Revolució: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Projectes germans}} que enllaça amb categoria de Commons i amb q:Revolució
m Corregit: caràcter trascendental, s'hauria de parlar millor d > caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d
Línia 3: Línia 3:
Una '''revolució''' és una transformació profunda i ràpida de l'[[estructura social]], [[economia|econòmica]] i [[política]] d'una [[societat]], que alguns cops comporta l'ús de la [[violència]], però no necessàriament.<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 56.</ref>
Una '''revolució''' és una transformació profunda i ràpida de l'[[estructura social]], [[economia|econòmica]] i [[política]] d'una [[societat]], que alguns cops comporta l'ús de la [[violència]], però no necessàriament.<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 56.</ref>


Els canvis revolucionaris, a més de radicals i aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com violentes, com una ruptura de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que falta és el caràcter trascendental, s'hauria de parlar millor d'una revolta. Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible és necessari que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos.
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com violentes, com una ruptura de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible és necessari que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos.


En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:
En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:

Revisió del 11:39, 18 ago 2014

Vladímir Ílitx Uliànov (Lenin), líder revolucionari rus.

Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.[1]

Els canvis revolucionaris, a més de radicals i aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com violentes, com una ruptura de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible és necessari que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos.

En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:

  • revolució política
  • revolució social
  • revolució econòmica

En sentit figurat, també s'anomenen revolucions certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica...

Origen del terme

En l'accepció actual, el terme revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.[2]


Referències

  1. Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 56.
  2. Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". Els Marges, 83 (tardor 2007), p. 107-110.

Bibliografia

Vegeu també