Pere Rabassa

Pere Rabassa, també anomenat Pedro Rabassa, (Barcelona, 21 de setembre del 1683 - Sevilla, 1767) fou un músic, compositor i musicòleg català. És autor d'unes quatre centenars de peces musicals, de les que se'n conserven més de tres-centes. En el seu moment tingueren tant d'èxit que se'n feren còpies per a esglésies espanyoles (Cadis, Olivares, Jerez) i hispanoamericanes, especialment de Mèxic i Guatemala. Se'l considera un compositor innovador, que incorporà elements de la música italiana, com el recitatiu i l'ària, en la polifonia espanyola.

Biografia

Rebé les primeres lliçons de música del seu oncle, l'organista Ramon Rabassa (Barcelona ~1683 - ?), i amplià la seva formació amb Francesc Valls, un dels mestres més famosos de l'època, i possiblement també amb Joan Barter. A més, rebé influències dels músics italians de la cort de l'arxiduc Carles d'Àustria, que estigué establerta a Barcelona entre el 1700 i el 1713. Aprengué arpa i cant.

Estudià la carrera eclesiàstica. Va exercir com a mestre de capella a la catedral de Vic (el 1713), d'on marxà, potser com a represàlia per austracista, a exercir de mestre de capella a la catedral de València (24 de maig de 1714-1724) i Sevilla (1724-1767). En la seva llarga estada a aquesta darrera va renovar la capella, n'augmentà la qualitat i l'engrandí en quantitat: noves places per a 4 violins i 2 violons (1732), contractació de dos oboès i flauta travessera (1740). També es dedicà a la pedagogia musical, i és autor d'un dels tractats de música més rellevants del Barroc espanyol: Guia Para los Principiantes que dessean Perfeycionarse en la Compossicion de la Mussica (1726).

Obra

• Sonata en si menor, per a orgue
• Tocata de ecos y contraecos: para clarines de mano derecha, per a orgue
• Tocata de mano derecha de 8º tono, per a orgue
• Tono A a la festiva noticia (1705), amb motiu de la coronació de l'arxiduc Carles

Vocal

• Accepit Iesus Calicen, motet a 8 veus, violins i baix continu
• Attendite Populi, motet a 8 veus, violins i baix continu
• La caída del hombre, y su reparacion (1718), oratori
• Diferencia de la Bvena, y Mala Mverte, representada en la del mendigo Lazaro, y en la del Rico Avariento (1721), oratori
• Domine secundum actum meum, motet a 4 veus mixtes, violins i baix continu
• Elissa Gran Reyna
• La gloria de los santos (1715), oratori amb lletra de José Vicente Ortí y Mayor
• Herido de sus flechas
• Lamentación II de Feria V per a tiple, 2 flautes dolces i címbal
• Miserere (1741), a 8 veus, 2 violins i baix continu
• Missa Absque brevi brevis
• Missa Defunctorum (ca. 1713), per a exèquies reials
• Nunc Dimittis, cant de completes a 5 cinc veus i violins
• Ô tu, heroyca constancia (1715), "siesta"
• O vos Omnes, motet a 4 veus i baix continu
• Oratorio Sacro a la Natividad del glorioso precursor San Juan Bautista (1722)
• Oratorio Sacro a San Juan Bautista (1720)
• Los quatro tiempos de él año (1715), "siesta"
• Sonata
• Stabat Mater (ca. 1750), per a cinc veus solistes, cor i orquestra
• Te lucis ante terminum
• Viva Jesús (1723), oratori

