La Veu de l'Ebre

La Veu de l'Ebre és el mitjà de referència per a la vegueria de les Terres de l’Ebre, amb tirada setmanal de notícies locals i comarcals, i informacions d’agenda i de serveis, elaborades des de la redacció central del setmanari ubicada a Tortosa.

Segons la classificació que sabem, podem ubicar La Veu de l’Ebre en un àmbit geogràfic local, fins i tot comarcal, i del qual s’abasten altres mitjans més grans. Segons la periodicitat ja hem dit que no és un diari, sinó que és un setmanari, ja que surt a la venda tots els divendres al matí, i s’envia a la impremta, situada a Parets del Vallès, els dijous al matí. El contingut és generalista, la gent no el compra per una secció en especial, sinó que hi ha un públic heterogeni. És de pagament, a hores d’ara són dos euros el setmanari, però també tens la possibilitat de subscriure’t i et surt més bé de preu. En l’última classificació estaria situada entre la Quality Press o Popular Press, perquè les opinions són molt diverses, i en algunes notícies o reportatges que s’hi dediquen molt a fons aconsegueixen ser Quality Press, però aconseguir aquell nivell de sacrifici i de qualitat és molt difícil i normalment es decanten més pel Popular Press.

Història

Durant els vuitanta, el periodista Josep Bayerri passa el relleu de la direcció del setmanari “Ebre Informes” a Artur Gaya. La plantilla del periòdic es professionalitza. La línia ideològica de la publicació es manté com a independent, nacionalista i d’esquerres. L’Ebre Informes és el difusor dels plantejaments comarcalistes i dels projectes per impulsar les Terres de l’Ebre com a territori propi. El 1989 es fusiona amb els setmanari ampostí Migjorn, i la capçalera s'amplia a Ebre Informes/Migjorn.

El 1995, es convertiria en l’Ebre, dirigit per Josep Lluís Villa. Finalment, el 2001 l'Ebre de la mà de Josep Maria Arasa, i La Veu del Baix Ebre (anterior Voz del Bajo Ebro), amb Joaquim Rambla com a director, es fusionarien per donar lloc a l'actual Veu de l'Ebre.

Durant aquesta dècada els dos principals setmanaris locals són La Voz del Bajo Ebro, que l’any 1990 passarà a anomenar-se La Veu del Baix Ebre i a redactar-se en català; i l’Ebre Informes, publicació de caràcter independent fundada per Josep Bayerri Raga que, el 1989, es fusionaria amb el setmanari ampostí Migjorn.

El 1990, Joaquim Rambla es va convertir en el director de La Veu del Baix Ebre. Els orígens d’aquest setmanari es remuntaven a 1955 amb El Bajo Ebro dirigit per Josep Maria Languelon. El 1957 va passar a anomenar-se La Voz del Bajo Ebro. El seu estret competidor era L’Ebre Informes, creat per Josep Bayerri el 1978. El 1989, l’Ebre Informes, dirigit per Josep Lluís Villa, i el Migjorn, per Josep Ma Arasa, es fusionen. El 1995, passaria a anomenar-se L’Ebre dirigit per Villa. El 1996, va rebre el Premi Ventura Gassol al millor setmanari de la província. Aquest setmanari crea L’Ebresport i es distribueix a les quatre comarques. El 21 de març del 1997, L’Ebre s’introdueix a la xarxa. Naix l’Ebre Digital.

El 1987, apareix el setmanari 7 Dies, fundat i dirigit per Ramon Ferrando, que després es convertiria en una publicació mensual que acabaria tancant-se l’any 1990. L’Occidental era un altre setmanari intercomarcal, vinculat al Canal 21. També de periodicitat setmanal era la publicació esportiva Minut 91, que va nàixer l’any 1998.

