Nil Blau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: apòstrofs
m Corregit: seu cabdal. En > seu cabal. En
Línia 17: Línia 17:
Fins i tot actualment, ja entrats al segle XXI, el Nil Blau ofereix una sèrie de dificultats tals com els seus ràpids, que hi compliquen la navegació; també les bandes de lladres que ronden per aquelles terres, els anomenats ''shifta'', i els indígenes de la conca baixa del riu, les javelines dels quals són un perill per als visitants; també hi ha cocodrils de grandària considerable, una calor asfixiant i paràsits que transmeten malalties i febre.
Fins i tot actualment, ja entrats al segle XXI, el Nil Blau ofereix una sèrie de dificultats tals com els seus ràpids, que hi compliquen la navegació; també les bandes de lladres que ronden per aquelles terres, els anomenats ''shifta'', i els indígenes de la conca baixa del riu, les javelines dels quals són un perill per als visitants; també hi ha cocodrils de grandària considerable, una calor asfixiant i paràsits que transmeten malalties i febre.


El riu Nil és un dels més importants del món, i és un dels rius gràcies als quals a [[Egipte]] es poden plantar arbres a zones que, sense ells, serien desert. Després del seu recorregut per terres etíops, el Nil Blau arriba a [[Khartum]], capital del Sudan, on es fusiona amb el Nil Blanc. Junts, els dos rius conformen el [[Nil (riu)|Nil]] pròpiament anomenat. Les inundacions anuals del Nil es deuen en gran part al Nil Blau, que ofereix al llarg de l'any moltes variacions en el seu cabdal. En la confluència a Khartum de les dues branques del Nil, (Nil Blau i [[Nil Blanc]]), el Nil Blau aporta poc més d'un 30% de l'aigua (en èpoques de pluges al massís etíop, molt més que això, cosa que genera les creixcudes del Nil), mentres que el Nil blanc aporta el quasi 70% restant.
El riu Nil és un dels més importants del món, i és un dels rius gràcies als quals a [[Egipte]] es poden plantar arbres a zones que, sense ells, serien desert. Després del seu recorregut per terres etíops, el Nil Blau arriba a [[Khartum]], capital del Sudan, on es fusiona amb el Nil Blanc. Junts, els dos rius conformen el [[Nil (riu)|Nil]] pròpiament anomenat. Les inundacions anuals del Nil es deuen en gran part al Nil Blau, que ofereix al llarg de l'any moltes variacions en el seu cabal. En la confluència a Khartum de les dues branques del Nil, (Nil Blau i [[Nil Blanc]]), el Nil Blau aporta poc més d'un 30% de l'aigua (en èpoques de pluges al massís etíop, molt més que això, cosa que genera les creixcudes del Nil), mentres que el Nil blanc aporta el quasi 70% restant.


==Vegeu també==
==Vegeu també==

Revisió del 15:43, 27 ago 2014

Nil Blau

El Nil Blau (en àrab Al-Nahr al-Azraq) és un riu de 1,783 km de llargària que desaigua al Nil a la ciutat de Khartum.

Neix al llac Tana, a Etiòpia, amb el nom d'Abbai i corre cap al nord per Etiòpia i Sudan.

Descripció

El Nil Blau neix al llac Tana, de 2,156 km2 localitzat a l'altiplà nord d'Amhara, a 1,778 m d'altitud. En aquest llac conflueixen uns 50 rius menors que es barregen en les seues aigües. Al més gran d'eixos tributaris els etíops l'anomenen Abbai Wenz ("riu gran") o, comúnament, Abbai (አባይ en idioma amhàric). Afirmen que és el vertader Nil Blau. Neix a un petit bosc d'arbres que s'eleven a un prat de brossa baixa, a un lloc on les aigües surten de terra bombollejant, constituint uns manantials ocults entre la vegetació.

A uns 32 km del llac Tana, cap al sudest, a l'altiplà etíop, hi ha les cataractes del Nil Blau, també anomenades Tis Abbai, que en la llengua local significa "aigua fumejant". A aqueix lloc hi ha una petita central hidroelèctrica. Des d'eixe punt ja es pot anomenar al riu pròpiament, sense cap dubte, Nil Blau. A part de l'existència d'eixa modesta central hidroelèctrica, els etíops no exploten les aigües del Nil, ni per a obtindre energia, ni per a conreus de regadiu.

El curs del riu a terres etíops descriu una ampla corba amb forma d'arc, que travessa la regió muntanyosa central d'Etiòpia i continua després en direcció nord, fins entrar al Sudan. Es tracta d'un recorregut de més de 800 km, al llarg del qual el riu baixa un desnivell d'aproximadament 1,200 metres. Les aigües han anat excavant paulatinament un canó, les parets del qual són de roca volcànica, i que arriba a tindre una amplària de 25 o 30 metres. Aquestes aigües arrosseguen cap al desert el llim que han arrancat o erosionat de les terres altes de l'altiplà d'Etiòpia.

Ja al Sudan, el riu rep per la marge dreta el seu principal afluent: el riu Dinder (en àrab, Nahr ad-Dindar), amb una llargària de 480 km, i que també neix prop del llac Tana però que no obstant té un curs molt diferent, sempre cap a l'oest-sudoest.

Des d'èpoques molt remotes, aquest riu ha constituït una barrera que, en certa manera, dividia el país en dues parts. Fins al segle XIX, per travessar el riu sols va haver-hi disponibles dos ponts construïts amb pedra i morter. Més modernament, foren construïts altres tres ponts, molt més funcionals, d'acer i formigó, amb dos carrils de circulació.

Fins i tot actualment, ja entrats al segle XXI, el Nil Blau ofereix una sèrie de dificultats tals com els seus ràpids, que hi compliquen la navegació; també les bandes de lladres que ronden per aquelles terres, els anomenats shifta, i els indígenes de la conca baixa del riu, les javelines dels quals són un perill per als visitants; també hi ha cocodrils de grandària considerable, una calor asfixiant i paràsits que transmeten malalties i febre.

El riu Nil és un dels més importants del món, i és un dels rius gràcies als quals a Egipte es poden plantar arbres a zones que, sense ells, serien desert. Després del seu recorregut per terres etíops, el Nil Blau arriba a Khartum, capital del Sudan, on es fusiona amb el Nil Blanc. Junts, els dos rius conformen el Nil pròpiament anomenat. Les inundacions anuals del Nil es deuen en gran part al Nil Blau, que ofereix al llarg de l'any moltes variacions en el seu cabal. En la confluència a Khartum de les dues branques del Nil, (Nil Blau i Nil Blanc), el Nil Blau aporta poc més d'un 30% de l'aigua (en èpoques de pluges al massís etíop, molt més que això, cosa que genera les creixcudes del Nil), mentres que el Nil blanc aporta el quasi 70% restant.

Vegeu també