la vida pràctica. En el cas dels Proverbis designa generalment dites a través de semblances, comparacions, epigrames, sentències morals, màximes breus, endevinalles, paradoxes o ironies. La paraula es completa amb la indicació del qui és considerat autor principal: "de Salomó, fill de David, rei d'Israel.[2] La Septuaginta la denomina Παροιμίαι [Σαλωμῶντος] (paroimíai), que no és més que la traducció llatina proverbia, adoptat a les principals versions llatines com Liber proverbiorum. Mashal es pot definir senzillament com un ensenyament religiós basat en l'experiència mil·lenària del poble d'Israel a través de figures retòriques.[1]
Autor i època
Els Proverbis s'atribueixen tradicionalment al rei Salomó. Els capítols 10 al 22, 16 i també 25 al 29 són atribuïts a Salomó i si més no es pot demostrar, mitjançant l'ús que s'hi fa de gèneres literaris més arcaics, com el dístic, que són dels més antics del llibre. Així mateix es fan mencions de la vida cortesana que no podrien provenir de temps posteriors atès que l'índex d'esplendor i de floriment no serà igualat en els regnats posteriors. La secció de màximes de la segona d'elles eren ja antigues i molt ben conegudes en temps d'Ezequies, ço és, durant les invasions assíries pels volts del 722 aC. Tanmateix, també hi ha alguns aramaismes que compliquen la datació o, si més no, donen compte d'uns certs retocs o afegits posteriors.
Continguts
Estructura
En el llibre hi ha idees similars que es repeteixen i temes que es reiteren sense un ordre aparent ni la sistemàtica d'un tractat acadèmic. Probablement la causa d'aquest aparent desordre és un fenòmen de confluència de fonts i tradicions que pertanyen a diversos períodes històrics i culturals. A partir dels títols que apareixen al llibre i la menció dels autors, el contingut i la forma literària, es pot estructurar l'obra en nou seccions. Aquestes seccions estan precedies per un pròleg on s'indica que el camí segur per assolir la saviesa és el temor de Déu i una actitud filial i reverencial cap a Déu.[3] El quadre sinòptic inspirat en l'esquema d'H. Lusseau.[4]
| Secció | Tema | Forma literària | Autor |
|---|---|---|---|
| I:1,8-9,18 | Invitació a adquirir la saviesa. Fruits | Estrofes de deu versos | Anònim |
| II:10,1-22,16 | Regles de conducta | Dístics amb hemistiquis amb paral·lelismes antitètics i sinonímics | Salomó |
| III i IV:22,17-24,22.23-34 | Deures envers els altres. Temperança i peresa | Estrofes de 4 versos amb un paral·lelisme sinonímic | Els savis |
| V:25-29 | Màximes diverses | Dístics, comparacions, antítesis | Salomó |
| VI:30,1-14 | Saviesa divina i petitesa humana | Estrofes de 4 versos amb paral·lelisme sinonímic | Agur |
| VII:30,15-33 | Meshalim numèrics | Paral·lelismes sinonímics i antitètics | Anònim |
| VIII:31,1-9 | Consells als reis | Estrofes de quatre versos amb paral·lelisme sinonimic | Lemuel |
| IX:31,10-31 | Elogi de la dona ideal | Poema alfabètic amb versos en paral·lelisme sintètic | Anònim |
La saviesa a Israel
Encara que s'hi expresse un cert coneixement pràctic que permeta assolir la felicitat, la saviesa expressada en els llibres sapiencials no deixa mai de banda la fe en Jahvé, mostrant així la seua profunditat religiosa abans que pràctica o moral. Les fonts usades per aquests savis són els textos dels profetes. Una altra característica és una certa tendència a personificar o atribuir a la saviesa accions humanes.
La línia argumental del llibre està clarament establida a Prov. 1:2-7. Es basa en el concepte de Saviesa que s'expressa en els Llibres Sapiencials: el "savi", que es presenta davant el poble com una persona que prové de Déu i parla en el Seu nom; per això mateix, el savi comparteix alguns dels atributs de la divinitat.
Altres vegades, la mateixa deïtat assumeix el paper de savi, com a creador del món i organitzador de la moral.
La saviesa dels Proverbis, en fi, són els ensenyaments de la filosofia teològica que ensenyen l'home a ser com els savis i a viure-hi en conseqüència.
Contactes amb altres tradicions
Com la majoria de la literatura sapiencial, els Proverbis demostren en diversos passatges que els savis que els van escriure (o el mateix Salomó) tenien un fort contacte i un profund coneixement de la literatura sapiencial de l'Orient i especialment d'Egipte.
Malgrat això, l'adaptació a la mentalitat i l'esperit hebreu és perfecta, ja que no traeixen en cap moment l'estructura tradicional jueva, el seu estil ni el seu vocabulari.
Sentit religiós
No és estrany que els lectors moderns, especialment els cristians, se senten desorientats després de la lectura d'aquest llibre. A més de la monòtona repetició de fórmules quasi idèntiques, el llibre conté nombrosos consells i ordres pedestres i terrenals, que no semblen tenir cap relación amb un missatge diví. Les seues idees de la vida i de la relació entre Home i Déu són simples i terrenals.
Però les veritats que expressa són inqüestionables per a l'home amb experiència i la majoria dels consells no han perdut la seua validesa a pesar dels milers d'anys que han passat. La idea que l'Home ha sigut cridat al servici de Jahvé no el dispensa d'actuar amb saviesa en els assumptes de menys rang, perquè les virtuts naturals i la saviesa de la terra, el camp i la família estan en l'arrel mateixa de la santedat.
Per a comprender acabadament la literatura d'aquest període cal entendre el punt de vista dels savis i Salomó, a saber: la revelació cristiana, amb el bé i el mal, la justícia i el pecat, són molt posteriors a la seua època, i el concepte de recompensa i càstig en el més enllà els era completament desconegut.
És per això que els estrets límits dels seus ensenyaments semblen insuficients des del punt de vista de la religió i la moral cristianes modernes.
Tanmateix, els savis que van escriure els Proverbis ho van fer com a transmissors i dipositaris de la saviesa dels seus avantpassats, buscant la manera de transmetre-la fins als nostres dies. Si aquest treball no s'haguera efectuat, aquestes antigues tradicions les desconeixeríem completament.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Tábet, 2007, p. 186.
- ↑ Tábet, 2007, p. 185.
- ↑ Tábet, 2007, p. 188.
- ↑ Tábet, 2007, p. 189.
Bibliografia
- Tábet, Miguel Ángel. Introducción al Antiguo Testamento III: Libros poéticos y sapienciales. Palabra, 2007. ISBN 978-84-9840-092-2.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proverbis |