La premsa escrita continua tenint un paper dominant al mercat de les Terres de l’Ebre i de Tortosa en concret. Segons l’Institut de Comunicació de la UAB (Incom), l’any 2000 La Veu del Baix Ebre (amb una difusió de 3.500 exemplars) i L’Ebre (2.050 exemplars) eren els setmanaris de referència a Tortosa i a les Terres de l’Ebre. El 29 de novembre del 2001, es fusionen i naix La Veu de l’Ebre, que el 2002 va guanyar el Premi Tasis Torrent a la millor publicació de Catalunya. Segons l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), aquesta publicació té, actualment, una difusió de 6.000 exemplars. Des d’aquest setmanari, naix Ebreconòmic l’octubre del 2003, el primer periòdic econòmic mensual a les Terres de l’Ebre que continua al mercat.

El mateix 2001, naix el setmanari Més Ebre, editat a Roquetes amb 4.300 exemplars segons l'Associació Catalana de Premsa Gratuita (ACPG). En l'actualitat, s’ha convertit en un bisetmanari. Aquesta publicació la podríem considerar la competència directa de La Veu de l’Ebre, però no arriba a la seva magnitud, ja que al sortir dos cops per setmana i ser gratuït no assoleix els mateixos objectius, entre ells: ser el setmanari de referència del territori ebrenc.

Origen

La Veu del Baix Ebre - L’any 1957 es crea La Voz del Bajo Ebro. És l’únic mitjà autoritzat en la dictadura i que recupera la tradició informativa de la ciutat de Tortosa, on convivien fins a quatre diaris abans de la Guerra Civil, que va trencar la rica història i tradició informativa a cavall del final del segle XIX i el començament del segle XX. Posteriorment, ja l'any 1990, quan Joaquim Rambla es va convertir en el director del mitjà, la capçalera es va catalanitzar i va passar a dir-se La Veu del Baix Ebre, quan el mitjà va assumir una visió més catalanista i no exclusivament conservadora com en els seus orígens. La capçalera va deixar d’existir l’última setmana d’octubre del 2001, per donar pas a La Veu de l’Ebre, després d’haver-se publicat setmanalment durant 44 anys.

Ebre Informes – l’any 1978, al mes de gener, naix Ebre Informes. Incorpora des del primer dia el concepte Terres de l’Ebre, una visió territorial compartida pels sectors progressistes i democràtics, principalment de Tortosa, però també d’Amposta (posteriorment es van escindir per crear el setmanari Migjorn). El mitjà va ser membre fundador de l’ACPC, coetani de les principals capçaleres de Catalunya que van acabar convertint-se en diaris de referència en la premsa comarcal de Catalunya (El Punt, Regió 7, Segre...). El fundador va ser Josep Bayerri i entre els seus directors han sigut Artur Gaya i Josep Lluís Villa, amb els quals es va produir una primera fusió amb el setmanari Migjorn l’any 1989. Aquesta capçalera va estar sortint al carrer setmanalment durant aproximadament 17 anys, fins que l'any 1995 va passar a dir-se L’Ebre.

Migjorn - L’any 1983 va nàixer el setmanari Migjorn, amb redacció central a Amposta, i dirigit també a la comarca del nord de Castelló, el Maestrat. El seu creador i primer director va ser Josep Lluís Ripollés i l’últim director va ser Josep M. Arasa, que va protagonitzar la fusió amb Josep Lluís Villa per acabar creant un mateix mitjà, durant uns anys amb capçalera compartida: Ebre Informes/Migjorn. Així per tant, el Migjorn va existir com a capçalera individual durant 6 anys, i 12 si es compta la coexistència compartida.

L’Ebre - L’any 1995 naix el setmanari L’Ebre, sota la direcció de Josep Lluís Villa, que va iniciar la transformació definitiva de la premsa comarcal ebrenca cap a plantejaments definitivament professionals (paper premsa i rotativa, distribució a les quatre comarques, professionalització dels periodistes, informatització i equips autònoms d’edició...). Aquest mitjà va associar-se durant un temps amb El Punt i va repartir com a encartament, tant aquest diari com la revista Presència, convertint-se en un revulsiu sense precedents al territori pel que fa a la seua expansió i progressió. L’últim número va sortir a l’octubre del 2001, la setmana abans de l’aparició de La Veu de l’Ebre, després d’haver-se editat durant sis anys.

