Ordre de detenció europea: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
==Referèncias== |
==Referèncias== |
||
{{referències}} |
{{referències|2}} |
||
{{ORDENA: Ordre de detenció europea}} |
{{ORDENA: Ordre de detenció europea}} |
||
Revisió del 19:42, 17 ago 2014
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
L'Ordre de detenció europea o Ordre de detenció i lliurament,[1] és l'instrument que substitueix la tradicional extradició sobre la base de prescindir de la intervenció de l'autoritat política permetent que la persecució internacional dels delictes tingui lloc directament entre autoritats judicials. El Govern de cada país intervindrà exclusivament per prestar suport tècnic, de forma especial per procurar la traducció de l'Ordre de detenció a la llengua del país en què hagi de ser executada.
L'aprovació pel Consell Europeu de la «decisió marc» del de juny de 2002, relativa a l'Ordre de detenció europea i als Procediments de lliurament entre els Estats membres de la Unió Europea, va suposar una nova forma d'entendre les relacions de cooperació penal entre els Estats membres, en crear-se un nou procediment de lliurament desvinculat de la discreció política, tradicionalment present en el procediment d'extradició. Una ordre de detenció europea només pot ser emesa a fi i efecte de portar a terme un enjudiciament penal -no solament una investigació-, o fer complir una pena privativa de llibertat.[2]
Antecedents
Les mesures que pretenien harmonitzar les normes d'extradició entre els estats membres de la Unió europea es remunten a mitjans de la dècada de 1990, quan les institucions de la UE van fer dues propostes en el marc del Tractat de Maastricht que buscava alleugerir els procediments d'extradició vigents en el marc del Conveni europeu d'extradició. El Consell europeu l'any 1999, va proposar a més a més l'abolició dels procediments formals d'extradició per a les persones condemnades.[3]Tanmateix, no va anar fins el període immediatament posterior als Atemptats de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units, que les propostes van passar a ser objecte de debats.[4] Encara que en origen es va proposar com una mesura antiterrorista, l'ordre de detenció europea aviat es va convertir en una àmplia gamma de delictes comuns.[5] La decisió política d'adoptar la legislació de l'Ordre de detenció, es va fer en el Consell Europeu de Laeken al desembre de 2001, el text va ser finalment acordat al juny de l'any següent. L'ordre de detenció europea va ser establert per una decisió marc de la UE el 2002.[6]
La decisió va entrar en vigor l'1 de gener de 2004 a vuit Estats membres: Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Portugal, Espanya, Suècia i Gran Bretanya. L'1 de novembre de 2004, tots els Estats membres havien aplicat la legislació, excepte Itàlia, que ho va fer el 22 d'abril de 2005.[7] Bulgària i Romania van posar en pràctica la decisió relativa a la seva adhesió el 2007.
Referèncias
- ↑ «Cooperación Jurídica Internacional: Orden Europea de Detención y Entrega». Ministeri de Justícia de Espanya. Consultat el 17 d'agost de 2014.
- ↑ «EU Council Framework Decision of 13 June 2002 on the European Arrest Warrant (2002/584/JHA), Article 1(1)». European Union. [Consulta: Data incorrecta].
- ↑ European Council. «Tampere European Council 15 and 16 October 1999: Presidency Conclusions». [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ Wouters, Jan; Naert, Frederik «Of Arrest Warrants, Terrorist Offences and Extradition Deals: An Appraisal of the EU’s Main Criminal Law Measures against Terrorism after '11 September'». . Institute for International Law, K.U. Leuven, juny 2004 [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ Staunton, Denis «Introduction of EU arrest warrant to cause problem for Ireland» (en anglès). The Irish Times, 6 d'octubre de 2001, pàg. 10.
- ↑ 2002/584/JHA of 13 juny 2002
- ↑ «L 69/2005». Camera.it, 29-04-2005. [Consulta: 17 agost 2012].