Villancets

El ado resuene (1719), Ah del mundo, ah de la tierra (1718), Alaba sion triunfante (1724), Atiendame el cielo (1719), Casa de guerra es Belén (1715), Divina musica hermosa, Dorado bagel del sol (1723), Entre confusos temores (1715), Entre el infierno y la gracia, Este es el solio en què nace el..., El fuego y el aire (1714), Geroglifico alado de plumas, Hola! Lorenzo, ah Lorenzillo (1720), Hombres, aves, peces, fieras (1722), Hoy la tierra con Maria rine (1714), Inquieto golfo de la vida (1716), Midiendo las diferencias (1714), Oigan un purtuguesillo (1723), Para arrullar al amor (1715), Pastores, mirar a bato (1717), Por festejar el amor (1715), Pues todos tenemos un alma (1719), Que antorcha ilumina (1722), Que habeis visto, pastorcillos (1722), Quien de los aires domina el... (1716), Quien es la que subiendo del ..., Repetidos aplausos tributen (1715), Resuenen los clarines (1719), Si aplaudiendo las fuentes (1716), Vaya, afuera (1717), Vaya de infantes de coro (1721), Viendo que suele la noche (1715), Villancico de Nadal (1922), a dotze veus, violoncel i baix continu, Zefiros blandos (1723)

Llibres

• Pere Rabassa Guía para los principiantes [edició facsímil] Barcelona: Universitat Autònoma, 1990. Porta un estudi introductori de Francesc Bonastre, Antonio Martín Moreno i Josep Climent
• Pedro Rabassa Letras de los villancicos, qve se cantaron en los solemnes maytines del sagrado nacimiento de nuestro redemptor Jesv-Christo, en la santa iglesia patriarchal, y metropolitana de Sevilla Sevilla: Francisco Blas de Quesada, 1724
• Pedro Rabassa Letras de villancicos, que se cantaron en la santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla. En los solemnes maytines de la venida de los santos reyes, este año de 1731 Sevilla: 1731
• Pedro Rabassa Letras de los villancicos, qve se cantaron en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, en los solemnes maytines de la venida del Espiritv Santo Sevilla: J.F. de Blas, 1732
• Pedro Rabassa Letras de los villancicos que se cantaron en la santa iglesia metropolitana y patriarcal de Sevilla, este año de 1741, en los solemnes matinés de la venida de los santos reyes Sevilla: 1741
• Pedro Rabassa Letras de los villancicos, que se cantaron en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, este año de 1747. En los solemnes maytines de la venida de los santos reyes Sevilla: 1747
• Pedro Rabassa Letras de los villancicos, que se cantaron en los solemnes maytin[es] de la venida de los santos reyes, en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, este año de 1751 Sevilla: 1751
• Pedro Rabassa Letras de los villancicos, que se cantaron en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, este año de 1752. En los solemnes maytines de la venida de los santos reyes Sevilla: 1752
• Pedro Rabassa Letras de los villancicos, que se cantaron en los solemnes maytines de la venida de los santos reyes, en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, este año de 1755 Sevilla: 1755

Vegeu també

• Manuel Just.

Bibliografia

• Rosa Isusi Fagoaga Los Rabassa: un linaje de músicos de origen catalán (siglos XVI-XIX), Revista Catalana de Musicologia, núm. 2 (2004)
• Rosa Isusi Fagoaga La música en la catedral de Sevilla en el siglo XVIII: La obra de Pedro Rabassa y su difusión en España e Hispanoamérica Granada: Universidad de Granada, 2003
• Rosa Isusi Fagoaga Pedro Rabassa en la teoría musical del siglo XVIII: algunos aspectos sobre instrumentos y voces según su "Guía para principiantes" a Revista de Musicología XX, núm. 1 (1997)
• Francesc Bonastre Pere Rabassa, ... "Lo descans del mestre Valls": Notes a l'entorn del tono "Elissa, Gran Reyna" de Rabassa i de la "Missa Scala Aretina" de Francesc Valls a Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi IV-V (1990-1991)
• Vicenç Ripollès El villancico i cantata del segle XVIII a València Barcelona: IEC, 1935

Enllaços externs

• Descripció bibliogràfica i portades de dos Letras de los villancicos...
• Base de dades internacional de villancets (anglès)
• Arxius catalans en els quals es conserva obra de Pere Rabassa