Productes (Temàtics i especialitzats)

El setmanari esportiu del territori Periodicitat: Setmanal, encartament dins del LA VEU DE L’EBRE (tret dels mesos de juliol i agost) Característiques: Vint pàgines amb tot el futbol i poliesportiu ebrenc. Únic mitjà a Catalunya amb el 100% del futbol base, i amb seccions permanents d’esport escolar.

El nou gratuït de les Terres de l’Ebre Periodicitat: Mensual Edita: LA VEU DE L’EBRE. Tirada: 10.000 exemplars. Característiques: Reportatges, agenda lúdica, d’oci, seccions fixes, especials, immobiliàries... Distribució: Encartament dins del setmanari (les quatre comarques de l’Ebre) i punts estratègics del territori.(Consulteu Publicitat)

Periòdic econòmic per als empresaris i comerços ebrencs Periodicitat: Mensual Edita: Cambra de Comerç i LA VEU DE L’EBRE. Tirada: 8.000 exemplars Distribució: Encartament dins del setmanari (les quatre comarques de l’Ebre) i entre els associats a la Cambra de Comerç. 32 pàgines en color. (Consulteu Publicitat

La revista del Parc Natural del Delta de l’Ebre Periodicitat: Semestral (desembre i juliol) Edita: Departament de Medi Ambient i LA VEU DE L’EBRE Tirada: 10.000 exemplars Distribució: Encartament dins del setmanari (les quatre comarques de l’Ebre) i a càrrec del parc natural. (Consulteu Publicitat)

Suplement setmanal de comerç i oci Periodicitat: Setmanal, encartament dins de LA VEU DE L’EBRE. Característiques: Entre 8 i 48 pàgines centrals, d’acord al calendari lúdic i comercial de l’any. Inclou totes les festes majors, jornades lúdiques i gastronòmiques, fires, així com la gran majoria de sectors (construcció, salut, ensenyament, motor, etc.) (Consulteu Publicitat)

Monogràfics Periodicitat: A escollir Edita: LA VEU DE L’EBRE Tirada: A partir de 6.000 exemplars. Distribució: Encartament dins del setmanari (les quatre comarques de l’Ebre) i segons característiques. (Consulteu Publicitat)

Servei d’editorial Característiques: Davant la manca d’empreses editorials a les Terres de l’Ebre, La Veu de l’Ebre SL també ha entrat els últims anys a oferir aquest servei reclamat pels lectors. Actualment es disposa ja d’una llista de llibres editats, alguns dels quals són recull d’articles, i d’altres per motius excepcionals. (Consulteu gerència i direcció) Cartells, tríptics i altres serveis Característiques: El potent departament d’edició del setmanari permet oferir també serveis editorials sovint sol·licitats per les empreses. Des de l’edició de cartells de promoció i tríptics comercials i d’empresa, passant per la confecció de logotips o el disseny d’anuncis i campanyes. (Consulteu gerència i direcció)

Imagina Ràdio, la nova ràdio de les Terres de l'Ebre Al 103.9 de la FM Característiques: Abasta el conjunt de les Terres de l’Ebre i disposa de 24 hores de programació autònoma.

Departaments i estructura

Director: Josep Maria Arasa i Fort Coordinador responsable de la web: Carles Ferrando Opinió: Joaquim Rambla i Núria Espelta Primera Plana, Societat i Reportatges: Sílvia Berbís Política, Tortosa i Última Hora: Vanesa Adell Medi Ambient, Amposta, Montsià i Economia: Sofía Cabanes Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta: Clara Tena Cultura, Agenda: Carles Ferrando Esports: Jesús Ferrando, David Castrejón i Enric Algueró

El departament d’edició, tan vital com la resta el representen les següents professionals: Tancament, disseny gràfic i edició de publicitat: Cinta Puig Correcció: Núria Espelta Al departament d’administració hi trobem a Rosa Garrido. El departament comercial és dirigit per Manel Fornós i compta amb David Fornós i Hilari Rodríguez com a comercials fent la recerca de la millor publicitat per a la publicació. Finalment Marga Garrido amb les distribucions, la comptabilitat i les subscripcions encapçalen la plantilla fixa de la redacció de La Veu de l’Ebre.

Difusió

És un setmanari local i comarcal que tracta la informació general de les Terres de l’Ebre. Nascut amb el número 1 el dia 30 de novembre del 2001, fruit de la fusió de les capçaleres L’Ebre i La Veu del Baix Ebre, edita 51 exemplars anuals (totes les setmanes a excepció de la de Nadal i Cap d’Any), amb una tirada de 6.000 exemplars i una audiència de 30.000 lectors. Es distribueix a tots els quioscs i llibreries de les quatre comarques de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre), i també en llibreries especialitzades en premsa comarcal de Tarragona i Barcelona.

La mitjana de pàgines que es publiquen cada setmana supera les 80, amb un mínim de 56 i un màxim de 160; de les quals més de 40 són a color. De format tabloide, les mides del paper són: 31,5x43 cm; i les de la taca de color: 28,5x37,5 cm. El dia de tancament és el dijous al migdia, i la data de publicació, tots els divendres.

Seccions: Està formada per una dotzena de seccions, i pràcticament sempre inclou almenys dos suplements centrals (especials i esports). La secció inicial es diu Primera Plana, per a la notícia més destacada de la setmana. Després segueix l’apartat Terres de l’Ebre, amb deu planes subdividides temàticament en Política, Societat, Medi Ambient, Economia i Última Hora. La secció que tanca aquest primer bloc és l’editorial, que inclou un resum de la setmana i les crides de la secció d’opinió, un dels punts forts d’un mitjà que es caracteritza per ser un gran creador d’opinió al territori. A partir d’aquí se succeeixen les seccions territorials, per aquest ordre: Tortosa, Baix Ebre, Amposta, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Ja en la part final (al mig està el suplement d’Esports, amb un mínim de vint pàgines setmanals, i el suplement d’Especials), està la secció d’Opinió, seguida de la de Serveis, per acabar amb Cultura i l’Agenda Cultural i d’Oci.

Criteris Editorials.- La defensa i promoció del territori de les Terres de l’Ebre, per aconseguir que tingui identitat pròpia a tots els efectes (la vegueria en la seua màxima expressió), és l’eix central de la línia editorial del setmanari (per això té una importància especial la informació política, igual que l’editorial o l’opinió). Però per aconseguir-ho cal estendre socialment entre tots els ciutadans els valors de la independència i la pluralitat (entesa com a democràcia participativa), des de plantejaments progressistes, catalanistes i de justícia social i igualtat d’oportunitats. Així per tant, s’aposta per fomentar la mobilització activa de la societat intercultural i també es dinamitza la conscienciació medioambiental, a la vegada que es fomenta un accelerat desenvolupament econòmic equilibrat per tal de recuperar el terreny perdut. Un plantejament transversal que, a més a més, requereix de l’atenció detallada a tots i cadascun dels municipis de les quatre comarques de l’Ebre, perquè només des de la cohesió territorial i social les Terres de l’Ebre (territori d’importantíssim bagatge cultural) poden assolir l’objectiu de ser l’espill de la nova Catalunya que es reclama des del sud, i en contacte directe amb el País Valencià i el Baix Aragó.

Referències

• Espelta, Sabaté, Núria. “Model de llengua d’un mitjà de comunicació de les Terres de l’Ebre”.
• Bayerri, Josep. “Reportatge: Història del setmanari degà”. Especial La Veu de l’Ebre núm.1.
• "Primer Aniversari de La Veu de l’Ebre”. Núm. Especial Aniversari.
• Arasa, Josep. “ L’Ebre 20 anys de la nostra història” Especial número 1000 de l’Ebre.
• “Tecnologia punta”. Especial Aniversari.
• “L’equip de govern de l’Ametlla de Mar declararà dijous davant el jutge per l’assumpte de les Tres Cales”. Més Ebre, 272.
• Números extraordinaris: “Naix La veu de l’Ebre” núm. 1; Especial número 1; “La veu de l’Ebre enceta una nova etapa amb la nova seu”, 53; “Mil” 1.000 de l’Ebre.

Enllaços externs

• (versió digital del diari) www.ebredigital.cat
• (edició d’esports) www.futbolterresdelebre.com